Enriqueta Garreta Toldrà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEnriqueta Garreta Toldrà
Biografia
Naixement26 octubre 1907 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort23 octubre 1971 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
Ocupaciópedagoga, pianista Modifica el valor a Wikidata

Enriqueta Garreta i Toldrà (Barcelona, 26 d'octubre de 1907[1] - ibídem, 23 d'octubre de 1971[2]) fou una pianista i pedagoga catalana, neboda d'Eduard Toldrà. Destaca per ser una de les pianistes més actives de la primera meitat del segle xx.

Infantesa i joventut (1907-1927)[modifica]

Va néixer a Barcelona l'any 1907, filla d'Emili Garreta[1] i d'Enriqueta Toldrà i Soler, germana del músic Eduard Toldrà. Va estudiar a l'Escola Municipal de Música de Barcelona amb Santiñà, Millet i Pellicer. Finalitzà el superior de piano l'any 1926 amb excel·lents qualificacions. L'any 1927 guanyà per oposicions el premi Maria Barrientos,[3] una beca que permetia perfeccionar els estudis musicals a l'estranger. Així doncs, el mateix any marxà París a perfeccionar el piano amb Ricard Viñes.

Etapa a París (1927-1929)[modifica]

Durant l'estada a París efectuà diversos recitals. Cal destacar el recital que efectuaren conjuntament Ricard Viñes i Garreta a la mítica Sala Érard el 21 d'abril de 1928, en el qual Viñes feu la primera audició de Berceuse de Otoño de Joaquín Rodrigo.[4]

Retorn a Barcelona (1929-71)[modifica]

De retorn a Barcelona inicià una vida de concertista i de pedagoga. Actuà de solista amb formacions tan rellevants com la Banda Municipal de Barcelona, l'Orquestra Pau Casals[5] o l'Orquestra Municipal de Barcelona sota la batuta de Joan Lamote de Grignon, Pau Casals, Eduard Toldrà o Joaquim Serra i Corominas. Col·laborà freqüentment amb liederistes com Concepció Badia, Emili Vendrell, Concepció Callao, Ricard Fuster, Mercè Plantada. Efectuà diversos recitals per a dos pianos amb Margarida Chala. En diversos concerts coincidí a l'escenari amb personatges rellevants com Robert Gerhard, Frank Marshall King, Alícia de Larrocha,[6] Enric Casals, Joaquim Zamacois, Francesc Pujol, Josep Musset, Jaume Pahissa, Enric Morera o Ricard Lamote de Grignon.[7]

El 17 de febrer de 1935 estrenà, juntament amb l'Orquestra Pau Casals,[5] les Variacions per a orquestra i piano op.38 de Joaquim Serra, amb el qual compartiren al llarg de la seva vida amistat i admiració mútua. De fet, Joaquim Serra li dedicà una de les tres peces breus per a piano: Paisatge. Enriqueta Garreta es convertí en ambaixadora de les Variacions per a orquestra i piano op.38 de Joaquim Serra i les interpretà múltiples vegades amb l'Orquestra Municipal de Barcelona. També les interpretà amb l'Orquestra Simfònica de Madrid l'any 1933.[8]

L'any 1937 participà com a solista de piano als concerts simfònics organitzats per la Direcció General de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya a càrrec de l'Orquestra Simfònica Catalana sota la batuta de Josep Fontbernat.[9]

Després de la guerra civil, realitzà múltiples concerts de cambra i de lied a diversos espais de Barcelona.

Darrers anys de la seva vida[modifica]

Durant els darrers anys de la seva vida col·laborà diverses vegades amb l'Orquestra Municipal de Barcelona sota la batuta d'Eduard Toldrà. També efectuà diversos concerts de lied i de cambra a diferents llocs de Barcelona: Centre Cultural Medina, Amparo de Santa Llúcia, Sala Andreu, Escola del Mar, Ateneu Barcelonès, Palau de la Música Catalana, entre d'altres.

Morí a Barcelona el 23 d'octubre de 1971.[2]

Enregistraments històrics[modifica]

Es conserven enregistraments històrics d'Enriqueta Garreta al piano i el seu oncle Eduard Toldrà al violí dels Sis Sonets d'Eduard Toldrà.[10] També un disc de cançons enregistrat amb Francesca Callao[11] amb obres de Francesc Pujol, Apel·les Mestres i Altinyent.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Llibre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, registre número 11.103 de 1907. Inscrita amb els noms d'Enriqueta Maria Antonia.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Necrológicas». La Vanguardia, 24-10-1971, pàg. 34.
  3. ↑ «Comisión Municipal Permanente». La Vanguardia, 16-11-1927 [Consulta: 15 maig 2014].
  4. ↑ [enllaç sense format] http://www.joaquin-rodrigo.com/index.php?option=com_k2&view=itemlist&task=category&id=42:archivo-de-programas&Itemid=58&lang=en
  5. ↑ 5,0 5,1 [enllaç sense format] http://bibliotecadigital.palaumusica.org/cdm/compoundobject/collection/programes/id/15893/rec/23 Arxivat 2014-05-14 a Wayback Machine.
  6. ↑ [enllaç sense format] http://www.aliciadelarrocha.com/pianista-espanola/node/17509 Arxivat 2014-05-14 a Wayback Machine.
  7. ↑ [enllaç sense format] http://bibliotecadigital.palaumusica.org/cdm/compoundobject/collection/programes/id/18319/rec/32 Arxivat 2014-05-14 a Wayback Machine.
  8. ↑ Diari ABC. Dimarts 28 de novembre de 1933.
  9. ↑ [enllaç sense format] http://bibliotecadigital.palaumusica.org/cdm/compoundobject/collection/programes/id/19594/rec/36 Arxivat 2014-05-14 a Wayback Machine.
  10. ↑ [enllaç sense format] http://www.lamadeguido.com/cat_2_.html
  11. ↑ [enllaç sense format] https://www.youtube.com/watch?v=roR-7e__Fq0
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enriqueta_Garreta_Toldrà&oldid=30126652»