Vés al contingut

Ernest Lavigne

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaErnest Lavigne

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 desembre 1851 Modifica el valor a Wikidata
Montreal (Quebec) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 gener 1909 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Montreal (Quebec) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaNotre Dame des Neiges Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 7895efda-6147-44e9-81c3-c2acb342ea7b Lieder.net: 4790 IMSLP: Category:Lavigne,_Ernest Modifica el valor a Wikidata

Ernest Lavigne (Montreal, 17 de desembre de 1851 - Montreal, 18 de gener de 1909) va ser un músic, compositor, director d'orquestra, editor i gestor del Quebec.

Biografia[modifica]

Joventut

Ernest Lavigne va néixer a Mont-real.[1] Va estudiar al col·legi de Terrebonne.[2] El 25 de juny de 1865 anà a Roma amb el 4t destacament dels zouaves papals.[3] Després d'uns mesos a Itàlia, s'incorporà al "Roman Zouaves Music Corps" per al qual va ocupar el taulell de corneta solista l'any 1869.[1] Posteriorment, va romandre a Europa gairebé dos anys on va viatjar a Itàlia, França, Alemanya, Espanya i Anglaterra.[2]

Carrera[modifica]

El 1864 es va instal·lar durant un temps al Quebec, on el seu germà, Arthur Lavigne, era propietari d'una botiga d'instruments musicals a la rue Saint-Jean.[4] El 1877, va tornar a Mont-real per dirigir la "Musique de la Cité", la banda de música del 65è Batalló.[5] El mateix any, va seguir l'exemple del seu germà obrint una botiga de música a Mont-real.[6] El 1881, va unir forces amb Louis-Joseph Lajoie, sota el nom de la companyia Lavigne & Lajoie. Aquesta casa distribueix centenars d'obres de diversos compositors i editors i n'edita una cinquantena de canadencs.[6]

El 1885, va inaugurar els concerts gratuïts al "Jardin Viger" de Mont-real on les seves actuacions el van convertir en una estrella.

Organitzador nat, Ernest Lavigne va empènyer l'empresa Lavigne & Lajoie a adquirir una extensa parcel·la a la vora del Sant Llorenç que va convertir en un parc d'atraccions, Parc Sohmer.[7] La inauguració de "Sohmer Park" va tenir lloc el juny de 1889.[8] Fins a la seva mort, Lavigne va ser l'encarregat dels concerts i espectacles de la companyia. Amb la intenció de crear una orquestra simfònica, va portar d'Europa, sobretot de Bèlgica i Itàlia,[9] nombrosos instrumentistes, alguns dels quals es van establir al país i hi van crear una tradició instrumental. Va portar, entre d'altres, a Jean-Julien Clossey el maig de 1891 que esdevingué primer violí de l'Orquestra Simfònica de Mont-real.

Ernest Lavigne es pot considerar com un dels pioners de la música instrumental al Canadà. Com a compositor, es dedica principalment a la melodia. Com a solista, Ernest Lavigne va guanyar diversos honors, incloses dues cornetes daurades.

Final de la vida[modifica]

La seva mala salut l'obligava a deixar de fer concerts.[10] Ernest Lavigne va morir a l'Hospital de Montréal el 18 de gener de 1909 als 57[11] anys i va ser enterrat al cementiri de Nostra Senyora de les Neus, a Mont-real.[12]

Honors[modifica]

  • 1962: La ciutat de Mont-real anomena una avinguda en honor al músic de Mont-real.[13]
  • 1985: La ciutat de Quebec bateja una avinguda en honor a Ernest Lavigne.[14]
  • 2004: La ciutat de Boucherville bateja un carrer en memòria d'Ernest Lavigne.[15]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 E.-Z. Massicotte «Ernest Lavigne». Bulletí d'investigació històrica, 1933, gener.
  2. 2,0 2,1 «Mort d'une fameux compositeur canadien». La Presse, 18-01-1909, p. 1 [Consulta: 19 març 2024].
  3. E.-Z. Massicotte, «Ernest Lavigne», Bulletin des recherches historiques, 1933, janvier, p. 8-10 (lire en ligne [archive])
  4. «La musique sur papier» (en francès). Cap-aux-Diamants : La revue d'histoire du Québec. ISSN: 0829-7983 [Consulta: 24 gener 2019].
  5. «Lieutenant Ernest Lavigne» (en francès canadenc). [Consulta: 21 gener 2019].
  6. 6,0 6,1 Jean-Marie Lebel, « La musique sur papier », Cap-aux-Diamants : La revue d'histoire du Québec, vol. 5, no 2, 1989, p. 33–36 (ISSN 0829-7983 et 1923-0923, lire en ligne [archive], consulté le 24 janvier 2019)
  7. «Le parc Sohmer, l'idée de génie d'Ernest Lavigne (première partie) | À rebours» (en francès canadenc). [Consulta: 21 gener 2019].
  8. «Où devait naitre le parc Sohmer». Bulletin des recherches historiques.
  9. Jacques Clairoux, «Des hommes forts aux artistes de la piste: L'invention du cirque québécois», Cap-aux-Diamants: La revue d'histoire du Québec, no 97, 2009, p. 16–19 (ISSN 0829-7983 et 1923-0923, lire en ligne [archive], consulté le 21 janvier 2019)
  10. E.-Z. Massicotte, «Leur dernier succès», Bulletin des recherches historiques, janvier 1946, p. 11-12 (lire en ligne [archive])
  11. Mort d'une fameux compositeur canadien, La Presse, 18 janvier 1909, p. 1 (lire en ligne [archive])
  12. Répertoire des personnages inhumés au cimetière ayant marqué l'histoire de notre société, Montréal, Cimetière Notre-Dame-des-Neiges, 44 p.
  13. Fiche descriptive : Avenue Ernest-Lavigne (MTL) [archive] », sur www.toponymie.gouv.qc.ca (consulté le 21 janvier 2019)
  14. Fiche descriptive : Avenue Ernest-Lavigne (QC) [archive] », sur www.toponymie.gouv.qc.ca (consulté le 21 janvier 2019)
  15. Fiche descriptive : Rue Ernest-Lavigne [archive] », sur www.toponymie.gouv.qc.ca (consulté le 21 janvier 2019)