Eleni Lambiri

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEleni Lambiri

(1925) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(el) Ελένη Λαμπίρη Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 febrer 1889 Modifica el valor a Wikidata
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 març 1960 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Leipzig (1908–1911)
Conservatori d'Atenes (1907–1908) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, professora de música, directora d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMax Reger Modifica el valor a Wikidata
Família
PareGeorgios Lambiris Modifica el valor a Wikidata
ParentsAndreas Laskaratos (avi) Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 5e456b97-8dfe-4ba8-93e2-192efcdaf86a Modifica el valor a Wikidata

Eleni Lambiri (Atenes, Grècia, 9 de febrer de 1889 - 30 de març de 1960) fou una compositora i directora d'orquestra grega. Va ser la primera dona que va estudiar composició al Conservatori d'Atenes i per això es considera la «primera compositora grega».[1]

Vida i carrera[modifica]

Va néixer a Atenes envoltada d'un entorn artístic. Filla del compositor Georgios Lambirisi (1833 - 8,9)enéta del conegut poeta satíric Andreas Laskaratos. Va estudiar teoria i composició amb Edoardo Sacerdote al Conservatori d'Atenesi s'hi, graà e ama medalla de bronze. Al cap de poc (1908), es va inscriure al Conservatori de Leipzigd (Des de l'1 d'octubre de 1908 fins a l'1 de juliol de 1911), on durant quatre anys va estar estudiant composició amb Max Reger i direcció amb Hans Schiedt.

Va tornar a Atenes, on va estrenar amb èxit la seva opereta To apokriatiko oneiro ('Un somni al Carnaval'), amb text de Gregorios Xenopoulos, amb la famosa companya Papaíoannou aT teatre Panellini,on aj Juny de 1913.[2]

La seva segona opereta, Isolma,[3] amb llibret propi, es va estrenar amb èxit a Milà el 1915. Aquesta opereta va ser enregistrada el 1958, amb Totis Karalivanos com a director d'orquestra i Spiros Kapsaskis com a director de cor.[4] Des d'aleshores va treballar com a directora a Milà, però el 1925 va tornar a Grècia i es va instal·lar a Patras, on va exercir de directora del Conservatori, fins que es va retirar (1953). Durant aquest període, va escriure crítiques musicals per al diari local de Patras Neologos Patró. Va escriure nombrosos melodrames interpretats per Itàlia, una simfonia, un quartet de corda, una sonata per a piano, diverses cançons i una Ballade per a soprano i piano (1933, que es troba perduda).

Les seves operetes estan perdudes, però a la Ràdio Grega hi ha un enregistrament de diversos fragments de l'opereta Isolma. Juntament amb les seves cançons existents ens regala melodies fluides. En comparació amb altres compositors grecs del canvi de segle, demostra un alt grau de professionalitat i sensibilitat en el seu acostament a l'harmonia.

Obres[modifica]

Selecció d'obres:

  • To apokriatiko oneiro ('Un somni al Carnaval') 1913, opereta[5]
  • Isolma 1915, opereta[5]
  • Balada per a soprano i piano, 1933 (perduda)
  • String quartet a la Maison[6]
  • Serenata per a flauta, violí i viola[6]
  • Simfonia per a gran orquestra en si menor[6]
  • Iratzi N, òpera amb llibret de L. Orsini[6]

Bibliografia[modifica]

  • A. Theodoropoulou: ‘Lambiri, Eleni’, Megali elliniki engyklopaedia [The Great Hellenic Encyclopedia] (Athens, 1931).
  • I. Grékas: ‘Lambiri, Eleni’, Pangosmion lexikon ton ergon [The Universal Dictionary of Creative Works] (Athens, 1964).
  • George Leotsakos. "Lambiri, Eleni." Grove Music Online. Oxford Music Online. Oxford University Press. Web. 12 Apr. 2016.

Referències[modifica]

  1. McVicker, Mary F. Women Opera Composers: Biographies from the 1500s to the 21st Century. McFarland, 2016-08-04, p. 95. ISBN 978-1-4766-2361-0. 
  2. Ta Nea Kefallinias kai Ithakis; 3/9/1960. Edició nº 172
  3. Gazzetta Ufficiale del Regno d`Italia. Edició nº 198 del 10/08/1915 pàg. 4765
  4. [enllaç sense format] https://www.youtube.com/watch?v=MjmRXOWDjy0
  5. 5,0 5,1 Nea Estia vol. 697 pages 1018-1019  http://www.ekebi.gr/magazines/ShowImage.asp?file=87897&code=6734 Arxivat 2022-01-18 a Wayback Machine.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Ta Nea Kefallinias kai Ithakis 3/9/1960. Edició nº 172