Enrique Dussel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEnrique Dussel

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Enrique Domingo Dussel Ambrosini Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 desembre 1934 Modifica el valor a Wikidata
La Paz (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 2023 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Nacional de Cuyo - filosofia
Institut Catòlic de París - estudis religiosos
Universitat Complutense de Madrid - filosofia
Universitat de París I Panteó-Sorbona - història Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia, teologia, història, ètica i filosofia política Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Colònia
Israel
Espanya
França Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador de l'Església, professor d'universitat, filòsof, teòleg, historiador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard
Universitat de Colònia
Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
Universidad Autónoma Metropolitana Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Lloc webenriquedussel.com Modifica el valor a Wikidata

Enrique Dussel (La Paz, 24 de desembre de 1934 - Ciutat de Mèxic, 5 de novembre de 2023)[1] fou un filòsof argentí naturalitzat mexicà, considerat un dels majors exponents del marxisme a l'Amèrica Llatina.[2][3][4]

Biografia[modifica]

Llicenciat i doctorat en filosofia, llicenciat en ciències de la religió i doctorat en història, fou declarat doctor honoris causa a la Universitat de Friburg el 1981 i a la Universitat Mayor de San Andrés de La Paz. Exercí de professor d'ètica del departament de filosofia de la Universitat Autònoma Metropolitana i a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, i fou coordinador de l'Associació de Filosofia i Alliberament.

Exiliat a Mèxic des de 1975, fou considerat com un dels grans exponents del pensament filosòfic llatinoamericà. Autor d'una gran quantitat de llibres, el seu pensament recorregué temes com la teologia, política, ètica, filosofia política, estètica i ontologia. Fou crític de la postmodernitat o «tardomodernitat» apel·lant a un «nou» moment denominat «transmodernitat».[5] Establí diàleg amb filòsofs com Karl-Otto Apel, Gianni Vattimo, Jürgen Habermas, Richard Rorty i Emmanuel Lévinas, essent un crític amb el pensament contemporani.

Fotografia de llibres escrits per Enrique Dussel
Dussel al V Fòrum de Filosofia de Veneçuela. Caracas, juliol de 2010.

La seua major contribució fou la «filosofia de l'alliberament»,[6][7] on criticà el mètode filosòfic clàssic i proposà l'«analèctica» com a un nou mètode de pensament crític integral sobre la realitat humana.[8]

Referències[modifica]

  1. «Falece aos 88 anos o filósofo Enrique Dussel» (en gallec). NósDiario.gal, 06-11-2023. [Consulta: 6 novembre 2023].
  2. «Murió el filósofo Enrique Dussel» (en castellà). Jornada.com.mx, 05-11-2023. [Consulta: 6 novembre 2023].
  3. Marcos, J. «Los oprimidos lloran a Enrique Dussel, el filósofo de la liberación» (en castellà). Ctxt, 09-11-2023. [Consulta: 30 maig 2024].
  4. Grosfoguel, Ramón. «Enrique Dussel: Un pensador de la liberación» (en castellà). El Salto, 22-11-2023. [Consulta: 30 maig 2024].
  5. García, Xavier. «Perifèria, vida i marxisme: Un petit homenatge a Enrique Dussel». Catarsi Magazín, 07-11-2023. [Consulta: 30 maig 2024].
  6. Campos, Mariana. «Quién fue Enrique Dussel, el fundador de la ‘Filosofía de la Liberación’ que dirigió Morena» (en espanyol europeu), 06-11-2023. [Consulta: 30 maig 2024].
  7. Coll, Maria. «La gana porta al dolor i aquest a la consicència», 07-11-2023. [Consulta: 30 maig 2024].
  8. «Murió Enrique Dussel, uno de los fundadores de la Filosofía de la Liberación» (en castellà). Aristegui Noticias. [Consulta: 6 novembre 2023].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enrique Dussel