Equacions de Cauchy-Riemann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Una representació visual d'un vector X en un domini que es multiplica per un nombre complex z, després es mapeja per f, en comparació amb f després es multiplica després per z. Si tots dos donen com a resultat que el punt acabi al mateix lloc per a totes les X i z, aleshores f compleix la condició de Cauchy-Riemann.

En anàlisi complexa, les equacions de Cauchy-Riemann caracteritzen les funcions d'una variable complexa diferenciables en sentit complex entre les funcions diferenciables en sentit real: són condicions necessàries i suficients relatives a les derivades parcials d'una funció diferenciable en sentit real perquè sigui diferenciable en sentit complex.

Considerem aquí una funció d'una variable complexa, definida en un obert U de . Emprem les notacions següents:

  • la variable complexa es nota per , on x, y són reals
  • les parts real i imaginària de es noten respectivament per i , és a dir: , on són dues funcions reals de dues variables reals.

Les equacions de Cauchy-Riemann en es poden escriure sota les formes equivalents següents:

  • i

Reben el nom de Augustin Louis Cauchy i Bernhard Riemann, que van ser els primers en estudiar-les i definir-les com un objecte matemàtic "per se", creant a partir d'aquestes la branca de l'anàlisi complexa. També es poden anomenar condicions de Cauchy-Riemann o sistema de Cauchy-Riemann, i l'operador diferencial parcial que apareix a l'esquerra d'aquestes equacions sovint s'anomena operador de Cauchy-Riemann. Tot i això, la primera introducció i ús de les equacions s'atribueix a Jean le Rond d'Alembert l'any 1752, al seu treball sobre hidrodinàmica,[1] les quals van suposar un gran avanç en aquest camp, com es pot apreciar en treballs posteriors com els de Horace Lamb.[2]

Funcions d'una variable complexa diferenciables en sentit complex[modifica]

Definició[modifica]

Diem que la funció és diferenciable en sentit complex, o -diferenciable (o derivable) en un punt si existeix el límit (finit) , anomenat derivada de f en .

Fixem-nos que aquesta condició de -diferenciabilitat per a funcions de variable complexa és molt més restrictiva que l'equivalent per a funcions de variable real. L'origen d'això es troba en el fet que per a funcions de variable real per a la diferenciabilitat en un punt només cal exigir que existeixin i siguin iguals els límits per la dreta i per l'esquerra quan els increments Δx tendeixen a zero, ja que són les dues úniques possibilitats d'aproximar-se al punt. En canvi, en el pla complex hi ha infinites possibilitats (infinits camins) per aproximar-se a un punt determinat.

Un cas important[modifica]

Es diu que una funció és holomorfa en un obert de si és -diferenciable en tot punt d'aquell obert.

Caracterització de les funcions diferenciables en sentit complex[modifica]

Teorema[modifica]

  • Les funcions -diferenciables en un punt (on són reals) son aquelles funcions
    • diferenciables en sentit real en
    • i que, a més a més, compleixen les equacions de Cauchy-Riemann en . Aquestes equacions es poden escriure sota les formes equivalents següents:
      • i
  • En aquest cas:
    • la diferencial de al punt és l'aplicació

Un cas important[modifica]

La caracterització següent de les funcions holomorfes és una conseqüència immediata del teorema precedent, aplicat en cada punt.

Teorema: una funció és holomorfa en l'obert U de si i només si:

  1. és diferenciable en sentit real en tot punt de U,
  2. i compleix les equacions de Cauchy-Riemann en tot punt de U

Exemples[modifica]

  • La funció és (almenys) de classe en , per tant hi és -diferenciable; però no és -diferenciable en cap punt, perquè no compleix les equacions de Cauchy-Riemann en cap punt. En efecte, com que :
    • : per a tot , .
  • La funció és (almenys) de classe en , per tant hi és -diferenciable; és -diferenciable en 0 i només en aquest punt (no és holomorfa en cap obert: el conjunt dels seus punts de -diferenciabilitat té interior buit).
  • La funció és holomorfa en i per a tot , . En efecte, si i , quan . Es té , per tant:
    • (equacions de Cauchy-Riemann en z).

Un exemple on les derivades parcials no són contínues[modifica]

Se sap que tota funció holomorfa en un obert té derivades parcials contínues en aquest obert (això no forma part de la definició; la continuïtat de les derivades parcials i àdhuc el caràcter infinitament diferenciable de la funció és una conseqüència de la teoria de Cauchy). Tanmateix, és possible que una funció diferenciable compleixi les equacions de Cauchy-Riemann en un conjunt no obert (per exemple en un únic punt) i que les seves derivades parcials no siguin contínues.

Referències[modifica]

  1. D'Alembert, Jean le Rond. Essai d'une nouvelle théorie de la résistance des fluides (en francès), 1752. 
  2. Lamb, Horace. Cambridge Mathematical Library. Hydrodynamics. 6a ed. Cambridge University Press, 1932. ISBN 0-521-45868-4. 

Bibliografia[modifica]

  • Burckel, Robert B. (1979), An Introduction to Classical Complex Analysis. Vol. 1, Lehrbucher und Monographien aus dem Gebiete der exakten Wissenschaften. Math. Reihe, vol. 64, Basel–Stuttgart–New York–Tokyo: Birkhäuser Verlag, ISBN 3-7643-0989-X.
  • Hörmander, Lars (1990), An Introduction to Complex Analysis in Several Variables, North–Holland Mathematical Library, vol. 7 (3rd ed.), Amsterdam–London–New York–Tokyo: North-Holland, Zbl: 0685.32001, ISBN 0-444-88446-7.