Entreteniment a bord
L'entreteniment a bord (també conegut pel nom anglès in-flight entertainment, IFE), es refereix a les opcions d'entreteniment en un vol. Les opcions inclouen mapes en vídeo, entreteniment en àudio, programes, pel·lícules, televisió, jocs i Internet per Wi-Fi.
Història[modifica]
La primera aerolínia a oferir un sistema d'entreteniment en vol fou Aeromarine Airways, amb pel·lícules en avions amfibis el 1921.[1] El 1932, Western Air Express fou la primera a transmetre televisió en un avió. Fou un recurs bastant popular durant l'era dels dirigibles. El Hindenburg, del 1936, tenia un piano, un saló, un bar i una sala per a fumadors. El 1963, Trans World Airlines fou la primera a oferir auriculars pneumàtics, que foren substituïts per auriculars electrònics el 1979. El 1988, Northwest Airlines fou la primera a oferir monitors individuals als seients, que eren de LCD amb una mida de 2,7 polzades.
Entreteniment en els vaixells[modifica]
Els viatges per mar són llargs i, en totes les èpoques i en vaixells de tota mena, els mariners i passatgers procuraven trencar la monotonia amb activitats variades. A vegades formatives i a vegades purament lúdiques.
Sense oblidar els vaixells moderns, ni els creuers turístics actuals, els entreteniments tradicionals més ben documentats són els dels vaixells de passatgers de l'època de la vela.
Passar l'equador[modifica]
Des de temps antics el pas de l'hemisferi nord a l'hemisferi sud (o a l'inrevés) suposava un motiu de festa i de disbauxa. Calia batejar els neòfits i fer-los patir un munt de bromes no sempre innocents. Una descripció interessant d'un d'aquells passatges pot llegir-se en una carta de Jaume Aragó (Jacques Arago), germà de Francesc Aragó (François Arago). El ritual incloïa disfresses, personatges imaginaris, juraments estrambòtics i altres facècies.[2][3]
Jocs de taula en vaixells de guerra[modifica]
Les ordenances navals britàniques regulaven i detallaven la llista de jocs de taula que havia d'embarcar cada vaixell de guerra, en funció del nombre de tripulants.[4]
Jocs autoritzats i jocs prohibits[modifica]
En vaixells de guerra hi ha algunes ordinacions navals relatives als jocs d'atzar i similars. Generalment prohibeixen els jocs vedats i les apostes; alguna vegada, esmenten i autoritzen els jocs autoritzats (sense detallar quins són). Simplificant molt les normes generals de terra ferma diuen que són jocs prohibits els daus i els naips. I autoritzats els escacs i les taules. En els vaixells devia ser el mateix.[5][6][7]
Artesania[modifica]
Fabricar objectes d'artesania era una distracció molt popular. Alguns mariners feien models de vaixells, talles en fusta o treballs amb cordes. Per a ús personal o per a vendre o bescanviar.
Passejar[modifica]
En l'època de la navegació a vela, amb vaixells relativament petits i amb molts passatgers, una de les distraccions era passejar per la coberta de la nau (en zones i horaris autoritzats).[8][9]
Música[modifica]
Tocar instruments i cantar, sempre en horaris i zones adequades, era molt apreciat pels passatgers. Com a protagonistes o com simples espectadors.[10][11][12]
Teatre i poesia[modifica]
La representació de comèdies en alta mar està documentada en alguns viatges. Els actors eren els passatges i també els mariners. Lògicament en vaixells de guerra els papers femenins eren protagonitzats per homes.[13][14][15] A diferència de les representacions d'obres dramàtiques (difícils d'organitzar) les funcions amb actuacions individuals, recitant poemes o interpretant monòlegs eren molt freqüents.
Ball[modifica]
En vaixells militars les danses es limitaven a actuacions autoritzades pel capità (a vegades organitzades a instància seva). Els dansaires, del sexe masculí, executaven balls més o menys marcials (dansa del sabre i similars).[16] En els vaixells de passatgers del segle xix, amb llargues travesses (des d'Anglaterra fins Austràlia, per exemple), s'arribaren a dissenyar i construir naus amb una gran sala de ball (sota coberta). Hi ha documentats casos de passatgers ballant en condicions marítimes prou extremades.[17][18][19]
| « | 9th. Second cabin passengers are not allowed on the windward side of the vessel; but can promenade at all hours on the leeward side.
11th. Dancing and promenading on the poop from 7 till 9 p.m., when all passengers may enjoy themselves, but not abaft the mizen mast. The promenaders are not in any way to interrupt the dancers, but will be expected to promenade in parts of the poop where dancing is not being carried on.
11a. (Poden) Ballar i passejar-se per la popa des de les 7 pm fins a les 9 pm, temps en què poden entretenir-se segons el seu desig, però no més enrere de l'arbre de mitjana. Els que passegin han de procurar no destorbar els que ballen, s'espera que passegin en zones on no hi hagi gent dansant. |
» |
| — RULES OF THE Lightning. ANTHONY ENRIGHT, Commander. 1855.[20] | ||
Publicació de diaris a bord[modifica]
En molts viatges, a instància d'alguns voluntaris, s'improvisava la publicació d'un diari de notícies i xafarderies. Alguns d'aquells diaris es conserven i són una font preciosa de notícies.[21]
- Exemple: A bord del clíper Lightning s'imprimia en paper un diari setmanal, amb el títol de The Lightning Gazette.[22]
Diaris personals i literatura[modifica]
Hi ha una munió de diaris personals publicats escrits a bord d'un vaixell. També son relativament nombroses les obres literàries publicades realitzades en plena navegació.[23] Un dels diaris personals típic fou el de Charles-Marie Brédif, enginyer del Corps des Mines a bord de La Méduse, que permeté conèixer molts detalls del viatge i del naufragi.[24] El seu diari va recollir també la descripció del passatge de la línia tropical.
[modifica]
Ajudar de forma voluntària (i amb permís del capità) en tasques que no són responsabilitat del tripulant o passatger era una forma de passar el temps. Un exemple molt antic el proposava Ramon Muntaner amb els ballesters de taula. Els ballesters de taula que anaven en una galera no tenien obligació de remar. Però si algun remer tenia necessitat d'abandonar el seu banc, un ballester podia remar de forma voluntària. (Les galeres que preferia Muntaner tenien dos remers per banc, cadascun amb un rem. Les galeres amb terçols tenien tres remers per banc, però el tercer havia de fer de ballester. El resultat era una galera una mica més ràpida però amb ballesters cansats i poc efectius a l'hora de lluitar).[25] En vaixells de passatges navegant a vela, hi havia (i encara hi ha) moltes tasques senzilles i poc perilloses: caçar i amollar braces i escotes, hissar o arriar des de coberta... Alguns passatgers col·laboraven en feines de la mena de les descrites. Una funció més pesada era la de manxar en la bomba de sentina. També està documentada l'ajuda dels passatgers en aquest treball.
Referències[modifica]
- ↑ «A History of INFLIGHT ENTERTAINMENT by John Norman White». Arxivat de l'original el 2020-07-03. [Consulta: 3 juliol 2020].
- ↑ Jacques Arago. Promenade autour du monde pendant les années 1817, 1818, 1819 et 1820: sur les corvettes du Roy L'Uranie et La Physicienne, commandées par M. Freycinet. Leblanc, 1822, p. 45–.
- ↑ Jacques Arago. Souvenirs d'un aveugle: voyage autour du monde. Hortet et Ozanne, 1839, p. 47–.
- ↑ Royal warrant and regulations for the equipment of her majesty's army, 1876, p. 141–.
- ↑ Alejandro de Bacardí y Janer. Nuevo Colon: ó sea Tratado del derecho militar de España y sus Indias. Estab. Tip. de Los Sucesores de N. Ramirez, 1878, p. 667–.
- ↑ Benito Gutiérrez Fernández. Códigos ó estudios fundamentales sobre el derecho civil español. Librería de Sanchez, 1871, p. 137–.
- ↑ Reglas y leyes que se han de observar en los juegos del rebesino, malilla y cientos: en continuacion á la coleccion general de todos los juegos permitidos. por Manuel Gonzalez, 1790, p. 2–.
- ↑ The Nautical Magazine: A Journal of Papers on Subjects Connected with Maritime Affairs. Brown, Son and Ferguson, 1871, p. 100–.
- ↑ United States Congressional Serial Set. U.S. Government Printing Office, 1911, p. 449–.
- ↑ Household Words: A Weekly Journal. McElrath & Barker, 1853, p. 127–.
- ↑ Andrew Swinton. Travels Into Norway, Denmark, and Russia, in the Years 1788, 1789, 1790, and 1791. G.G.J. and J. Robinson, 1792, p. 51–.
- ↑ Nadine George-Graves. The Oxford Handbook of Dance and Theater. Oxford University Press, 2015, p. 43–. ISBN 978-0-19-991749-5.
- ↑ Navy and Army Illustrated, 1901, p. 57–.
- ↑ Pilar Luna Erreguerena; Patricia Meehan Hermanson; Jorge Manuel Herrera La flota de la Nueva España 1630-1631: Vicisitudes y naufragios. Instituto Nacional de Antropología e Historia, 28 desembre 2018, p. 116–. ISBN 978-607-539-229-5.
- ↑ Thomas Gage. Nueva relacion que contiene los viages de Tomas Gage en la Nueva España: sus diversas aventuras, y su vuelta por la provincia de Nicaragua hasta la Habana: con la descripcion de la ciudad de Mejico, tal como estaba otra vez y como se encuentra ahora (1625): unida una descripcion exacta de las tierras y provincias que poseen los españoles en toda la America, de la forma de su gobierno eclesiastico y politico, de su comercio, de sus costumbres, y las de los criollos, mestizos, mulatos, indios y Negroes. Rosa, 1838, p. 40–.
- ↑ Ludovic marquis de Beauvoir. Voyage autour du monde: Australie, Java, Siam, Canton, Pékin, Yeddo, San Francisco. H. Plon, 1873, p. 175–.
- ↑ Richard Henry DANA (Author of “Two Years before the Mast.”.). Two Years before the Mast; or, a Voice from the forecastle: being a sailor's life at sea. Adam & Charles Black, 1869, p. 243–.
- ↑ Michael Stammers. The Passage Makers. Teredo Books, 1978. ISBN 978-0-903662-06-2.
- ↑ The Illustrated London News. Illustrated London News & Sketch Limited, 1850, p. 21–.
- ↑ The Colonial Clippers, by Basil Lubbock
- ↑ Christopher Hatton Turnor. Astra Castra: Experiments and Adventures in the Atmosphere. Chapman and Hall, 1865, p. 307–.
- ↑ The Lightning Gazette
- ↑ Lydia Lillybridge Simons; E. L. Leisure Hours; Or, Desultory Pieces in Prose and Verse. Baptist Mission Press, 1846, p. 309–.
- ↑ Jacques-Olivier Boudon. Les naufragés de la méduse. Humensis, 2017-05-15T00:00:00+02:00, p. 37–. ISBN 978-2-410-00014-6.
- ↑ Ramon MUNTANER; Antonio de BOFARULL Y BROCÁ Crónica Catalana ... Texto original y traduccion castellana, acompañada de numerosas notas, por Antonio de Bofarull. Cat.&Span, 1860, p. 260–.