Eruca vesicaria
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Brassicales |
| Família | Brassicaceae |
| Tribu | Brassiceae |
| Gènere | Eruca |
| Espècie | Eruca vesicaria (L.) Cav. |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Brassica vesicaria |
| Sinònims |
|
Eruca vesicaria, o ruca és una espècie de planta brassicàcia. La seva distribució és latemediterrània-iraniana, és l'única espècie del gènere Eruca que es troba als Països Catalans.[1]
Descripció[modifica]
És una planta anual erecta embrancada de 10 a 80 cm d'alt, flors típica de les brassicàcies amb 4 pètals en creu de color blanc a groguenc, amb venes violàcies i fruits en siliqua cilíndrica. Floreix entre març i juliol. És comestible però es considera una mala herba.
És una espècie polimorfa, als Països Catalans presenta la subespècie vesicaria i la subespècie sativa.
Eruca sativa (Mill. 1768) classificada per alguns botànics com espècie diferent, d'altres la consideren una subespècie dins E. vesicaria sativa Thell. Aquesta es cultiva per les seves fulles en amanida. De les seves llavors se n'obté un oli comestible.
Hàbitat[modifica]
Poblaments de plantes anuals nitròfils dels sòls àrids de la plana mediterrània a l'estatge montà superior des del nivell del mar als 1000 m i excepcionalment fins als 1900 m d'altitud.
Sinònims[modifica]
|
|
Referències[modifica]
- ↑ Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans
