Vés al contingut

Emma di Resburgo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióEmma di Resburgo

Rosa Morandi, per Giovanni Antonio Sasso, creadora d'Emma di Resburgo
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorGiacomo Meyerbeer
LlibretistaGaetano Rossi
Llengua del terme, de l'obra o del nomitalià
Basat enElena e Costantino Modifica el valor a Wikidata ()
Creació1818-1819
Data de publicaciósegle XIX Modifica el valor a Wikidata
GènereMelodramma eroico
Partsdos
Estrena
Estrena26 de juny de 1819
EscenariTeatro San Benedetto de Venècia,
Director musicalGiacomo Meyerbeer
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya31 de gener de 1829 al Teatre de la Santa Creu de Barcelona[1]
IMSLP: Emma_di_Resburgo_(Meyerbeer,_Giacomo) Modifica el valor a Wikidata

Emma di Resburgo és la sisena òpera composta per Giacomo Meyerbeer, i la tercera per a un teatre italià. El llibret és una adaptació, realitzada per Gaetano Rossi, del que va fer Andrea Leone Tottola per a Simon Mayr (Elena e Costantino, Nàpols, 1814), que així mateix estava basat en el de Jacques-Antoine de Révéroni Saint-Cyr i Jean-Nicolas Bouilly per a una òpera de Méhul (Héléna, París, 1803). L'estrena va tenir lloc en el Teatro San Benedetto de Venècia el 26 de juny de 1819[2] i va ser el primer gran èxit operístic de Meyerbeer.

Origen i context[modifica]

Meyerbeer feia tres anys que havia arribat a Itàlia. El jove Meyerbeer no triomfava a Viena pel fet que la seva música era massa antiquada i germànica per a un públic que havia tastat la música italiana de Rossini. Llavors el compositor va anar a trobar Salieri, qui tenia una certa estima pel jove jueu. El consell de Salieri era el millor possible per a algú que desitjava tenir èxit. «Ja tens prou coneixements", va dir el conseller de Meyerbeer. "Ves a Itàlia i estudia com escriure melodies per a la veu. Posseeixes el do de la melodia, però no coneixes l'instrument a través del qual el tema troba expressió». I Meyerbeer ho va fer.[3]

Meyerbeer no tenia presses per fer el seu debut italià i va esperar fins que es va veure segur de tenir possibilitats d'èxit. Així, la seva primera òpera italiana, Romilda e Costanza, no es va representar fins a 1818. Els paduans, en la seva ciutat, van rebre l'obra amb entusiasme, com assenyala el musicògraf belga Fétis, "«no només per la música i el talent de la prima donna (Pisaroni), sinó perquè Meyerbeer era considerat per ells com a membre de la seva pròpia escola, en qualitat de deixeble de Vogler, ell mateix deixeble de Valotti». Va seguir Semiramide riconosciuta, estrenada a Torí el 1819. Finalment, va arribar el 1820 a Venècia Emma di Resburgo, que immediatament va establir la reputació del mestre.[3] Juntament amb la següent Margherita d'Anjou, van travessar els Alps i es van representar a Alemanya i altres llocs.[4] A Alemanya, on va proclamar l'apostasia del compositor i va suscitar una tempesta de crítiques enfurismades. I és que l'òpera alemanya, gràcies a Weber, que amb la seva forta nacionalitat es mantenia intensament alemany, estava aixecant el cap i despertant expectatives.[3]

L'òpera se situa a Escòcia, al castell de Tura i Glasgow, en el moment de la conquesta normanda del segle xvii, típic del romanticisme que començava a despuntar i que utilitzaria també Rossini tres mesos després a La donna del lago, que s'ubica al Loch Katrine i als Highlands.[5][6][7]

Personatges[modifica]

Personatges Tessitura Repartiment de l'estrena, 1819
(Director: Giacomo Meyerbeer)
Edemondo contralt Carolina Cortesi
Emma soprano Rosa Morandi
Norcesto tenor Eliodoro Bianchi
Olfredo baix Luciano Bianchi
Donaldo tenor Vincenzo Fracalini
Etelia soprano Cecilia Gaddi

Referències[modifica]

  1. M. y González de la Rubia, Domingo. «Biografia a meyerbeer.com». Arxivat de l'original el 2009-04-18. [Consulta: 18 juny 2015].
  2. «Emma di Resburgo a operone.de». Arxivat de l'original el 2015-06-09. [Consulta: 8 juny 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 Bennett, 1889, p. 10.
  4. Hervey, 1913, p. 11.
  5. Robert Ignatius Letellier. The Operas of Giacomo Meyerbeer. Fairleigh Dickinson Univ Press, p. 62. ISBN 978-0-8386-4093-7. 
  6. Laurance, Rita. «Ressenya del disc». allmusic.com.
  7. Letellier, Robert. «Ressenya del disc». amazon.com.

Bibliografia[modifica]

  • Bennett, Joseph. Meyerbeer (en anglès). Londres: Novello, Ewer and Company, 1889. 
  • Hervey, Arthur. Meyerbeer (en anglès). Londres: T.C. & E.C. Jack, 1913. 
  • Richard Arsenty i Robert Ignatius Letellier, The Meyerbeer Libretti: Italian Operes 2, Cambridge Scholars Publishing, 2a edició, 2008, 267 p. ISBN 978-1-8471-8963-9
  • Piotr Kaminski, Mille et un opéras, París: Fayard, Collection Les Indispensables de la Musique, 2005, ISBN 2-213-60017-1
  • Robert Ignatius Letellier, The Operes of Giacomo Meyerbeer, Fairleigh Dickinson University Press, 2006, 363 p. ISBN 978-0838640937
  • Armin Schuster, Die italienischen Opern Giacomo Meyerbeers. Band 2: Von “Romilda e Costanza” bis “L'esule di Granata”, Paperback Tectum Verlag, 2003, 402 p. ISBN 978-3-8288-8504-2