El Tabaran
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Sebastià Mayol | |||
| Construcció | 1919 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | ruïnós
tancat al públic | |||
| Superfície | 3.250 m² | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Mollet del Vallès (Vallès Oriental) | |||
| Localització | Av. de la Llibertat - c/ Lluís Duran | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | persona física | |||
El Tabaran és un edifici històric de Mollet del Vallès construït l'any 1919 per encàrrec de la Tenería Moderna Franco-Española (TMFE).[1] Projectat per Sebastià Mayol, l'edifici ocupava 3250 m² construïts en tres plantes,[2] la seva construcció fou impulsada pels directius de La Pelleria per acollir la seu social de la Societat Cooperativa Obrera de la TMFE I oferir diversos serveis d'oci als treballadors de la Teneria. Probablement, l'origen del seu nom prové de l'espectacle de sarsuela La Duquesa del Tabarín, molt popular a l'època.[3] Originalment, per formar-ne part, calia ser treballador de la TMFE i no estar afiliat a cap sindicat o societat del ram de la pell, ja que era una societat apolítica. A la pràctica, però, el Tabaran va servir de punt de trobada de persones vinculades a l'esquerra.[1]
A principis del 2018 va esfondrar-se el sostre del l'edifici[4] per la qual s'ha mantingut tancat. En un informe fet per l'Ajuntament el juny de 2018 es declarà l'immoble en ruïna econòmica i urbanística, per aquest motiu, es preveu enderrocar part de l'edifici i construir-hi al seu entorn una vuitantena d'habitatges, una zona verda i un petit teatre i espai polivalent.[5]
Edifici[modifica]
D'estil noucentista, l'edifici està ubicat a la cantonada de l'Avinguda Llibertat i del carrer Lluís Duran i ocupa un espai construït de 3250 m², distribuïts en dues i tres plantes:[6] semisoterrani (1200 m²), destinat a l'ús de l'economat amb una única entrada al carrer Lluís Duran; planta baixa (1200 m²), que acull una gran sala de projecció de pel·lícules, obres de teatre i espectacles de varietats amb l'entrada per l'Avinguda Lluís Duran; i primera planta, destinada a reunions socials, sala de ball i altres serveis.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Boter de Palau Gallifa, 2002, p. 223-231.
- ↑ Martínez Martínez, 2014, p. 22.
- ↑ Eras, Montse «El Tabaran, un llegat de fa 90 anys» (
PDF). Contrapunt, Any VIII, núm. 412, 09-10-2009, pàg. 3 [Consulta: 17 octubre 2018].
- ↑ «S'esfondra el sostre del local del Tabaran on va aparèixer una esquerda». somMollet, 08-02-2018 [Consulta: 3 octubre 2018].
- ↑ «L'Ajuntament atorga la llicència per enderrocar part del Tabaran». somMollet, 13-07-2018 [Consulta: 6 octubre 2018].
- ↑ Martínez Martínez, 2014, p. 22-26.
Bibliografia[modifica]
- Boter de Palau Gallifa, Ramon. Mollet del Vallès: recull gràfic 1870-1965. El Papiol: Efadós, 2002 (L'Abans (Efadós)).
- Martínez Martínez, Desirée. Graus, Ramon (tutor). Construcción y arquitectura de El Tabaran, Mollet del Vallès, 1919. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Composició Arquitectònica, 2014.