Enric Tarrado Vives
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 agost 1962  (61 anys)Andorra |
| Ambaixador d'Andorra a Hongria | |
| 2019 – | |
| Ambaixador d'Andorra a Eslovàquia | |
| 2019 – | |
| Ambaixador d'Andorra a Suïssa | |
| 2012 – 2019 | |
| Ambaixador d'Andorra a Liechtenstein | |
| 2012 – 2019 | |
| Ambaixador d'Andorra a Monaco | |
| 2012 – 2019 | |
| Ambaixador d'Andorra a San Marino | |
| 2012 – 2019 | |
| Representant d'Andorra a les Nacions Unides | |
| 2012 – 2019 | |
 Conseller general d'Andorra | |
| 25 abril 2005 – 2 març 2009 | |
| Conseller general d'Andorra | |
| 10 març 1997 – 4 març 2001 | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | Demòcrates per Andorra (2011–) Centre Demòcrata Andorrà (2002–2005) Partit Demòcrata (2000–2002) Agrupament Nacional Democràtic (1993–2000) |
Enric Tarrado Vives (Andorra, 5 d'agost de 1962) és un empresari, polític i diplomàtic andorrà. Ha estat conseller general en dues legislatures[1] i ambaixador d'Andorra en diferents països així com a les Nacions Unides (ONU).
Tarrado va iniciar la seua carrera política com a candidat per l'Agrupament Nacional Democràtic (AND) a les eleccions generals de 1997, aconseguint l'acta de conseller general. Per les raons polítiques del moment, l'AND es dissolgué poc temps després de les eleccions i Tarrado amb la resta dels consellers generals del seu grup van fundar el Partit Demòcrata (PD), el qual poc temps es refundà amb el nom de Centre Demòcrata Andorrà (CDA). A les eleccions generals de 2001, Tarrado va figurar com a suplent a les llistes electorals del Partit Demòcrata.[2] A les eleccions generals de 2005 va ser declarat cap de llista i candidat a Cap de Govern per la coalició del Centre Demòcrata Andorrà-Segle 21 (CDA-S21), aconseguint l'acta de conseller general fins al 2009 però només dos escons que li serviren per a apuntalar el govern d'Albert Pintat Santolària del Partit Liberal d'Andorra (PLA), que havia perdut la majoria absoluta.[3] L'any 2012 el govern el va nomenar ambaixador del principat d'Andorra a San Marino, Mònaco, Suïssa i Liechtenstein, així com a representant permanent d'Andorra a l'Assemblea General de les Nacions Unides a Ginebra.[4] El 2019 va deixar tots els seus càrrecs diplomàtics per tal de presentarse a les eleccions generals del mateix any dins de les llistes de Demòcrates per Andorra a la circumscripció d'Andorra la Vella.[5] No obstant això, la seua candidatura va ser derrotada per la coalició del PS-Liberals per només 12 vots de diferència i un 0'26 percent.[6] Poc després, a l'octubre del mateix any, Tarrado va ser nomenat ambaixador d'Andorra a Eslovàquia i Hongria pel Cap de Govern Espot.[7]
Política i ideològicament, Tarrado s'ha mostrat a favor de postures com el termini màxim de 20 anys (l'actual, criticat per l'esquerra) per tal que els estrangers aconseguisquen la nacionalitat andorrana, contrari a la reforma del sistema electoral, a la doble nacionalitat, a la regulació dels lloguers i partidari d'un referèndum sobre l'acord d'associació amb la Unió Europea i de la regulació de l'avortament a Andorra.[8]
Referències[modifica]
- ↑ http://www.consellgeneral.ad/ca/arxiu/arxiu-de-lleis-i-textos-aprovats-en-legislatures-anteriors/ii-legislatura-1997-2001/consellers-generals-del-1997-2001/enric-tarrado-vives
- ↑ https://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EG_2001.pdf
- ↑ https://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EG_2005.pdf
- ↑ «Diplomatic missions to the Principality of Liechtenstein». Government of Liechtenstein, 21-12-2015. [Consulta: 10 agost 2019].
- ↑ «Enric Tarrado cessa com a ambaixador a la Suïssa, Mònaco, San Marino, Liechtenstein i representant permanent a l’Oficina de les Nacions Unides a Ginebra» (en catalan). Government of Andorra, 27-02-2019. [Consulta: 10 agost 2019].
- ↑ «Detall dels resultats». Government of Andorra. [Consulta: 10 agost 2019].
- ↑ https://www.ara.ad/politica/enric-tarrado-ambaixador-eslovaquia-hongria_1_2635895.html
- ↑ https://www.bondia.ad/politica/els-candidats-dandorra-la-vella-en-un-minut-enric-tarrado-n1-de-democrates