La notícia que apareix ara sobre [https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Plantilla%3APortada600k%2Factualitat&diff=31598281&oldid=31597339 Amazon Prime i ''Operación Triunfo''] no em sembla gens adient per tenir-la en portada. És publicitat gratuïta per a una empresa privada i considero que hi ha moltes notícies més rellevants que aquesta, tant a nivell de Països Catalans com internacional. Fins i tot seria preferible que les notícies no estiguessin tan actualitzades, mentre fossin més rellevants que aquesta. Ping a {{U|Brunnaiz}}, que és qui ha fet el canvi, però m'agradaria que més usuaris poguéssin opinar. Gràcies per endavant. -- [[Usuari:Judesba|<span style="color:green;">Judesba</span>]] ''([[Usuari_Discussió:Judesba|digues...]])'' 02:41, 26 abr 2023 (CEST)
La notícia que apareix ara sobre [https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Plantilla%3APortada600k%2Factualitat&diff=31598281&oldid=31597339 Amazon Prime i ''Operación Triunfo''] no em sembla gens adient per tenir-la en portada. És publicitat gratuïta per a una empresa privada i considero que hi ha moltes notícies més rellevants que aquesta, tant a nivell de Països Catalans com internacional. Fins i tot seria preferible que les notícies no estiguessin tan actualitzades, mentre fossin més rellevants que aquesta. Ping a {{U|Brunnaiz}}, que és qui ha fet el canvi, però m'agradaria que més usuaris poguéssin opinar. Gràcies per endavant. -- [[Usuari:Judesba|<span style="color:green;">Judesba</span>]] ''([[Usuari_Discussió:Judesba|digues...]])'' 02:41, 26 abr 2023 (CEST)
== Respecte a la notícia sobre Laura Borràs del 4 de maig ==
NOTA: aquesta entrada, situada originalment per l'[[Usuari:Rauric]] a [[Discussió:Portada]], ha està traslladada aquí, que és on toca, per --[[Usuari:FranSisPac|FranSisPac]] ([[Usuari Discussió:FranSisPac|disc.]]) 23:59, 9 maig 2023 (CEST)
Al text "La [[Junta Electoral Central]] comunica al [[Parlament de Catalunya]] l'acord de deixar sense efecte la [[Diputat|credencial de diputada]] de '''[[Laura Borràs i Castanyer|Laura Borràs]]''', cosa que n'implica la retirada de l'[[escó]]", intuïtivament, el pronom feble adverbial "en" ("cosa que n'implica la retirada de l'escó") em grinyola. No he obert cap gramàtica, però em sembla recordar que el complement del nom del complement del nom (i aquest és el cas en què ens trobem) no pronominalitza. Habitualment, un pronom feble substitueix amb avantatge un possessiu, però crec que aquest no és el cas. Penso que es tracta del que jo en dic ultrapronòmia, és a dir, un ús no correcte d'un pronom feble adverbial per ultracorrecció. [[Usuari:Rauric|Rauric]] ([[Usuari Discussió:Rauric|disc.]]) 21:38, 9 maig 2023 (CEST)
: Benvolgut {{ping|Rauric}} tres coses,
:# Com pots veure, he portat el tema a aquesta pàgina de discussió, que és on toca. Aprofito per agrair públicament a n'en {{u|AlbertRA}} que hagi posat el corresponent avís, que ja fa temps hi havíem d'haver col·locat, a la [[Especial:Diff/31658599|discussió de la Portada]].
:# Malauradament "fas tard", ja que quan has posat aquest comentari (21:38) la notícia "ja havia desaparegut" (21:23). En aquest cas, esmento el mateix [[Usuari:AlbertRA|AlbertRA]], autor de la [[Especial:Diff/31658518|"desaparició"]], pel fet que s'ha saltat la "norma" de fer caure la notícia més antiga, tot i que em costa manifestar-me en contra que hagi preservat la notícia de la constitució del Lluçanès.
:# Tampoc consulto cap gramàtica, però, si tenim en compte que la frase "completa", amb reiteració i sense pronom feble, seria «... cosa que implica la retirada de l'escó de Laura Borràs», potser sí que podria ser «... cosa que implica retirar-li l'escó», però en cap cas «... cosa que implica la retirada de l'escó». Quim? De qui?.
A la portada hi tenim la notícia de la vaga de taxis actual amb una foto de la d'aquest estiu, sense cap avís. No m'acaba de semblar honest cara al lector.--Pere prlpz (disc.) 11:39, 26 gen 2019 (CET)[respon]
La frase "ratifiquen el nom d'aquesta última a «Macedònia del Nord» per mitjà del Tractat de Prespa" donava a entendre una cosa feta el dia 25-1-19--Mcapdevila (disc.) 14:12, 27 gen 2019 (CET)[respon]
Torno a assenyalar el problema que tenim amb la llargada de certes notícies. A tall d'exemple, aquest matí la notícia sobre Junqueras tenia 39 paraules, mentre que els mitjans en català treien titulars de 10 (CCMA), 9 (Ara i El Punt Avui), 15 (El Nacional), 11 (RAC1 i El Món), 17 (VilaWeb) i 14 paraules (La Vanguàrdia). Entenc que som viquipedistes i que instintivament volem explicar-ho tot, tot, tot, però quan fins i tot el titular més llarg dels mitjans de referència no té ni la meitat de paraules que el nostre, em sembla clar que cal ser més concisos en les notícies de la portada.—el comentari anterior sense signar és fet perLeptictidium (disc. • contr.)
D'acord en la concisió, però la llargada dels titulars dels diaris pot no ser una bona referència, perquè expliquen la notícia a continuació i nosaltres no.--Pere prlpz (disc.) 21:37, 13 nov 2019 (CET)[respon]
La notícia és la publicació de la notícia?
No discuteixo com datar la notícia, però aquí estem posant com a notícia que Nature ha publicat una notícia. Això seria una notícia si els diaris estiguessin informant que Nature ha publicat la notícia, però pels diaris la notícia és que s'ha trobat un tràgul i només esmenten Nature per donar la font. Aleshores proposo treure "La revista Nature publica" del titular de la notícia que s'han trobat tràguls del Vietnam.--Pere prlpz (disc.) 21:41, 13 nov 2019 (CET)[respon]
Epidèmia de coronavirus
Hola, companys. He actualitzat les notícies amb la darrera informació rebuda: la petició de confinament de Catalunya. Llavors m'he adonat que ja són tres de quatre notícies al respecte. Què fem? Per una banda em sembla monotemàtic, però per una altra estem vivint una situació d'excepcionalitat. Com ho veieu? Gràcies per les vostres respostes. --Judesba(digues...)21:43, 13 març 2020 (CET)[respon]
Notícies llargues
@FranSisPac: Bones! He vist que has ampliat una notícia que he ficat. En la meva opinió, tal com ja ho ha comentat algú per aquí, seria millor reduir al màxim possible i que quedi com a format d'un títol que no pas d'un subtítol de notícia.
Hola a tots,
m'agradaria preguntar-vos si en el cas que hi hagi més d'una notícia diferent del mateix dia, creieu que seria millor mantenir el status quo com s'ha fet fins ara "7 d'agost: Notícia X", "7 d'agost: Notícia Y" o millor "7 d'agost: *Notícia X *Notícia Y", és a dir, ajuntant les notícies del mateix dia amb una llista puntejada (i mantenint el límit de 4 notícies? o 4 dies?)
Gràcies!--KajenCAT (disc.) 14:16, 8 ago 2020 (CEST)[respon]
Com fins ara té tots els avantatges a l'hora de passar del bloc esquerre al bloc dret o d'eliminar-ne. Si se sap, respectant la cronologia respectiva i, en cas de dubte, situant com a més recent (primera) la més significativa o que tingui més sentit passats uns dies. --FranSisPac (disc.) 14:29, 8 ago 2020 (CEST)[respon]
Bon vespre, @KajenCAT:. Jo obtindria el consens de la comunitat abans de posar les banderetes a les notícies. En diversos altres contextos, les banderetes ja han causat polèmica en la comunitat, així que són un tema particularment sensible. Salut.—Leptictidium (digui) 20:50, 9 ago 2020 (CEST)[respon]
Hola @Leptictidium:, estava a punt d'escriure sobre el mateix tema a @TaronjaSatsuma: i, per tant, us respondré als dos per aqui ja que crec que és la via més adient. Si bé no sabia que calia consens viquipedista per aquestes coses (disculpeu-me), la meva intenció era generar debat i així saber que opinava la gent al respecte. La meva idea era que en aquelles notícies que tenen relació en algun lloc en concret posar inicialment a la notícia ja que jo crec que quedaria millor i així com aquelles notícies més d'un país està involucrat. A tall d'exemple; EEUU i Xina es declaren la guerra comercial. P.D: Trec cautelarment les banderes i cito als viquipedistes que els solc veure més interessats en les notícies @Castellbo, Castell, FranSisPac: --KajenCAT (disc.) 21:04, 9 ago 2020 (CEST)[respon]
Reitero fil per randa les paraules d'en Leptictidium. Potser quedi "més mono", però entre la possible font de problemes + tenir un element més a vigilar, corregir, incorporar, etc. + les situacions que requeririen (ja ha passat) bandera múltiple + per tant, més potencials inconvenients que avantatges = NO, please. Cordialment, --FranSisPac (disc.) 21:21, 9 ago 2020 (CEST)[respon]
Jo també sóc dels que pensa que l'excés de banderetes provoca problemes de classificació, de pertanyença, inclusions, exclusions...En sentir-me d'un país sense estat, em sento incòmode amb les banderes dels estats que no em deixen existir.
Fins i tot penso que les banderes simplifiquen massa el missatge i impedeixen la lectura objectiva.
--Castell (disc.) 23:18, 9 ago 2020 (CEST)[respon]
D'acord amb els arguments dels companys sobre per què és una mala idea posar banderetes a les notícies i hi afegeixo que la principal funció de les notícies a la portada és la de tenir-hi els enllaços que els donin context i posar-hi banderetes no millora en res aquesta funció.--Pere prlpz (disc.) 00:10, 10 ago 2020 (CEST)[respon]
Proposta de fer visible l'adreça de la notícia de referència
Aquesta és una proposta de fer que l'enllaç de cadascuna de les notícies de referència d'aquest apartat d'"Actualitat" es tinguin directament al visualitzar la Portada. En l'anterior disseny de la portada ja no apareixien aquests enllaços. Ho teníem més a prop perquè en editar i previsualitzat ja els teníem a mà. Ara cal copiar-los del comentari i accedir-hi; no és greu, però segueix sent un element per a ús exclusiu d'"entesos" amb ganes. El que no sé és si hi ha una raó de pes per no tenir-los en la mateixa Portada, accessibles per a tothom. Primer havia pensat que es podria fer servir el camp del dia, que encapçala la notícia, com a "suport" de l'enllaç, però deixa sense resoldre els casos amb més d'un enllaç (més d'una notícia de referència per proporcionar millor cobertura del que s'hi diu). Proposo que, per no "embrutar" massa, es faci servir exclusivament el format "[n]", resultat de la sola adreça entre claudàtors, al final de cada text. Algun inconvenient? A favor? --FranSisPac (disc.) 00:46, 26 ago 2020 (CEST)[respon]
Les notícies de la portada hi són per portar el lector cap als articles. Si hi posem els enllaços a les notícies el lector va cap a la referència. Aleshores no em sembla una bona idea posar els enllaços visibles a la portada.
Ara bé, durant un temps posàvem les referències entre noinclude i no com a comentaris, de manera que previsualitzant la secció sola sí que es veien. Crec que estaria bé tornar a fer-ho així, si no és que el funcionament actual de la portada ho impedeix per alguna causa.--Pere prlpz (disc.) 14:24, 19 set 2020 (CEST)[respon]
@Townie: avui he provat el "noinclude" i no funciona. Entenc que és "problema" d'estar dins d'una plantilla. Alguna solució / alternativa? Gràcies. --FranSisPac (disc.) 00:49, 2 gen 2021 (CET)[respon]
@Townie: moltes gràcies. Elemental (jo m'havia oblidat els claudàtors...)! Evidentment i perquè consti (c.c. @Pere prlpz, Leptictidium:) encara que era proposta meva, pel diàleg precedent ho considero un "acord en petit comitè" més que no pas una demanda personal. Ara ja queda, i algun dia ho posaré(m) a la Guia / Llibre d'estil! --FranSisPac (disc.) 16:56, 2 gen 2021 (CET)[respon]
@Townie:@FranSisPac:@Pere prlpz, Leptictidium:) Jo crec que fent previsualització no ajuda en res l'accessibilitat de la notícia, que ja s'enllacen els articles corresponents intrawiki igualment, per tan proposo que l'enllaç a la notícia de referència vagi amb una imatge d'icona clicable tipus: , potser s'hauria de buscar una altre imatge però és poc intrusiu malgrat que apareixi al final de cada frase de notícies. Salutacions--Manlleus (disc.) 11:20, 12 abr 2021 (CEST)[respon]
Ara bé, per si de cas m'estic perdent, tornar a un efecte semblant al que abans tenien els noinclude, que feia accessibles les referències, quan s'anava a la plantilla em sembla bé. El que no em sembla bé és posar a la portada els enllaços a les referències.--Pere prlpz (disc.) 12:06, 12 abr 2021 (CEST)[respon]
@Manlleus: m'ha descol·locat la teva intervenció, perquè el tema ja havia quedat prou clar, com han deixat palès en Pere, ja d'entrada, i també en Lepti. No convé enllaçar les notícies de referència a la portada, que era el que jo suggeria inicialment. En canvi, crec que els editors (i en particular els qui vulguem contrastar el text posat amb el que diuen les fonts) sí em guanyat en accessibilitat al recuperar els "noinclude", passant de copiar-enganxar la URL (mentre van ser comentaris) a fer-ho amb un sol clic. Cordialment,--FranSisPac (disc.) 14:12, 12 abr 2021 (CEST)[respon]
@FranSisPac: És un comentari de millora Francesc, res més, no ho hem de gravar en pedra. Una altra opció és crear una petita secció de referències (el seguit de noticies) però amagat per codi i que amb un desplegable tipus (mostra/amaga) es pugui accedir a la notícia sense entrar a modificar o previsualitzar la plantilla, no sé com es veuria des de la versió mòbil. Això que diu en Pere que les notícies són pels editors no ho compro. La portada és visitada majoritàriament per lectors i pocs se'ls acudeix donar a editar i previsualtizar per copiar i enganxar la URL,senzillament massa merder per a un lector que només vol seguir llegir la notícia a 1 sol clic. Mètode KISS--Manlleus (disc.) 00:03, 13 abr 2021 (CEST)[respon]
Notícia Ruth Bader Ginsburg
@Arnaurs, FranSisPac: Bona tarda a tothom! Us cito a vosaltres perquè crec que la incorporació de la Ruth Bader Ginsburg a notícies és irrelevant, almenys la notícia en si. Per aquest motiu, crec que és escaient mencionar-la només a "Defuncions recents". Salut, KajenCAT (disc.) 13:37, 19 set 2020 (CEST)[respon]
@KajenCAT, FranSisPac:. Bon dia, he inclòs la notícia perquè crec que més enllà de la mort de la persona en sí la notícia és que queda una vacant al Tribunal Suprem. Crec que l'impacte que pot tenir qui ocupi aquesta vacant en la política dels Estats Units és prou important com per a incloure aquesta notícia a l'apartat. --Arnaurs (disc.) 13:41, 19 set 2020 (CEST)[respon]
@KajenCAT, Arnaurs, Pere prlpz: no prenc com a referència una normativa vigent (segurament si n'hi ha no està actualitzada), però per la meva llarga experiència en revisar la Portada, i haver viscut els corresponents debats, el que hi ha és que una mort no va a les notícies d'actualitat si no està lligada a algun fet que sí la fa particularment noticiable. En aquest cas, la notícia no és la mort sinó l'especial situació que genera. També hi ha hagut acord històric que, en casos com aquest no es posa a les defuncions recents perquè no surti dos cops. Sovint s'hi ha posat com a comentari amb l'avís d'activar-la si desapareix la notícia, depenent dels ritmes d'actualització d'ambdues parts. Ho modifico així, també considerant l'observació d'en Pere, donant per suposar que el meu argument és convincent... i basat en l'experiència i els "acords" previs. Cordialment,--FranSisPac (disc.) 14:37, 19 set 2020 (CEST)[respon]
@Arnaurs, Pere prlpz, FranSisPac: La meva intenció d'això, a part de la doble menció a notícies i defuncions, és que crec que no està prou contextualitzada la notícia per poder entendre la seva importància en el poder judicial estatunidenc ja que si els republicans decideixen incorporar un nou jutge abans de les eleccions, pot generar problemes d'important abast tant en la direcció de futures decisions judicials com en la situació política i social ja polaritzada. Salut, KajenCAT (disc.) 16:31, 19 set 2020 (CEST)[respon]
@KajenCAT: (c.c. @Arnaurs, Pere prlpz:) no sé què dir-te. Si s'ha de contextualitzar més, aquest no és el lloc. Tenint en compte que estem fent una enciclopèdia, no un butlletí informatiu, el "si els republicans" es resoldrà en unes setmanes, i llavors potser tindrà sentit posar-ho en algun lloc. En tot cas, però prenent el "compromís" de revisar-ho quan toqui, podries afegir una secció amb aquestes possibles repercussions al final de l'article de la difunta (no és tema per a un article "especulatiu" independent i en l'article del Tribunal Suprem dels Estats Units no tindria cap sentit). Per a mi, "tema tancat". Cordialment,--FranSisPac (disc.) 17:12, 19 set 2020 (CEST)[respon]
Notícia d'Heribert Barrera
No estic segur que l'última part de la notícia sobre Heribert Barrera compleixi el requisit de punt de vista neutral. No correspon a la Viquipèdia emetre judicis de valor sobre si un encaix és dubtós o no.—Leptictidium (digui) 20:30, 24 set 2020 (CEST)[respon]
D'acord amb en Leptictidium, no tant per la neutralitat com perquè no ho diu la referència. A més, dubto si l'error en el nom, que només caldrà que esmeni un altre ple, és una anècdota gaire rellevant (tot i que aquesta sí que surt a la referència).--Pere prlpz (disc.) 21:58, 24 set 2020 (CEST)[respon]
En cap cas compleix el PVN. Segons vilaweb, s'esmenarà en el "despatx ofici" ben aviat. No em sembla una notícia molt destacable però el fet noticiable són els motius de la retirada i no si han comès una errada en el segon cognom. No esperaria gaire temps a retirar-ho pel fet d'estar a la portada de la Viquipèdia. KRLS, (disc.) 22:12, 24 set 2020 (CEST)[respon]
Hola a tothom, volia proposar dues coses respecte la portada de notícies;
Copiar els titulars que introduïm nantros aquí a la Viquinotícies. Així, els titulars no es perdrien i no només seria més fàcil consultar-ne notícies d'altres dies/anys sinó que també seria més fàcil veure les fonts. (Al no ser que hagi algun altre motiu de no utilitzar-ne)
Incloure un altre format similar al de Defuncions però es tractaria de notícies d'actualitat i de rellevància i que actualment estan en procés com podria ser Conflicte d'Alt Karabakh de 2020 o qualsevol altre tipus d'esdeveniment (tot i que jo només tracto els més polítics com alguns ja s'hauran donat compte)
@KajenCAT: Copiar els titulars a Viquinotícies no crec que tingui cap problema. En tot cas s'hauria de proposar a la taverna de Viquinotícies, si és que allà hi ha algú actiu.
Per la resta, no veig clar que sempre tinguem uns articles d'actualitat actualitzats, a diferència del que deu passar a la Viquipèdia en anglès. Si hi ha un fet en curs, jo més aviat seria partidari d'anar actualitzant el titular i així també segueix sortint durant dies a la portada.--Pere prlpz (disc.) 17:10, 2 gen 2021 (CET)[respon]
Article en vermell a les notícies
Mencionant els que més editen recentment; @Amortres, FranSisPac, Castellbo, Lluis tgn, Leptictidium: et. al.
Desconec si existeix algun consens al respecte, però crec que les notícies que enllaçen l'article de Viquipèdia en que es basa principalment hauria de ser creada abans de crear l'article. Si no, no veig cap motiu per mantenir una notícia en vermell i en negreta. --KajenCAT (disc.) 20:09, 17 oct 2020 (CEST)[respon]
@FranSisPac: Desconeixia absolutament que aquest tema fou tan àmpliament discutit pels Viquipedistes al llarg dels anys (la qual m'alegra!) però em sorprén que no s'hagi sotmés a votació per establir un consens. Entenent la posició de @Leptictidium: i els seus partidaris i veure que no s'extreu cap consens excepte potser per la proposta de @Barcelona: en la discussió (19/02/2011) més llarga al respecte en que advoca per limitar un enllaç vermell. Com que sóc bastant recent en la Viquipèdia (+3 mesos) i, per tant, no he pogut participar en cap d'aquests debats, m'agradaria intentar expressar la meva opinió al respecte després d'haver llegit els antecedents que aporta FranSisPac.
Hi ha (o hi havia) principalment dos punts de vista;
la que advoca per mantenir els enllaços vermells ja que considera que es reclutaria viquipedistes nous i també incentivaria tant als editors novells com veterans a crear aquests articles.
Per l'altre banda, estan els que defensen que tant el seu excès d'ús i/o manteniment d'enllaços vermells a l'actualitat seria més perjudical la imatge de la Viquipèdia que tindria els possibles lectors.
És díficil saber quina part té raó, especialment per la dificultat de demostrar-ho empíricament. Pot ser una manewra de demostrar-ho per part dels partidaris del primer o una forma pels partidaris del segon rebutjar les hipòtesis del primer, seria fer una investigació exhaustiva dels últims 10 anys i observar quants dels primers articles que han creat els usuaris o IP foren degut que aquests articles estaven en vermell i així podriem establir una relació.
Tenint en compte tot això, explico el meu punt de vista. Qüestiono sobre si realment hi ha alguna possibilitat de captar nous editors ja que dubto molt que el pensament majoritàri d'un lector que es troba en la portada un enllaç vermell del terratrèmol del mar Egeu sigui un pensament més col·laboratiu, en el sentit de que "m'agradaria crear aquest article ja que ningú l'ha fet". La gran majoria o bé actuarà amb indiferència o segurament amb incomprensió de perquè no puc llegir l'article. Per tant, considero que el simple fet de mantenir enllaços vermells a la portada ens la juguem molt més per atraure una míniscula part de lectors, que sincerament, crec que han sigut casos que es poden comptar amb una mà. La única utilitat que veig pel seu manteniment és que els únics qui els incentiva fer-ho serien els editors que ja estàn editant (sigui novells o veterans) i que pensen en clau viquipedista.
Per tant, proposo dues idees;
La més restrictiva (però potser la més efectiva): prohibir els enllaços vermells en negreta o aquells enllaços vermells en que es basa la notícia. Llavors, si un editor vol fer la notícia, es veurà obligat a crear aquests articles i que, a més, pot servir com un filtre per evitar especulacions, exageracions o simplement per millorar la idea que tenien en ment. Jo generalment he procurat que no existís cap enllaç vermell quan ficava alguna notícia i com que estava convençut que allò hauria de ser notícia, he acabat creant els articles necessaris.
La segona, seria la modificació de la proposta de Barcelona; limitar a un enllaç vermell i en un curt termini de temps (1 dia?) per dos motius. Incentivar aquells que anaven a ficar un altre notícia amb un altre enllaç vermell a que faci l'article pertinent, als editors lectors a que el facin, limitar l'impacte negatiu als lectors i deixar una porta oberta als no editors a començar a Viquipèdia (tot i que aquest últim dubto del seu impacte).
Sé que només és un estudi de n = 1, però un servidor va començar a editar la Viquipèdia perquè es va trobar «Citroën» en vermell a la Portada. Per altra banda, és evident que la gran majoria de lectors no es convertiran en usuaris actius simplement perquè es trobin un enllaç en vermell a la Portada, però és que tampoc no és necessari que siguin una gran majoria ni una gran minoria: només que un 0,001% (literal) de les visites mensuals a la Viquipèdia es tradueixi en un nou usuari actiu que ha començat creant un enllaç vermell a la Portada, ja val la pena tenint en compte les dificultats que tenim per assegurar el relleu generacional. Finalment, hi ha pràctiques que al meu parer són molt més perjudicials per a la Viquipèdia i que tanmateix es continuen permetent en nom de la llibertat editorial dels usuaris, així que manifesto el meu Rebuig més absolut a qualsevol prohibició, sia total o parcial, dels enllaços en vermell a la portada en nom d'un perjudici purament hipotètic que mai no s'ha demostrat empíricament.—Leptictidium (digui) 13:37, 31 oct 2020 (CET)[respon]
també rebutjo la proposa i més veient l'evolució dels vermells al llarg del temps: és propi de la Viquipèdia estar incompleta i tenir enllaços per a possibles ampliacions, i no veig per què les notícies han de ser una excepció a la norma general (de fet penso que només animem a eliminar/omplir els vermells de les introduccions dels adq i enlloc més)--barcelona (disc.) 21:52, 1 nov 2020 (CET)[respon]
No hi vec cap relació entre que hagin pràctiques més perjudicials a Viquipèdia per justificar que no cal fer res en aquest àmbit... El cas que és que sí que és fàcilment rebutjable empíricament que si tenim en compte que en els darrers 30 dies van visitar la Portada unes 429206 persones, el 0.001% representaria més d'un terç dels editors actius actuals. Estic d'acord amb Barcelona en el sentit que és la naturalesa de la Viquipèdia (especialment una Viquipèdia petita com la catalana) el fet de tenir enllaços vermells. Però en una zona anòmala de la Viquipèdia on no regeixen les mateixes normes que la resta de Viquipèdia (a més a més, és la pàgina més visitada) no hi vec sentit argumentar que s'hi hauria d'aplicar la mateixa política. Dit tot això, mantinc la mateixa postura. KajenCAT (disc.) 16:28, 8 nov 2020 (CET)[respon]
Estic en contra d'evitar enllaços vermells, és un dels elements que mostren que el projecte està inacabat i per tant animen a participar-hi. No penso que la portada de la Viquipèdia hagi de ser una zona anòmala de la Viquipèdia en cap sentit, ans al contrari, és la zona clau. Considero que els enllaços vermells poden animar a editar perquè mostren les deficiències de la Viquipèdia amb transparència, molts dels articles que he creat han començat en haver observat un enllaç vermell.--Medol (disc.) 19:43, 8 nov 2020 (CET)[respon]
Medicaments contra l'Alzheimer
Bon vespre, @Amortres: i @FranSisPac:. El marc legal vigent permet l'ús dels medicaments que tenen una autorització de comercialització en dos escenaris diferents: 1) en la indicació per a la qual van ser aprovats; i 2) en una indicació diferent d'aquella per a la qual van ser aprovats (off-label use). Per exemple, el bevacizumab va ser aprovat per tractar el càncer, però es fa servir igualment per tractar la degeneració macular.
Doncs bé, tot i que en les últimes dècades no s'ha aprovat cap medicament específicament contra l'Alzheimer, sí que hi ha hagut potencials avenços farmacològics contra l'Alzheimer amb medicaments aprovats originalment per a altres malalties, com són el valaciclovir i l'adalimumab. Si aquests medicaments no surten a la referència d'Alz.org és pel simple motiu que, com dèiem, no són medicaments aprovats específicament contra l'Alzheimer.
Per tant, és correcte dir que l'aducanumab podria ser «el primer medicament contra l'Alzheimer aprovat des de fa dècades», però no és correcte dir que podria ser «el primer avanç farmacològic contra l'Alzheimer des de fa dècades».—Leptictidium (digui) 21:13, 7 nov 2020 (CET)[respon]
No patiu, entenc que podria haver semblat un barbarisme. Sempre que edito sobre l'Alguer, ho faig amb un ús molt curós de la gramàtica algueresa i el lèxic del Diccionari català de l'Alguer, que n'és l'única obra de rigor. Així visibilitzem i preservem, ni que sigui una mica, aquest llegat. Xavier Dengra(MISSATGES)22:42, 29 nov 2020 (CET)[respon]
Per altra banda, crec que aquesta mena d'edicions tampoc no ajuden a normalitzar l'ús de l'alguerès. No posem avisos per a cap altra variant del català; si fem una excepció per a l'alguerès, transmetem el missatge que fins i tot nosaltres mateixos considerem l'ús social de l'alguerès una curiositat folklòrica que necessita ser objecte d'un avís.@FranSisPac: @Xavier Dengra: @Alvaro Vidal-Abarca: —Leptictidium (digui) 21:36, 30 nov 2020 (CET)[respon]
Hi estic d'acord. S'ha de considerar absolutament normal. Espero els propers mesos reduir feina en altres fronts i dedicar-me a normalitzar l'ús lingüístic en nous articles de l'Alguer i esborranys que cal refer o reestructurar. Ara bé, pateixo perquè fins i tot els bots reverteixin canvis. Caldrà parlar-ho en el futur. Xavier Dengra(MISSATGES)22:10, 30 nov 2020 (CET)[respon]
Entenc i accepto les reserves a "avisar" que això "estrany" (no ens enganyem) que s'hi llegeix és una variant del català que no ens hauria d'estranyar i que hauríem d'identificar. Tanmateix, també ho veig com una oportunitat perduda (no n'identifico gaires) de "proclamar que l'alguerès també existeix". Almenys així és com jo he viscut personalment aquest episodi, tot i que, segons sembla, no he encertat en la manera d'intentar aprofitar-la. Sincerament desitjo sort i eficiència als que pogueu contribuir a fer realitat aquesta pretesa i desitjable normalitat que, penso, està ben lluny. Si, des del desconeixement, s'hi pot fer alguna cosa... Cordialment, --FranSisPac (disc.) 23:59, 30 nov 2020 (CET)[respon]
Aprofitant aquest debat, com s'hauria d'escriure els noms típics d'altres variants del català en l'article? Per exemple, ísola en l'article illa? KajenCAT (disc.) 00:12, 1 des 2020 (CET)[respon]
Permeteu-me, si us plau, una reserva en aquest tema. No sóc totalment contrari a tolerar de tant en tant alguns localismes, per cridaners que siguen, però considere que en això cal anar amb peus de plom. Tractant-se d'una enciclopèdia, crec que en general convé prioritzar un registre estàndard en què tinguen cabuda només variants dialectals molt esteses. Un text com el de la portada d'avui sobre les inundacions de l'Alguer, en què el vint-i-cinc per cent dels lexemes són italianismes purs i durs no recollits per cap diccionari normatiu, em pareix un excés perillós. Si condeix l'exemple i cada subdialecte del nostre mosaic reivindica ací fins els seus trets més particulars, haurem llançat per la finestra un model que tota llengua de cultura necessita i que en català ha costat bastant d'aconseguir. --Desesser (disc.) 01:03, 3 des 2020 (CET)[respon]
«Líders independentistes catalans»
M'agradaria preguntar si s'ha debatut (i consensuat) que s'hauria d'utilitzar el terme «líders independentistes catalans» i no «presos polítics». En cas contrari, canviaria el terme tal com utilitzen la majoria dels mitjans de comunicació catalans com Ara.cat o VilaWeb.
--KajenCAT (disc.) 14:39, 8 feb 2021 (CET)[respon]
L'actual titular que el coet pot caure a llocs habitats "incloent-hi Catalunya" és innecessàriament catalanocèntric, perquè el que diu la referència és que pot caure fins a la latitud 41.5, que inclou mitja Catalunya però inclou la totalitat del País Valencià i les Illes. Aleshores jo ho canviaria per una referència a "la major part de l'àmbit catalanoparlant", "el sud d'Europa" o "qualsevol lloc entre els paral·lels 41.5 N i 41.5 S".--Pere prlpz (disc.) 13:27, 6 maig 2021 (CEST)[respon]
Bon dia, @Pere prlpz:. Ho canvio per «Països Catalans», que som la Viquipèdia en català i té sentit que posem l'èmfasi en el nostre context geogràfic. També «Països Catalans» millor que l'«àmbit catalanoparlant» perquè em sembla innecessari emprar eufemismes. Salut.—Leptictidium (digui) 12:17, 7 maig 2021 (CEST)[respon]
Em sembla força més neutral i imparcial el redactat original del @Lks.poch:, que es limitava a dir que hi ha protestes i que surten a la premsa occidental, que la posterior del @KajenCAT:. No compro l'argument que aquest judici de valor estigui «basat en el principal article enllaçat» perquè, de les quatre referències que suposadament sostenen aquesta afirmació a l'article, la d'RTVE i El Món no diuen res d'això, RT no representa més que l'opinió del govern rus, i la referència del mateix govern cubà és manifestament inadequada per ser una de les parts directament implicades en el conflicte.—Leptictidium (digui) 11:19, 13 jul 2021 (CEST)[respon]
El redactat de la notícia està basat plenament en la introducció de l'article de Protestes a Cuba de 2021, redactat pel mateix Lks.poch, que també havia redactat ell/a la notícia de la portada. Per tant, si les referències que sostenen l'article no són correctes, no entenc perquè m'assenyales a mi. Per l'altre banda, que significa premsa occidental? La premsa xinesa també? [1]? La russa com has citat tu? KajenCAT (disc.) 11:42, 13 jul 2021 (CEST)[respon]
No «assenyalo», sinó que esmento els dos usuaris implicats a fi que pugueu defensar les vostres respectives versions, si ho creieu convenient. Per a mi, el problema no és això de la premsa occidental, que es pot eliminar perfectament, sinó que «comprem» acríticament la versió de L'Havana i Moscou i la presentem sense matisar-la. Ep, que no entro a discutir si la versió de Cuba i Rússia és correcta o no, simplement recordo que no és la funció de la Viquipèdia posicionar-se en debats polítics. Salut.—Leptictidium (digui) 12:01, 13 jul 2021 (CEST)[respon]
@Leptictidium: No sóc en absolut un partidari del govern cubà, però crec que es pot afirmar de manera acrítica que el bloqueig estatunidenc imposat per Donald Trump hagi tingut alguna cosa a veure en la situació econòmica que viu el país. En tot cas, en els mitjans de comunicació en català, així ràpid, sembla que hi ha dos discursos:
Mentre es posi que és la versió del govern cubà, no em sembla malament, però no crec que un titular ens doni per explicar-ho amb els matisos necessaris. Potser sí que és això que diu el Pere, que el millor és enviar els lectors cap a l'article i que ponderin tots els factors per si mateixos.—Leptictidium (digui) 16:41, 13 jul 2021 (CEST)[respon]
Jo crec interessant remarcar que està en el punt de mira de la premsa "occidental", perquè és tant obvi com que les estan passant magres. Fins i tot ha hagut de sortir el president de Mèxic a dir que "compte amb les manipulacions" (i si hagués estat la Merkel?). Tots els mitjans occidentals en parlen i sembla que hagi de caure el règim, però la realitat és que ahir es parlava de "miles", avui ja de "centenares" i l'únic número que algú publica són 2000 persones a l'Havana. A mi m'agradaria trobar un article contextualitzat i no magnificant el que diu la premsa "d'occident" ni trobant només versions oficialistes del govern cubà. Jo intento no comprar cap versió, pq si no el més fàcil hagués estat no crear l'article, que podia portar debat... Lks (disc.) 12:45, 13 jul 2021 (CEST)[respon]
Fer èmfasi en la premsa occidental com a titular a la notícia és assumir la posició «antiimperialista» que tenen molts els grups socialistes i d'esquerres i la coneguda versió oficialista, però ni tan sols això seria del tot cert. Tant mitjans considerats com occidentals com no occidentals, coincideixen que es tracten d'unes protestes bastant inusuals en la història recent de Cuba. Si bé els mitjans del nord global dominen pràcticament a tot el món, en els mitjans del sud global, també podríem considerar que la protesta cubana "està en el punt de mira" en quatre exemples que he buscat així ràpid; la premsa xinesa anteriorment mencionada, la del Qatar [2], la de Nigèria [3] o la de l'Índia [4]. Com veureu, la majoria coincideixen en la «novetat». KajenCAT (disc.) 16:26, 13 jul 2021 (CEST)[respon]
Després dels successius canvis, cal reconèixer que la versió més curta de la notícia, que no explica res, és la ideal per portar visites cap a l'article, perquè qui que vulgui saber per què són les protestes hi haurà d'anar.--Pere prlpz (disc.) 14:58, 13 jul 2021 (CEST)[respon]
Després d'edicions i reversions, a la portada hi diu "probablement la xifra més alta de tots els temps en una matança de cetacis." amb tres referències. Ara bé, mirant les referències, el que més s'hi assembla és "La organización de defensa de los animales Sea Shepherd denuncia que puede tratarse de la captura de cetáceos más masiva de todos los tiempos" que diu el subtítol de la Vanguàrdia (cosa que ja no és una afirmació categòrica com al nostre titular), i mirant a la tercera referència que és Sea Sheperd, la font de la Vanguàrdia el que hi diu és això "Sea Shepherd believes this to be the largest single hunt of dolphins or pilot whales in Faroese history (the next largest being 1200 pilot whales back in 1940), and is possibly the largest single hunt of cetaceans ever recorded worldwide." L'altra referència, el Daily Mail ho deixa en "It is the biggest ever recorded death toll from the traditional century-old annual hunt known as the Grindadrap or Grind in Faroese." tot i ser un diari sensacionalista.
Aleshores, a mi em sembla que aquest "probablement" és una especulació d'una sola font, i força dubtosa i la trauria. Una possiblitat seria: Es cacen 1.428 dofins de flancs blancs de l'Atlàntic en una sola nit a les Illes Fèroe, probablement la xifra més alta mai registrada en un grindadrap.--Pere prlpz (disc.) 23:36, 15 set 2021 (CEST)[respon]
He tret la paraula "probablement" (que a mi se m'havia colat copiant i enganxant) perquè del grind sí que és la matança més gran registrada.--Pere prlpz (disc.) 00:53, 16 set 2021 (CEST)[respon]
D'acord, ambdós "en" i "a" són correctes, si bé «en registres formals és preferible fer servir les preposicions a o de», segons Optimot, cerca «"en+a+i+de"».--FranSisPac (disc.) 13:43, 11 nov 2021 (CET)[respon]
Debut
Acabo de publicar la meua primera notícia a Portada600k/actualitat, així que qualsevol consell, recomanació o esmena serà benvinguda. Mercès per endavant.--AlbertRA (disc.) 12:11, 12 nov 2021 (CET)[respon]
Benvingut! Estaria bé que donessis una ullada a l'edició que hi he fet, a continuació de la teva, ja que el format d'aquest apartat és de quatre notícies en dues columnes. En essència es tracta de seguir el comentari que figura just damunt de la primera notícia, que pressuposa que és aquesta la que es substitueix, "fent saltar" la que era quarta: «EN AFEGIR NOTÍCIES, BAIXEU LA RESTA DE NOTÍCIES (és a dir, en els comentaris d'encapçalament, la notícia 1 passa a ser la notícia 2, etc.) I SITUEU CONVENIENTMENT LES DUES LÍNIES DE CODI ENTRE LA PLANTILLA DE NOTÍCIA 2 I LA 3». Si la nova notícia no ocupa la primera posició, la mecànica és similar. Val a dir que aquesta "reconstrucció" de la seqüència numèrica de les notícies tan sols és a efectes informatius i de control. Com està en comentaris, no afecta al resultat, però és una ajuda a propers editors. Cordialment, FranSisPac (disc.) 13:41, 12 nov 2021 (CET)[respon]
@F3RaN, Jo crec que sí, que és la «primera catalana» que aconsegueix la Pilota d'Or. Però, si no es vol usar el femení (a la Viquipèdia hi ha gent a qui no li agrada), podria deixar-se com va posar algú «la primera persona catalana». Usar el masculí trobo que crea confusió. Perquè, l'any que un futbolista home guanyi la Pilota d'Or, com es titularà la notícia? Mercè Piqueras (disc.) 17:51, 1 des 2021 (CET)[respon]
@Mercè Piqueras, F3RaN: jo soc el responsable del, no massa afortunat, "persona", que tu mateixa, Mercè, vas justificar en el teu resum d'edició. Malauradament, l'ús del femení com a genèric no s'entén així si no es produeix en un determinat context, i estem acostumats al fet que un "primera alguna cosa" serveixi per destacar que una dona ho és després que ho hagin sigut només homes. Jo diria que, en aquest cas, el masculí genèric més que crear confusió, fa "estrany". La veritat és que quan vaig anar a posar la notícia, el titular que al meu parer transmetia bé la idea sense haver de donar massa explicacions és el que vaig triar. M'encantaria conèixer-ne alternatives "afortunades". Cordialment, --FranSisPac (disc.) 19:32, 1 des 2021 (CET)[respon]
P.S.: Mercè, ja imagino que la crítica als que no agrada usar el femení no és directa, però no és pas el meu cas, ah, i com que del que es tracta és de l'ús del masculí genèric, el titular per al futbolista home seria, evidentment, el mateix, no? Més cordialment.
Gràcies per les explicacions. Desconeixia que el tema ja havia sigut objecte de discussió. A mi, simplement em va sorprendre. Vaig pensar espontàniament que era un error. Després vaig anar a la pàgina de la futbolista, pensant que potser era una persona trans o similar, per això l'ús del masculí. Quan vaig veure que l'article parla de "jugadora" tota l'estona i no pas de "jugador", vaig pensar que el redactat de la notícia era equívoc. I resulta que no, que era deliberat. Doncs bé, no sé què pensar. Personalment se m'ha fet estrany. Simplement. Gràcies pels vostres comentaris. F3RaN (disc.) 20:36, 1 des 2021 (CET)[respon]
@F3RaN veure [NOTA] @FranSisPac, si mai un futbolista home guanya la Pilota d'Or i el titular és el mateix que hi ha ara per a Alexia Putellas, aleshores hi haurà dues persones que hauran estat el «primer català» a guanyar aquest guardó. Mercè Piqueras (disc.) 21:33, 1 des 2021 (CET)[respon]
@FranSisPac, doncs jo trobo adequat el «persona» que vas afegir, si el que es volia destacar era que ha estat la primera vegada que algú de Catalunya —home, dona o del gènere/sexe que sigui— guanya aquest guardó. Així, si en el futur també el guanyés un home, es podria dir que era el primer català a guanyar-lo. Mercè Piqueras (disc.) 21:48, 1 des 2021 (CET)[respon]
@Mercè, un cop reordenat aquest diàleg, un parell de coses: a) he de reconèixer que en dir que el titular seria el mateix, pensava en "si hagués estat un home" i no tant en "quan un home guany" com tu deies, per a la qual cosa topem amb allò del masculí "de gènere" i el masculí "genèric"; b) prefereixo no tornar al "persona catalana", que va causar conflicte, considerant que segurament la notícia "caurà" aviat, per ser l'última (coses de la volatilitat d'aquesta part de la portada). --FranSisPac (disc.) 23:38, 1 des 2021 (CET)[respon]
Llei de matrimoni igualitari a Xile
Aquesta entrada pretenia centrar (i tancar) la "gerra d'edicions", però, com es veu a continuació, almenys de moment no ha servit de gaire (la rèplica s’ha fet quan aquesta entrada estava amb una indicació d’inclompleta). Destaco que la notícia que s'ha posat com a referència a la plantilla "Actualitat" és la primera de les figuren més avall, no hi surt per enlloc el "matrimoni homosexual" i és un dels mitjans en català que majoritàriament utilitzen el terme "persones del mateix sexe" en el titular.
La llei que s'ha aprovat a Xile s'anomena "ley de matrimonio igualitario". Si observo les onze entrades(*) que m'ha donat una cerca en català de "Xile+matrimoni les últimes 24 hores", sols tres (dues de les quals procedents de l'agència EFE), titulen amb el terme "matrimoni homosexual", i en les altres vuit aquest concepte no figura en el text, si exceptuem dos casos on apareix en el peu d'una foto proporcionada per l'agència EFE. Son majoria, set, els titulars amb "matrimoni entre persones del mateix sexe" i en un cas s'hi fa servir el terme original "matrimoni igualitari".
En set dels onze casos s'esmenta que Xile és el vuitè/ huité país iberoamericà en tenir aquesta legislació, fins i tot en un cas es fa en el titular. Com a curiositat, en un parell de casos diuen que és el "novè" d'Amèrica, comptant El Canadà i els Estats Units, però fan una llista de nou països, o sigui que en seria el desè!
Quan he fet la cerca (en castellà) de "Chile ley de matrimonio", dins les quatre primeres pàgines de resultats (uns 40) la paraula "homosexual" sols sortia a les entrades de RTVE i de La Vanguardia. Avançant fina a la sisena pàgina (uns 60 resultats), surt a quatre més (ABC, El comercio, El Nacional, La Sexta), els dos últims "alimentats" per EFE. En canvi, "matrimonio igualitario" a la quarta pàgina ja havia sortit 34 cops.
@KajenCAT: segons "Viquipèdia:Guerra d'edicions", «aquesta norma sosté que un editor mai ha de fer més de tres reversions seguides en una mateixa pàgina en un període de 24 hores», desprès d'afirmar que «un editor que restaura repetidament la seva versió preferida provoca una guerra d'edicions». Abans que en CarlesMartinho identifiqués així, tu ja en portaves quatre: a les 12.30, a les 15.15, a les 19.12 i a les 21.17 (aquesta al·legant que "està en discussió", més d'una hora desprès que jo completés "la càrrega de la prova"). Ben cert que potser "contra" un mateix editor, però crec que la detallada argumentació que m'he pres la molèstia d'elaborar, i el mateix punt de la notícia de referència (que canviar-la ara seria "fer trampa"), podrien fer pensar que "matrimoni homosexual" no és precisament la millor denominació. Per altra banda, i parlant de trampes, quan invoques el Termcat sembles oblidar-te del fet que la definició que hi posa és «Matrimoni entre dues persones del mateix sexe», i en la nota subsegüent utilitza, un altre cop, l'expressió «matrimoni entre persones del mateix sexe». Potser incorrectes?
M'encantaria veure la substitució, feta per tu, d'això del "matrimoni homosexual", terminologia que ja sona una mica desfasada. Cordialment,--FranSisPac (disc.) 00:40, 9 des 2021 (CET)[respon]
La pàgina genèrica que tenim al respecte és matrimoni homosexual, i la referència del termcat és prou forta. Respecte al què diu @FranSisPac:, la referència al matrimoni entre persones del mateix sexe de termcat, és l'explicació del terme, no el terme en si mateix, de manera que al meu entendre no té el mateix pes. --Amortres (disc.) 07:22, 9 des 2021 (CET)[respon]
No entenc perquè empres un to agressiu amb mi, FranSisPac, però es tracta de reversions de diferents usuaris, amb ediccions polèmiques i en una pàgina molt sensible com és la portada. Tanmateix, que hagis completat la "càrrega de la prova" no significa que la discussió hagi acabat ni molt menys. És més segueix aquí: Discussió:Matrimoni homosexual per si algú n'està interessat. Respecte el TermCat, ja t'ha respost en Amortres. KajenCAT (disc.) 09:34, 10 des 2021 (CET)[respon]
@KajenCAT: demano dobles disculpes, per haver emprat un to segurament inadequat i pel retard en contestar. He de dir que vaig intentar aturar la guerra d'edicions a la portada tan bon punt vaig ser-ne conscient i un cop disposava d'informació per documentar la meva posició. Aquí hi van aparèixer tres dimensions o plans: 1) la notícia de portada en sí; 2) el Termcat o, en general, els diccionaris; 3) l'article de la Viquipèdia i la seva discussió. La segona dimensió sí la vaig consultar quan aquí se'n va fer esment, i la tercera ni em va passar pel cap fins que t'hi vas referir en l'última entrada.
En principi, i tractant-se del motiu de "discussió", em concentrava en el primer pla, i vaig córrer a deixar clar, de forma prou documentada, que la notícia feia referència a matrimoni igualitari, terme que, en ser poc conegut i no massa impactant, s'havia generalitzat en els mitjans com a matrimoni entre persones del mateix sexe, amb un ús més aviat reduït de la terminologia —poc ajustada al fet objecte de la notícia— de "matrimoni homosexual". A continuació comento que, per a mi, els altres dos plans de discussió no tenien cap valor si del que es tractava era de reflectir prou fidedignament un fet a partir del seu tractament en els mitjans. En disposar d'informació més elaborada per a completar la meva entrada, la persistència en el "retorn" al "matrimoni homosexual" ja em resultava una mica empipador, més quan havia analitzat, tant el redactat de la notícia de referència com altres dades que em permetien refermar-me en defensar que aquesta no era la terminologia més apropiada. Afegiré ara que en deu de les onze referències en català (VilaWeb, alimentada per EFE, n'era la sola excepció) hi apareixien tots dos termes, "matrimoni igualitari" i "matrimoni entre persones del mateix sexe".
Sobre el Termcat, el fet de si recull una expressió concreta i la validesa del que s'hi diu en la definició, l'afirmació que el Termcat «no recull aquesta forma» —segons tu emfatitzes, suportada també per Amortres—, com a defensa que "matrimoni entre persones del mateix sexe" no seria correcte, em va semblar absolutament inapropiada. Seria com defensar que «el Sena passa per París» no es pot posar perquè és una expressió que no figura en cap entrada de diccionari o recull terminològic!
El tema del corresponent article de la nostra Viquipèdia, de com es titula, de si s'hauria de fusionar, escindir o el que sigui, el trobo totalment aliè a aquesta discussió... i donaria per destacar algunes perles de la discussió d'allà, però prefereixo no entrar-hi.
Potser no t'acabi de convèncer, però és un reflex de amb quin ànim vaig escriure el que vaig escriure, tot i que en algun cas potser mancat d'informació, aliena a aquesta discussió, cosa que me'n podia desenfocar la percepció. Salutacions cordials,--FranSisPac (disc.) 18:10, 24 des 2021 (CET)[respon]
Innocentades del "27" de desembre
Soc molt dolent en localitzar discussions passades, però diria que la permanència de la "tradició" de les innocentades a la Portada va ser qüestionada en el seu moment, més si es té en compte que sol ser una iniciativa individual, amb tots els respectes. Em temo que, seguint una altra "tradició", no es va arribar a cap conclusió, però si es pot votar, jo ho faig en contra (de la primera tradició; la segona està massa arrelada!).
Explico el "27" del títol: em costa més "digerir-ho" si m'ho trobo el dia 27, per molt que sols li quedin uns quants minuts. Salutacions cordials.--FranSisPac (disc.) 23:07, 27 des 2021 (CET)[respon]
He desfet els canvis per manca de consens. Per bé que abans la innocentada era un article destacat que redirigia a Sants Innocents, a la secció de notícies no era el cas fins fa uns moments. No em puc posicionar del tot en una vessant o en una altra, crec que ens humanitzen les innocentades, però potser caldria deixar més marge uns dies abans per saber què explicar i tenir un criteri que dugui sempre a l'article dels innocents. Personalment, pels límits de l'humor sempre ens poden moldre a pals i el tema lingüístic és més sensible que mai. A Twitter piularem sobre vaccins i microxips 5G, però una piulada externa al Twitter que enllaça als Sants Innocents no és el mateix que la portada del propi projecte —que és allò important i pel qual retem comptes. No vull aigualir la festa, però tampoc mantenir-ho si un dels usuaris que més manteniment fa de la secció s'hi sent molest. Xavier Dengra(MISSATGES)00:29, 28 des 2021 (CET)[respon]
També d'acord a consensuar-ho tot (si es fa, quin n'és l'abast, i el contingut) aquí abans de tirar pel dret, especialment des que l'any passat ja es va qüestionar força, com diu en FranSisPac. --Townie (discussió) 00:35, 28 des 2021 (CET)[respon]
Per cert, també proposo revertir la innocentada de l'article destacat, que té més anys que la picor i es pot canviar per un article normal o —si es decideix— per una altra innocentada. Reemplaçava una altra que duia gairebé 5 anys i potser té més marge o discreció per «jugar». Per si us hi voleu posar! @TaronjaSatsuma: Xavier Dengra(MISSATGES)00:37, 28 des 2021 (CET)[respon]
@KajenCAT: La meva intenció era destacar que les tensions estan arribant a màxims des que va començar aquesta crisi. Jo no ho reduiria a un sol aspecte, com la fragata espanyola o la reunió de Ginebra, però si vols reescriure-ho d'una altra manera perquè sigui més clar el vincle amb l'actualitat, endavant.—Leptictidium (digui) 13:35, 21 gen 2022 (CET)[respon]
@Leptictidium: Crec que és díficil quantificar quan s'està arribant a màxims perquè la tensió és més o menys la mateixa que la setmana passada. El problema sobretot és com tenim configurat les notícies. A diferència d'en.wiki, fr.wiki o es.wiki, aquí només es poden redactar en funció d'un dia concret. Potser redactaria la reunió i inclouria una línia de context, però quedaria una mica llarga. Miraré de fer l'article primer i així no cal que es doti de context. KajenCAT (disc.) 13:59, 21 gen 2022 (CET)[respon]
@Leptictidium, d'entrada havia pensat el mateix que en @KajenCAT, a qui agraeixo la solució proposada. És ben cert que el nostre enfocament, en mode efemèrides, no permet els ongoing o els multidata (aquests, algun cop utilitzats) però, potser perquè ens hi hem acostumat, em sembla perfecte mantenir-ho així. Cordialment, FranSisPac (disc.) 14:19, 21 gen 2022 (CET)[respon]
Jo veig molt complicat això dels ongoing events, perquè necessita més manteniment i perquè no és tan automàtic decidir què és present i que no. A més, veient el ritme amb que renovem les notícies, és difícil que hi hagi un ongoing event del que no s'hagi pogut fer un titular en els darrers quatre dies.--Pere prlpz (disc.) 17:13, 21 gen 2022 (CET)[respon]
Ens estem anant del tema, però, com el Pere, jo també estic en contra dels "ongoing", perquè se solen anquilosar, no sempre tenen un final clar i fins i tot poden resultar irrellevants (cas epidèmia Covid). També tinc prevencions contra els "multidata", especialment si, com en el cas castellà, esdevenen una mena de "Timeout de tot el que passa aquests dies", carregat de tornejos, fires i congressos. No hi veuria massa problema si s'hi posen dos o tres dies consecutius, separats per un guió, però això obre un precedent per altra banda fàcil d'obviar si, per exemple, es fa servir «s'inicia» o «conclou» en lloc de «se celebra», fent referència a l'aspecte noticiable (normalment més vàlid i real quan "s'acaba").
Per cert, seguint la desviació de tema i en relació amb això de «la part superior del bloc de notícies», hi ha oberta i semielaborada una proposta d'ocupar la part superior (primera línia) del bloc d'efemèrides amb l'esment a les jornades universals / dies internacionals de la data (val a dir que no és tan senzill). Això té més fàcil determinar-ne la limitació a un o dos; en el cas de les notícies de llarga durada, tindria sentit i com es gestionaria una limitació quantitativa? FranSisPac (disc.) 19:00, 21 gen 2022 (CET)[respon]
Si comencem per un cas tan simple i clarament delimitat en el temps com són uns Jocs Olímpics, les «regles del joc» no tenen cap secret: o decidim posar els JJOO com a «Esdeveniment en curs» o decidim no posar-los-hi. Així doncs, en contra de burocratitzar-ho més enllà del que sigui estrictament necessari. Si el que vols dir realment és que no ho faci sense que ho hàgim consensuat abans, això ja va per descomptat.—Leptictidium (digui) 20:29, 21 gen 2022 (CET)[respon]
No, @Leptictidium, he dit exactament el que volia dir. El que tu proposes és modificar l'estructura de l'apartat "Actualitat" de la "Portada" introduint-hi una "nova subsecció" que ningú ha establert on va, amb quin format, què hi hauria d'anar i què no, si s'hi poden posar coses abans que s'iniciïn, quan s'eliminen, quantes n'hi pot haver... Per a mi, i espero que per a més gent, això són les regles del joc que cal establir prèviament, i que comporta modificacions més o menys significatives a les plantilles i els estils actuals, oi @Townie? Si en dius burocràcia...! O potser estàs suggerint que aquests JJOO siguin una més de les previstes quatre notícies? Això sí que requeriria unes noves regles del joc per determinar com es manté la seqüencia cronològica que "fa caure" la més antiga i va desplaçant la resta. Cordialment, FranSisPac (disc.) 20:54, 21 gen 2022 (CET)[respon]
@Leptictidium, siguem seriosos: tu has proposat que «comencem per un cas tan simple [i] les "regles del joc" no tenen cap secret: o decidim posar [...] o decidim no posar-los-hi». Almenys és el que jo he llegit, i a això responia. Salut! FranSisPac (disc.) 21:29, 21 gen 2022 (CET)[respon]
Els casos evidents com els Jocs Olímpics són precisament els casos en que més evident em sembla que no cal una secció ongoing perquè genera titulars contínuament i pot anar perfectament com una notícia més. Els casos on caldria l'ongoing són els que no generen titulars, i veient els resultats que els dóna a eswiki (i també a enwiki) no hi trobo la millora respecte al que estem fent.--Pere prlpz (disc.) 23:19, 21 gen 2022 (CET)[respon]
Discrepo: haver d'anar decidint cada dos dies quina notícia posem (el finlandès que ha guanyat la seva cinquena medalla d'or consecutiva o la marroquina que ha aconseguit la primera del seu país? el nou rècord mundial en una disciplina o la competició que ha estat tan igualada que ha acabat ex aequo?) és força més complicat que posar simplement «Jocs Olímpics de tal: XX de juliol a YY d'agost» just a sota de les notícies i oblidar-nos-en fins que s'acabi l'esdeveniment.
Anem per feina. Proposo un experiment amb els paràmetres següents:
On va?: Una barra com la de defuncions recents, situada just a sobre d'aquesta última.
Amb quin format?: El mateix que el de les defuncions recents.
Què hi ha d'anar?: En aquest experiment, només els propers Jocs Olímpics d'Hivern.
S'hi poden posar coses abans que s'iniciïn? Quan s'eliminen?: Des de la cerimònia d'obertura fins a la cerimònia de tancament.
@Leptictidium: o sigui, com que això és una enciclopèdia de lliure participació però en la que, segons sembla, no calen regles, obrim el meló i ja veurem què passa, cóm interpreten altres editors el que poden fer-hi, cóm saben que es tracta d'un "experiment" que sols admet aquesta "notícia" concreta, en quina base s'eliminen coses "impròpies" (per definició, si no es diu què hi pot anar i com, no hi ha justificació per contradir qualsevol edició que compleixi amb les regles generals), etc.
Pregunta: com s'evita que anem a parar a un equivalent a la segona meitat dels esdeveniments d'"Actualidad" a es:Wikipedia:Portada (on, per cert, sols existeix l'univers esportiu)? Jo, entre altres, no hi estaria gens d'acord.
Ah, i em sembla "tècnicament frívol", si em permets, parlar d'«una barra com la de defuncions recents [amb] el mateix [format]». No tot val per a tot, i parla amb @Townie / @Joutbis del que hi ha darrere la portada/600k i els diversos ajustos que s'hi han anat fent.
Les «regles» que demanes per a l'experiment inicial estan descrites fil per randa en el meu missatge anterior. Celebro que no vulguis una secció com la d'«Actualidad» a es.wikipedia: jo tampoc no la vull i m'imagino que els altres usuaris que toquen la nostra Portada tampoc, així que no em preocupa que acabem igual. Finalment, he fet una prova d'edició sense desar la Portada, només amb la previsualització, i el resultat ha quedat prou maco i sense desentonar gens ni mica amb la resta de la secció de notícies. Que el Townie o el Joutbis ho podrien fer 1.000 vegades millor que jo? I tant, no en tinc cap mena de dubte, però la necessitat de fer ajustos tècnics no ha de ser un argument per l'immobilisme. Salut.—Leptictidium (digui) 20:11, 23 gen 2022 (CET)[respon]
Segueix sense fer-me gràcia la proposta, però per desencallar el debat i intentar que hi participi més gent abans que s'espantin amb una discussió quilomètrica, potser valdria la pena fer-ne un exemple en una pàgina de proves, a veure com queda.--Pere prlpz (disc.) 22:10, 23 gen 2022 (CET)[respon]
Responent el teu penúltim missatge, Pere, hi ha notícies que no sempre són evidents que generin notícies contínuament com pot ser la pandèmia de COVID-19 que és un altre que afegiria si es fa l'experiment que proposa en Leptictidium. Bé, sí que se'n pot generar, però dels dos anys que portem patint aquesta pandèmia només em sona haver vist dues notícies al respecte. A més a més, crec que ens dona menys manteniment, ja que pot cobrir fàcilment les mancances que tenim a les notícies (en alguns períodes, hem estat 1-2 mesos sense actualitzar les notícies).
Responent al FranSisPac, quin procediment proposes per abordar la qüestió? Crec que sí tirem endavant a l'experiment, els altres editors poden unir-se a aquesta discussió per dir la seva (tant donant-lo suport o rebutjant-lo)
Pel que fa a les regles del joc que s'han suggerit, només tinc un dubte; poden ser excloents els ongoing events i una notícia relacionada (per exemple, una victòria destacable als Jocs Olímpics)? KajenCAT (disc.) 22:31, 23 gen 2022 (CET)[respon]
Precisament el cas de la covid no veig clar que hi haguéssim guanyat res de tenir-lo un parell d'anys (i els que quedin) a la portada.--Pere prlpz (disc.) 23:10, 23 gen 2022 (CET)[respon]
@Leptictidium, ja no sé què més dir-te. Com que ho veus tan clar i és el teu experiment, creen una subpàgina de proves i sotmet-la a una discussió àmplia i oberta a la Taverna/Propostes, assegurant que a qualsevol li quedi clar de què s'està parlant. Les discussions de pàgina, com la que portem aquí, són un racó de la Viquipèdia i no constitueixen el millor fòrum per a un tema d'afectació general i pública com és el cas de la Portada. No descarto traslladar-hi allí el gruix dels meus arguments. Cordialment, FranSisPac (disc.) 22:47, 23 gen 2022 (CET)[respon]
Em sap francament greu que t'esborris del debat en aquesta pàgina i que exigeixis coses a la meva proposta que no has exigit mai a les teves (cf. agost del 2020 o aquest mateix mes de desembre): aleshores, no et semblava pas que aquesta pàgina «no constitueix el millor fòrum per a un tema d'afectació general i pública com és el cas de la Portada», ni que calgués «una discussió àmplia i oberta a la Taverna/Propostes». La meva intenció en aquesta discussió és confrontar idees i opinions amb l'esperança de poder arribar a un consens que sigui bo per a la Viquipèdia, que al cap i a la fi és el projecte que compartim tots plegats. Espero poder continuar debatent amb tu i els altres participants en aquesta discussió i anar responent a les preocupacions que manifesteu, com ja he intentat respondre a diverses de les preguntes i qüestions que heu plantejat més amunt. Salut i gràcies pel feedback.—Leptictidium (digui) 13:28, 25 gen 2022 (CET)[respon]
A veure, en aquesta pàgina més aviat el consens és en contra de la teva proposta, però som quatre gats (i quatre gats que tenim en comú el ser més aviat tossuts) i a més els debats amb muralles de text com aquest no conviden a participar-hi. Aleshores no em sembla mala idea portar el debat a un altre lloc a veure si hi ha participants que opinen diferent. Si deixem el debat aquí mateix diria que la conclusió es clara de fa dies i com que no sembla que ningú hagi canviat d'opinió amb l'experiment ja ho podríem deixar córrer. Per això per continuar el debat hauria de ser en un altre lloc per atreure més participants.
I d'acord amb que un experiment com aquest que no té consens a priori no s'hauria de fer a la portada. Si hi ha hagut canvis semblants al passat que s'han fet directament a la portada sense tenir consens abans em sembla malament.--Pere prlpz (disc.) 14:43, 25 gen 2022 (CET)[respon]
Benvolgut @Lepti, quan et contesto en @Pere ja ha dit el que en seria un cert resum.
Pel que fa a les al·lusions que m'afecten, preciso que en la segona de les teves demanades confrontacions (cf.), la de desembre, és fàcil comprovar que em vaig "limitar" a manifestar-me en contra recordant anteriors desacords; va ser iniciativa directa d'en @Xavier Dengra qui va desfer «els canvis per manca de consens», dedicant-me algun comentari directe que era d'agrair, tot i ser un pel excessius; per tant, no pertoca. La d'agost 2020 s'assembla més al cas aquí en qüestió, però en destacaria dues diferències... i una constatació: a) no hi va haver cap reticència en considerar les visions "crítiques"; b) fins i tot vaig destacar a algú altre que «el tema ja havia quedat prou clar, com han deixat palès en Pere, ja d'entrada, i també en Lepti. No convé enllaçar les notícies de referència a la portada, que era el que jo suggeria inicialment», o sigui que mai es va arribar a la situació de modificar l'aparença pública de la Portada; c) el timing de les intervencions en la discussió deixa clar allò que jo deia del "racó de la Viquipèdia". Salutacions, FranSisPac (disc.) 21:35, 25 gen 2022 (CET)[respon]
Titulars excessivament llargs (x2) + Immatriculacions de l'Església
@FranSisPac: (cc et. al.), hauriem de procurar fer les notícies més curtes. No sé quines mesures tenen les vostres pantalles d'ordinador, però amb la meva (que no és ni petita ni gran) ja em costava llegir-la abans d'aquesta edició, ara directament em són illegibles (i no conviden en absolut a llegir-les). Tot i que no sé si algú més hi estarà d'acord, insto una altra vegada que es reguli aquest aspecte. Si una notícia necessita tants matisos com la reunió de Joan Josep Omella, potser no és l'adequada per la Portada (o que cal enllaçar algun article ja existent per explicar el context i els matisos i així es podran reduir els caràcters). --KajenCAT (disc.) 21:11, 25 gen 2022 (CET)[respon]
@KajenCAT, totalment d'acord en intentar titulars més curts. Darrerament, en tres ocasions m'he vist obligat a introduir matisos en notícies que, tal com s'havien posat, o no s'ajustaven prou a la "realitat" o oblidaven detalls essencials, i això m'ha condicionat a l'hora de "corregir-les". Almenys en un dels casos, en la meva opinió la notícia no tenia perquè haver-se posat (sols falta que vagin lligades a la imatge!). Cordialment, FranSisPac (disc.) 22:06, 25 gen 2022 (CET)[respon]
D'acord amb tots plegats però si el titular ens sembla llarg potser el que hauríem de fer és proposar-ne una versió més curta. L'altre tema serà si aconseguim posar-nos d'acord en què és essencial i que no, però si no comencem per una proposta ens quedarem constatant el problema fins que la notícia sigui obsoleta.--Pere prlpz (disc.) 22:25, 25 gen 2022 (CET)[respon]
@FranSisPac: no pretenc criticar pas les teves correccions, a mi em sembla molt bé si són necessàries. No obstant això, si s'ha de fer-les i no hi ha cap altra manera de fer-ho més concís, segurament és perquè no és pas una notícia adequada per la Portada. KajenCAT (disc.) 22:27, 25 gen 2022 (CET)[respon]
@KajenCAT: Crec que tots estem d'acord en que els titulars han de ser concisos (ha sortit més d'un cop) i que han de contenir l'essencial de la notícia per no deixar entendre una altra cosa. Aleshores entenc que el problema és que en aquesta notícia no hem aconseguit equilibrar les dues coses o potser que la notícia no és adient i per això entenc que el problema a debatre és aquest titular.
Ara bé, si hi ha una proposta que resolgui el problema en general, cap problema a parlar-ne tot i que ara mateix a mi no se m'ocorre cap solució genèrica més enllà d'haver establert el principi que s'ha d'intentar que els titulars siguin curts.--Pere prlpz (disc.) 22:38, 25 gen 2022 (CET)[respon]
I ja que surt el tema de si la notícia és adient: Crec que no compleix la funció principal de les notícies de la portada que és portar a articles que donin context de la notícia. Igual que les altres notícies que hi ha ara enllacen a coses com on és Ucraïna, com és el volcà Hunga Tonga o què és la Carta Europea de Drets Fonamentals, de manera que llegint aquests articles permeten entendre millor la notícia que un ha llegit al diari o sentit a la ràdio, el titular dels immobles immatriculats porta a articles poc relacionats amb el tema (qui és el bisbe Omella, que és la conferència episcopal i què és un bé immoble). Per ser útil hauria de portar a articles sobre què vol dir immatricular un bé immoble i si pot ser en què és diferent el procés que segueix l'Església del que s'aplica a la resta de propietaris.--Pere prlpz (disc.) 22:50, 25 gen 2022 (CET)[respon]
El titular més curt i concís és l'original. Això no obstant, si consideres que a la VP encara hi manca cap article sobre "què vol dir immatricular un bé immoble i si pot ser en què és diferent el procés que segueix l'Església del que s'aplica a la resta de propietaris" sols em resta que animar-te a llançar-t'hi agraint-te la dedicació per avançat. AlbertRA (disc.) 23:43, 25 gen 2022 (CET)[respon]
@FranSisPac: Quan tingui una estona i referències, que amb sort podria passar en algun moment de les properes dècades, però el dubte és si amb els articles que tenim ara el titular és útil. Dins del mateix debat, no sé si els dubtes sobre si la notícia és adient que ha plantejat en @KajenCAT: són per un altre motiu (que és inresumible, potser?).--Pere prlpz (disc.) 00:30, 26 gen 2022 (CET)[respon]
Celebro que ja hi hagi un tema obert sobre la notícia de les immatriculacions perquè ho anava a fer jo abans de no caure en una sempre innecessària guerra d'edicions, tot i que m'estranya, d'altra banda, que no se m'hagi citat com autor del titular original i, per tant, part implicada. Considero que la notícia no és la sobrevinguda "confusió dels bisbes" com intenta fer veure @FranSisPac: (amb l'obsequi d'un titular inintel·ligible penjat durant gairebé quatre hores a la Portada), tampoc l'apropiació indeguda de béns immobles (qüestió que ja es coneixia almenys des de 2020), sinó el fet que la CEE no hagi tingut més remei que admetre-ho, tal com subratllen tos els titulars d'ahir i d'avui, en una institució tan poc avesada a reconèixer errors.--AlbertRA (disc.) 23:35, 25 gen 2022 (CET)[respon]
I ja que hi soc, aprofito per respondre l'apreciació de @FranSisPac: en la seva reversió "Cal llegir bé totes les notícies i, en tot cas, l'apropiació (de l'Esgésia, no d'en Omella) és dels 35.000... ah, i si en surt la imatge és com a president de la Conferència Episcopal, no pas com a Arquebisbe de Barcelona". a) Que l'apropiació és de l'Església es desprèn perfectament del titular original, "apropiació" que es transforma en "confusió" en la versió actual; b) Evidentment que fa la declaració en nom de la CEE, però pera ser-ne president cal ser bisbe, en el seu cas, de Barcelona, informació autocentrada que he pretès aportar amb el peu de foto perquè aquest no fos redundant amb un doble enllaç com passa ara.--AlbertRA (disc.) 23:59, 25 gen 2022 (CET)[respon]
La inclusió la vaig fer jo amb aquesta redirecció, només és un indicatiu a mode d'índex, per no perdre el fil de coses a fer, en un projecte en construcció, i s'ha de desenvolupar. Com en general no debato sobre els problemes de les notícies d'actualitat, no vull perdre massa temps en investigar quins son els problemes i les possibles solucions, i deixar-ho en mans dels què hi esteu més involucrats. Canvieu-ho a voluntat, puc fer-ho jo però segur que ho faig pitjor que vosaltres (per a mostra, un botó) Amortres (disc.) 12:35, 26 gen 2022 (CET)[respon]
Resum documental, a partir d'enllaços facilitats aquesta matinada:
Del quart enllaç (dia 24): «La Conferencia Episcopal Española hace público el libro con el análisis que ha realizado la Iglesia sobre el listado de bienes inmatriculados entre 1998-2015 que el Gobierno entregó al Congreso. Tras este estudio, la CEE ha informado al Gobierno de aproximadamente un millar de errores en la adjudicación de propiedad a la Iglesia, pues no consta que estén inmatriculados a su nombre.»
Del segon enllaç (dia 24); «No és cert que l’Església hagi inscrit de manera incorrecta centenars de propietats, que se n’hagi apropiat indegudament i que ara hagi de tornar-les. El que han fet els bisbats és revisar la llista d’immatriculacions que ha elaborat el Ministeri de Justícia sobre les que es van realitzar entre 1998 i 2015.» «Aquestes són les dades que s’han presentat aquest dilluns després de la reunió entre el president de la Conferència Episcopal Espanyola, el cardenal Joan Josep Omella, i el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez.»
Del primer enllaç (dia 24): «Arran d'un comunicat conjunt emès entre el govern espanyol i la Conferència Episcopal, s'ha interpretat que s'obria la porta a retornar immobles, però en una reunió posterior, els bisbes han remarcat que no tenen previst fer cap devolució.»
Aquest "s'ha interpretat" va arribar al paroxisme de l'error quan alguns mitjans es van posar a titular que l'Església s' havia apropiat indegudament, precisament, d'aquest miler que eren els que deia que no li corresponien! Si s'ho haguessin mirat bé, potser haurien titulat una cosa així com «L'Església es reafirma en la correcta immatriculació, sovint discutida, de 34.000 propietats, mentre avisa d'uns mil possibles errors en la llista facilitada pel Ministeri de Justícia».
Per completar la "cerimònia de la confusió" en els mitjans... arrossegant-hi algun viquipedista, un fenòmen paral·lel, intern dels bisbats, també es recull en el primer enllaç que és el que vaig posar com a notícia de referència (d'aquí ve la inspiració per utilitzar el terme): «Confusió als bisbats. En les últimes hores s'ha generat força confusió entre els bisbats catalans, alguns dels quals han explicat a TV3 que des que s'ha fet públic l'anunci esperaven un aclariment de la Conferència Episcopal sobre quins serien els immobles que haurien de retornar.»
Benvolgut, el 2n i el 4t enllaç no són fonts independents del subjecte, i la cita del primer enllaç és directament del subjecte, així que permet-me deixar-la a banda. Això no obstant, i reiterant-me en la no intenció de caure en una immadura guerra d'edicions, crec que no correspon a la VP establir com els mitjans de comunicació han de redactar els seus titulars tal i com es pot despendre dels punts 4 i 5 del teu missatger anterior.
Em reitero en el fet que el titular original és més concís, breu, intel·ligible i no ha despertat la controvèrsia de l'actual. En tot cas, si con la Iglesia hemos topado, almenys t'agrairia el detall de notificar la propera vegada que potinegis un titular fins al punt de canviar-ne el significat. Déu t'escolti. AlbertRA (disc.) 20:43, 26 gen 2022 (CET)[respon]
@Leptictidium: diria que el «UN condemns Russia», del titular de The Guardian que prens com a referència, no deixa de ser una llicència. El text no ho avala i, en canvi i pel que he pogut extreure d'altres fonts, sembla descriure millor el succeït un altre titular del mateix The Guardian, d'un parell d'hores abans: «Russia strongly condemned at UN».És a dir, que a la sessió de les Nacions Unides "li van fotre canya", però no consta, que jo hagi trobat, una condemna formal de l'organisme. Aquí aniríem a parar als comentaris / dubtes de l'edició d'en KajenCAT i es confirmaria la seva opinió sobre si estem davant d'una notícia més rellevant (molt especialment si no hi ha la tal condemna). Preferiria que ho revisessis, tu mateix, per ajustar la notícia. Cordialment,--FranSisPac (disc.) 19:11, 22 feb 2022 (CET)[respon]
Leptictidium (c.c. KajenCAT), la intenció és bona però, en la meva opinió, un cop més els periodistes es prenen llicències amb el significat de les paraules, ja que una condemna, en termes de diplomàcia internacional, no és qualsevol crítica o consideració negativa. De fet, altres mitjans també han parlat de condemna, com la BBC («Guterres has condemned it»), però, anant a les fonts, semblen més prudents els que s'han cenyit a la literalitat del manifest llegit en nom de Guterres, que es veu en aquest vídeo, i que diu «The secretary-general is greatly concerned by the decision by the Russian Federation...». La notícia d'El periòdico es refereix a unes paraules de Rosemary DiCarlo. He buscat el que va dir, i es recull en aquest document de l'ONU: «In his statement today, the Secretary-General was clear: He considers the decision of the Russian Federation to recognize the independence of certain areas of the Donetsk and Luhansk regions to be a violation of the territorial integrity and sovereignty of Ukraine and inconsistent with the principles of the Charter of the United Nations. We very much regret this decision, which risks having regional and global repercussions.» És interessant veure les paraules que segueixen a aquestes: «We also regret...»! És a dir, les autoritats de les Nacions Unides han parlat de «concern» o de «regret». Em passa per "desconfiar d'intermediaris" quan puc anar als orígens, però de totes maneres, com he dit, és cert que hi ha fonts fiables que sustenten el teu redactat. Salutacions,--FranSisPac (disc.) 22:47, 22 feb 2022 (CET)[respon]
(Tot i que l'ara confon com a país sancionador, en aquest moment, el Regne Unit amb Rússia) Posa-ho tu mateix amb les negretes i canvis que et sembli oportú. Gràcies.--FranSisPac (disc.) 15:17, 23 feb 2022 (CET)[respon]
@FranSisPac, Leptictidium: Efectivament, tal com ho explica en FranSisPac, no crec que davant dels fets més importants de la regió (i potser d'Europa) des del 2014 sigui destacable la reacció del secretari general de les Nacions Unides perquè no és gaire sorprenent. Aprofito a comentar que estaria bé que quan s'escrivim sobre uns fets que s'enmarquen clarament en un esdeveniment major (en aquest cas, la crisi russo-ucraïnesa), l'enllaçéssim d'alguna manera. KajenCAT (disc.) 17:30, 23 feb 2022 (CET)[respon]
@KajenCAT: ja ho està a "reconeixement". Si et sembla, posa-hi negretes. De fet, també m'hagués agradat destacar, i enllaçar, "sancions", però m'ha semblat que no calia tenir l'equivalent al "en:Ukraine sanctions" (que arrenca del 2014), però potser si?--FranSisPac (disc.) 18:59, 23 feb 2022 (CET)[respon]
«Les forces russes es troben pels volts de la ciutat.»
Per cert, si es "promoció" de l'article Batalla de Kíev (2022), en el qual trobem com a "detall interessant" que "el germà de l'alcalde va prometre agafar les armes i lluitar", demanaria apujar una mica el nivell i evitar la proliferació d'articles de detall (els anglesos que facin el que vulguin). Cordialment.--FranSisPac (disc.) 18:24, 26 feb 2022 (CET)[respon]
Ronyons
No nego l'interès de la informació sobre els pobres afganesos que es venen els ronyons per subsistir, però no acabo de veure que sigui una notícia en el sentit que sigui un fet amb una/es data/es concretes. Suposo que els pobres no es van vendre els ronyons només el 5 de març, no?—Leptictidium (digui) 20:27, 5 març 2022 (CET)[respon]
Per a mi, el problema no era tant l'enllaç com que estàvem posant com a notícia puntual (amb una data concreta i tot) una situació que, pel que veig a la referència, dura des de fa mesos.—el comentari anterior sense signar és fet perLeptictidium (disc. • contr.) 10:31, 6 març 2022 (CET)[respon]
Totalment d'acord que aquest "notícia" no és tal i no havia de ser a l'apartat d'actualitat de la Portada. Veure'n més detalls al tema que obro a continuació.--FranSisPac (disc.) 17:39, 6 març 2022 (CET)[respon]
Reportatges que no són notícies de fets amb data concreta, o dates específiques
Sovint, els mitjans publiquen coses que, més que notícies de fets concrets, es poden veure com a reportatges o articles referits a determinades situacions, els quals es publiquen quan a l'autor i a l'editor els sembla oportú. Diria que mai ha sigut l'esperit de l'apartat d'actualitat de la Portada recollir-ho. En general presenten dos problemes, el principal és que no es poden associar a una data concreta, un aspecte essencial dels continguts d'aquest apartat, que té un funcionament cronològic (fer-ho a la data de publicació no té cap consistència). L'altre, quasi sempre present, és que la font de referència resulta ser única, per molt que el tema hagi estat tractat, en altres moments o des d'altres visions, per més mitjans, cosa que no serveix per referenciar un titular.
Ara n'hi ha hagut dos casos simultanis (salutacions cordials, per les bones intencions, a n'en Xavier Dengra). El més clar és el de la venda de ronyons a l'Afganistan, tractat en el tema anterior, on ja se n'ha destacat el problema de la temporalitat. Malauradament, la proposta alternativa elaborada per en KajenCAT tampoc se sosté, ja que recull un paràgraf de la "notícia" de referència que enllaça amb un "article" previ de la mateixa Aljazeera d'on, de fet, en treu la informació. Aquest article del 5 de gener del 2022 és el que esmenta el clam de les Nacions Unides, que és del 3 de gener!.
L'altra "notícia", referida a Miquelon-Langlade, agafa una data, 4 de març, que és la de publicació, a VilaWeb, de la traducció d'un article en francèsdel 27 de febrer! («Aquest article es va publicar originalment a The Conversation»). Per acabar-ho d'adobar, aquesta publicació recull estudis i articles procedents del món acadèmic o similar, que més aviat responen al que he indicat al començament, i en aquest cas, la referència temporal més propera que s'hi llegeix és "final de 2021" («D’ençà de final del 2021, el sistema d’acompanyament “Taller territorial” ha començat a pensar i imaginar el nou poble [...] El trasllat de Miquelon ha començat, però encara hi ha molts reptes [...] també ser conscients que pot trigar dècades a materialitzar-se...»).
Les substitueixo, amb major o menor fortuna, per dues noves notícies.
No vull acabar sense un parell de comentaris sobre la meva frase anterior d'"«associar a una data concreta»" ja que, lligant amb una discussió prèvia, si són fets de més d'un dia sempre es poden fer servir expressions del tipus "s'inicia...", "acaba..., "En el tercer dia de...", etc. L'altre comentari va de notícies sobre descobriments, o similar, on una és la data de la troballa, una altra aquella en la que es fa pública, fins i tot mesos desprès quan ja s'ha documentat bé —sovint en un mitja reputat con Nature o Science— i una tercera, potser l'endemà, que és quan surt als mitjans. Sempre he defensat que la que val és la segona, si la tercera és posterior, i recomano deixar clar que es refereix a quan s'"ha conegut". Alguns cops se m'ha criticat aquest enfocament, qüestionant si aleshores sembla que la notícia és "la publicació" i no pas "el descobriment". Més d'un cop, la notícia "del descobriment" ja es va produir en el seu moment!.
Sobre el "Referèndum d'Ossètia del Sud". Cap de les dues notícies de referència esmenten les eleccions presidencials. TASS diu que «A referendum [...] will be held [...] in the near future» i EFE, que sols parla de referèndum referint-se a Crimea, diu que «"en breve" dará pasos para integrarse en Rusia». Per la "fiabilitat" i "neutralitat" de TASS en l'assumpte, jo trauria la notícia de la Portada. A més, les esmentades "eleccions presidencials" són força discutides internacionalment (ja ho van ser les del 2011), tenint en compte que tan sols Rússia, Veneçuela, Nicaragua, Nauru i Síriareconeixen el país (al "nostre" article li falta, en aquest moment, Síria). Diria que, per neutralitat, caldria poder matisar el titular, i és difícil fer-ho curt, ja que si no esdevé una mena de "blanqueig" de la situació. De moment, reformulo.--FranSisPac (disc.) 05:14, 31 març 2022 (CEST)[respon]
He afegit la noticia la qual es feia referencia. Altrament, no entenc perquè les declaracions d'autoritats d'un país a TASS no haurien de ser considerades imparcials encara que sigui un mitjà de comunicació (crec) del govern rus. Altrament, al article del país ja explica clarament el reconeixement limitat, per la qual cosa no hi veig necessari matissar-lo si no ens sobra espai. KajenCAT (disc.) 08:50, 31 març 2022 (CEST)[respon]
Lepticidium, en tot cas, els diaris fiables de tot el món donen per vàlides aquestes informacions citant al TASS, dos dels quals els he citat a la notícia. KajenCAT (disc.) 14:30, 31 març 2022 (CEST)[respon]
Perdoneu si no m'he expressat amb prou claredat: sí, les citacions d'autoritats russes (o afins) són de les poques coses fiables que es poden trobar a TASS. El meu comentari era una reflexió sobre l'ús de TASS com a font fiable en general. Pel que fa a aquesta notícia en concret, com deia, estic d'acord amb el FranSisPac que convindria matisar.—Leptictidium (digui) 18:45, 31 març 2022 (CEST)[respon]
Vídeos
A les quatre notícies d'actualitat se li permet adjuntar una imatge. Tanmateix, algú sap si es permet acompanyar-les amb un fitxer de vídeo penjat a Commons? Gràcies. Jove (disc.) 14:04, 1 abr 2022 (CEST)[respon]
Massacre de Butxa
@Jove: Em sembla totalment inadient mantenir aquest titular, ja que pot perjudicar més que si fos esborrat (encara que sigui preventivament). Em sembla que és massa precipitat connectar dos fets aparentment independents entre si (la massacre de civils i l'execució de presoners de guerra russos). A més, el diari ho formula com a hipòtesi o especulació, no com uns fets totalment verificats. De fet, no he sapigut trobar cap altre diari que faci aquesta relació [6][7]. --KajenCAT (disc.) 18:05, 7 abr 2022 (CEST)[respon]
Convertirà Michelle O'Neill en primera ministra.
La notícia de les eleccions a Irlanda del Nord diu que el resultat "convertirà Michelle O'Neill en primera ministra". Segur que és tan automàtic que es pot afirmar en futur? Mirant els articles sobre l'executiu d'Irlanda del Nord sembla probable que esdevingui primera ministra, però ho ha d'aprovar l'Assemblea. Aleshores, potser caldria escriure "probablement convertirà Michelle O'Neill en primera ministra" o alguna cosa semblant.
A la portada d'enwiki tenen la mateixa notícia amb el text "Sinn Féin, led by Michelle O'Neill (pictured), win the most seats in the Northern Ireland Assembly election".--Pere prlpz (disc.) 11:30, 8 maig 2022 (CEST)[respon]
@Pere prlpz: les edicions en hores intempestives a vegades tenen aquestes coses. De les diverses notícies disponibles sobre el tema en aquell moment, vaig escollir la de VilaWeb, ja que m'interessava esmentar Michelle O'Neill i aquesta era la font que més la destacava. Tot i els meus dubtes sobre el camí a la presidència, vaig optar per agafar-ne literalment el que s'hi deia (tant, que l'apòstrof del nom ha hagut de ser corregit). En qualsevol cas, penso que no calia aquest entrada de discussió. Amb una edició com la que acabo de fer, i el seu resum, n'hi havia prou. Cordialment,--FranSisPac (disc.) 13:51, 8 maig 2022 (CEST)[respon]
Bé, aquesta pàgina i l'historial de la plantilla són plenes de casos d'editors que han pensat que amb una edició n'hi havia prou topant amb altres editors que han pensat que amb una edició no n'hi havia prou (o n'hi havia massa). Millor prudent que escaldat.--Pere prlpz (disc.) 19:09, 22 jul 2022 (CEST)[respon]
Gràcies @Pere: resposta als 75 dies. Evidència que els timings de la pàgina de discussió són incompatibles amb els de l'actualitat a Portada. Cordialment,--FranSisPac (disc.) 22:54, 22 jul 2022 (CEST)[respon]
Amb el màxim respecte per les posicions antitaurines, vull exposar per què considero que la "notícia" que s'hi relaciona, i que benintencionadament es va incorporar a aquest apartat d'actualitat de la Portada, no hi hauria de ser.
De fet, el que apareix com l'essència de la notícia que s'ha posat és que «es programen a Madrid nous espectacles taurins amb motiu de les festes patronals de San Isidro». Lògicament, aquesta programació es va produir força temps abans. Notícia d'actualitat?
La notícia de referència, i també altres de similars, al que al·ludeixen és, directament, a les protestes dels antitaurins a Madrid amb aquest motiu.
La vinculació amb les protestes de la Fira d'Abril de Sevilla, que serien una altra "notícia" del 24 d'abril, no sembla tenir base documental, llevat de comptar amb els mateixos promotors... si aquí es parlés de la protesta de Madrid! Més aviat constituiria una aportació, insisteixo benintencionada, del propi editor. En el fons, el redactat "retocat" es limita a enumerar dos fets consecutius: «Després de... es programen...».
No és per desmerèixer-lo, però el contingut de nuevatribuna del dia 7 (notícia de referència) anticipa amb tot detall el que passaria l'endemà i que, el dia 9, recollia fidelment el web d'AnimaNaturalis amb l'ajust temporal («tienen previsto asistir [...] levantarán» passa a «se dieron cita [...] levantaron»). Es pot considerar informació "de part"?
Si la notícia de la Portada es referís a la protesta d'una cinquantena de persones que nuevatribuna "anticipava", la data que li correspondria seria la de diumenge 8 de maig, ni el 7 ni el 9!
D'entrada vaig revertir la notícia acollint-me a la més cridanera de les causes: es referenciava amb una notícia periodística del 2010, segons vaig indicar en el resum d'edició posterior. Com acabo d'exposar, s'hauria de suprimir, cosa que pretenc fer substituint-la, per simplificar, amb una nova "actualitat".
En les conteses, millor esperar a tenir-ne resultats
En la meva opinió, les notícies referents a la realització de conteses, si el fet de dur-se a terme no comporta una característica excepcional, s'haurien de posar quan, o bé ja se'n coneixen resultats o bé hi ha succeït algun fet "noticiable". Un referèndum específic pot ser notícia, unes eleccions "normals" no gaire i un concurs periòdic encara menys. Cordialment,--FranSisPac (disc.) 20:42, 14 maig 2022 (CEST)[respon]
Stop JJOO no hi ha tingut res a veure
Demano canviar la imatge que associa el moviments "Stop JJOO" amb la retirada de la candidatura d'Espanya per part del COE. No tenen res a veure i amb això es crea una percepció totalment distorsionada de la notícia. FranSisPac (disc.) 04:29, 21 juny 2022 (CEST)[respon]
Com a notícia destacada del dia 15 de juny 2021 a la portada, veig aquesta: "Un equip multidisciplinari internacional localitza, en dos cementiris del Kirguizistan, restes dels primers casos de Pesta Negra al segle XIV." Amb aquest titular sembla com si aquell dia un equip de recerca, potser excavant amb pales i pics, hagués localitzat les restes de les primeres persones mortes de pesta negra al segle xiv. En realitat, el 15 de juny va ser el dia que la revista Nature va publicar l'estudi arqueològic/genètic que identifica l'avantpassat comú de les epidèmies de pesta d'aquell segle. La Viquipèdia no hauria de caure en els mateixos errors d'alguns mitjans poc rigorosos. Mercè Piqueras (disc.) 11:47, 21 juny 2022 (CEST)[respon]
@Mercè, no puc més que aplaudir el teu plantejament. Diverses vegades he demanat que es diferenciï, quan es produeix un descobriment (o es fa una observació astronòmica), quan es fa públic en mitjans academicocientífics i quan se'n fan ressò els mitjans. Més d'un cop he rebut crítiques sostenint que la notícia no és la publicació, sinó el descobriment. I dic jo, què fem amb la data? Sovint hi afegeixo un "es publica" a l'inici de la frase, però és una batalla perduda si la posició no es generalitza. Aquest cop, m'havia fet mandra (sols vaig passar-ho del 17, de la ccma, al 15 de Nature). M'hi poso. Gràcies. FranSisPac (disc.) 03:43, 22 juny 2022 (CEST)[respon]
Falsos equilibris
L'usuari Marraco considera que cal posar al mateix nivell una informació recollida per periodistes i fonts fiables d'arreu del món (BBC, Al Jazeera, La Nación, etc., per posar simplement tres exemples de països que tenen diferents perspectives sobre el conflicte Rússia-Ucraïna) amb la propaganda d'un règim conegut per ser un epicentre mundial de la desinformació.
Personalment, considero que cal ser extremadament prudent amb les informacions bèl·liques perquè no és la primera vegada amb la Guerra d'Ucraïna que una informació inicial és desmentida o, si més no, ha de ser matisada; i és un fet que la Portada se'n ressenteix esdevenint un mer comunicat de guerra amb una inusual orientació atlantista. I te'n poso un exemple: la perífrasi "amb més de 1.000 civils a dins" és curiosa, perquè és d'esperar que en horari comercial hi haguessin persones dintre tot i que dubto que ni víctimes ni botxins es posessin a comptar-les. Sembla escrita per a causar una impressió concreta més enllà del seu valor informatiu. AlbertRA (disc.) 23:10, 28 juny 2022 (CEST)[respon]
Totalment d'acord amb la postura expressada per @AlbertRA:. És essencial assumir que el context informatiu en el qual es desenvolupa una guerra es basa, a banda i banda, en una cobertura informativa de propaganda, en vulneracions sistemàtiques els Convenis de Ginebra i en l'abús reiterat del dret internacional humanitari. Dit això, trobo particularment greu que a la Viquipèdia es compri el relat d'una de les parts, invalidant interessadament fonts d'informació de l'alteritat, i més important encara, donant per vàlides d'altres envoltades d'un opacitat inherent en un conflicte bèl·lic. No és la primera vegada que passa i no es pot apel·lar a l'objectivitat de forma inmediata. Cada episodi mediatitzat des de la invasió ha tret a la llum, dies després, apunts que canvien o matisen el relat mediatitzat. Com a comunitat hem de ser molt curosos a donar veu a fets insuficientment contrastats.--Jove (disc.) 23:34, 28 juny 2022 (CEST)[respon]
El nombre de civils consta en gairebé totes les fonts fiables que en parlen, sovint al mateix titular. Per tant, el que seria una elecció editorial curiosa seria obviar-lo. Lamento que trobeu greu «comprar el relat d'una de les parts» quan la part A és una munió de fonts fiables i periodistes de diferents països del món, amb diferents perspectives sobre el conflicte, que estan tots d'acord sobre els fets clau, i la part B és un règim conegut per ser un epicentre mundial de la desinformació.
Com diu VP:PVN, el punt de vista neutral no consisteix a donar el mateix pes a tots els punts de vista, sinó que cada punt de vista rebi el pes que li pertoca segons la seva credibilitat. Fa uns mesos ja ens van tocar el crostó a la Viquipèdia en català per tenir un bon grapat d'articles amb un fals equilibri entre la informació científica i el negacionisme del canvi climàtic, seria una llàstima que ara ens passés el mateix amb crims de guerra.
D'acord amb Leptictidium. Només cal llegir les fonts independents aportades (destaco sobretot la font de la BBC que desmunta les tesis russes). KajenCAT (disc.) 09:58, 29 juny 2022 (CEST)[respon]
Provar d'equiparar la cobertura informativa d'una guerra amb l'objectivitat científica sí que em sembla un cas evident de fals equilibri. La realitat humana és sempre complexa, encara més en el context d'un conflicte militar a gran escala, però el fet d'assumir només el que passa en un dels costats de la tanca em fa pensar en un VP:CI. AlbertRA (disc.) 12:06, 29 juny 2022 (CEST)[respon]
Que la realitat humana sigui complexa no ens dona carta blanca per equiparar propaganda amb fonts fiables. Pel que fa a les acusacions de conflicte d'interessos, són molt estrafolàries: que potser creus que soc el secretari general de l'OTAN i que en KajenCAT és en Zelenski editant sota un pseudònim?—Leptictidium (digui) 19:12, 29 juny 2022 (CEST)[respon]
No crec que calgui donar-hi tantes voltes: fins que una noticia, fet o succés no sigui declarat oficialment cert per l'autoritat pertinent -segurament en aquest cas l'ONU- no esmentar l'opinió de totes les parts implicades és contrari a VP:PVN, especialment davant de conflictes bèl·lics on la informació és emprada com armament per totes les parts.--Marraco (disc.) 18:06, 30 juny 2022 (CEST)[respon]
D'acord amb que no es poden fer falsos equilibris però quan vaig llegir les dues fonts posades al mateix nivell em va semblar que era la manera irònica que havia trobat algú per deixar els russos com uns cínics. Tot i que no posem referències visibles a la portada, es pot complementar el redactat amb quines fonts donen suport a cada versió.--Pere prlpz (disc.) 15:36, 1 jul 2022 (CEST)[respon]
La "importància" de les dates de defunció en les "Defuncions recents"
En el subapartat de "Defuncions recents", posar les dates de defunció en el comentari que acompanya el nom, és una característica que s'hi va introduir, precisament, per fer-ne una millor gestió. Cal que la data sigui efectivament la de defunció, no la de la seva publicació, i que s'hi mantingui la seqüència cronològica inversa. Si no es fa bé, passen coses com la d'avui: la incorporació de Núria Feliu ha "fet saltar" Georgina Regàs que, aparentment era la més antiga de les defuncions, ja que figurava com si fos del "17". La realitat és que va morir el "19", i així es tenia que haver posat en el seu moment (@AlbertRA!). Aplicant la discrecionalitat entre defuncions més antigues coincidents en data, en aquest cas faré "saltar" el nom "no-local" (el criteri podia haver estat un altre). FranSisPac (disc.) 13:12, 22 jul 2022 (CEST)[respon]
La incorporació de la Núria Feliu la vaig fer jo. No entenc bé l'error que descriviu, però si ha estat cosa meva demano disculpes (i instruccions per no repetir l'errada) -- Cataleirxs (disc.) 15:34, 3 ago 2022 (CEST)[respon]
Incident del 30 de juliol a Guatemala. Ni atac ni intent de magnicidi
Amb les meves disculpes per no haver "vingut" abans a la pàgina de discussió. He de dir que, si soc escèptic pel que fa a les pàgines de discussió d'articles (poca "audiència", dificultat de concretar acords quan hi ha discrepàncies, etc.), en aquest cas de les notícies d'actualitat, encara més perquè s'hi afegeix el factor "urgència" (limitació pràctica de temps) sobre uns continguts especialment exposats a ser vistos per molta gent i considerats per alguns "el que la Viquipèdia considera important". Anem al cas (tots els subratllats són meus):
Antecedents (1). Parlem d'una zona on operen, fa temps, els traficants de drogues i de persones:
«La silenciosa expansión del CJNG en Guatemala» (maig de 2022). Interessant veure, en la infografia, el punt etiquetat "Los Huistas" (segons Google Maps, Jacaltenango estaria on queda la "L" majúscula inicial), que també es correspon amb el lloc de l'incident.
Antecedents (2). L'emissora guatemalenca coneguda actualment com a «Sonora es la Notícia» sembla tenir un marcat enfocament progovernamental. Lamentablement, la secció "es:Radio Cadena Sonora#Controversias" de la Viquipèdia en castellà no proporciona referències, però sí que la frase del seu propietari Remigio Ángel González "Yo controlo 11 presidentes y 11 Congresos, cuando ellos se van, yo sigo aquí" era recollida per el Periódico de Guatemala en l'entradeta d'un article de 2016 que també afirmava «todos los candidatos presidenciales deben presentarse ante Remigio Ángel González para obtener su apoyo si quieren tener posibilidades reales de dirigir Guatemala».
Encara que al web de l'emissora, https://www.sonora.com.gt/, no s'hi pot trobar literalment, segons l'agència EFE «"Disparos a la comitiva presidencial en la aldea La Laguna de Jacaltenango, Huehuetenango", dijo la radio Sonora es la Noticia. Agregó que "hay heridos pero el presidente Alejandro Giammattei está ileso y puesto a salvo"». El que sí es troba al web de l'emissora és un titular «Comitiva del presidente Alejandro Giammattei sufre ataque armado», amb la indicació «en La Laguna Jacaltenango, Huehuetenango» i l'afirmació «el Ejército de Guatemala en cojunto con el de México realizaban un patrullaje en el punto fronterizo en dicho lugar y de pronto fueron atacados por un grupo de individuos armados y por lo que repelieron el ataque...».
Segons el DIEC: «atac Acció d'atacar, donant la primera escomesa». És a dir, no és correcte parlar d'atac!
Les distàncies i les coses impossibles.
Segons Google Maps, la població fronterera amb Mèxic de La Laguna es troba, en línia recta, a uns 22 quilòmetres de Juacaltenango i a uns 60 quilòmetres de Huehuetenango (ciutat).
S'ha de suposar que la comitiva del president estava prop d'on ell es trobava. O sigui que tampoc va ser atacada.
Segons el DIEC: «il·lès -esa Que no ha sofert cap dany». És a dir, com qualsevol persona que llegeix ara això (desitgem!).
La identitat del ferit. Segons EFE, «un hombre de origen mexicano que se identificó como Josué López Velásquez, supuesto integrante del cartel Nuevo Jalisco».
Les versions alternatives.
Com a mínim per tal de considerar totalment enganyosa la forma de presentar l'incident, es pot recollir aquest fragment d'Associated Press, que també apareix en altres mitjans: «Según las versiones oficiales no parece que Giammattei haya estado alguna vez en peligro, fuera el objetivo del ataque o estuviera cerca de él. La zona es frecuentada por traficantes de personas y narcotraficantes, muchos de los cuales trabajan para bandas mexicanas». Per cert que el titular que hi posa és: «Guatemala: Un herido en incidente con guardia presidencial». Ni atac, ni comitiva, ni president!
Del "poc sospitós" diari ABC: «... no son pocos los que señalan que se trata de un paripé para que el presidente salga bien parado de la detención de uno de los periodistas de más renombre del país, José Rubén Zamora Marroquín, director de 'El Periódico'. [...] Por otro lado, esa área fronteriza es conocida porque operan bandas de narcotraficantes y trata de personas como Jalisco Nueva Generación y Los Huistas».
De l'Agencia de Noticias de Ecuador: «Según la versión policial lo que hubo fue un enfrentamiento armado entre presuntos narcotraficantes y fuerzas militares combinadas de los ejércitos guatemalteco y mexicano que realizaban un patrullaje en una parte de la frontera que está cerca de la aldea La Laguna, Jacaltenango, un municipio que limita con Nentón y Santa Ana Huista. En estas localidades operan bandas de narcotraficantes vinculados no solo con la estructura local de Los Huistas, sino con el Cartel Jalisco Nueva Generación».
Els mitjans en català. No hi ha hagut ni un sol mitjà en català que s'hagi fet ressò de la "notícia". En una cerca tan simple com «Guatemala president» (sense cometes), limitada a l'última setmana i en català, sols apareix una entrada referida a aquest tema: "ca.wikipedia.org"!
El que demano és:
Que es tregui la "no notícia" de la portada.
Que es reanomeni l'article substituint "atac" per "incident" i, des de la primera línia, s'utilitzin els termes del que sembla la realitat, més que no pas l'invenció de les fonts governamentals guatemalenques.
Totalment en contra de la primera petició, pel que fa a la segona, cap problema. Quan tingui temps (espero que aquesta tarda), respondré l'elaborat text d'en FranSisPac per justificar la meva primera postura. KajenCAT (disc.) 15:09, 3 ago 2022 (CEST)[respon]
A favor de la primera proposta, pel caràcter d'urgència, perquè crec que entre no tenir una notícia certa o tenir una notícia falsa més val la primera opció. Per tant, sense entrar a valorar la veracitat de la notícia, el mal menor és treure-la. Respecte a la segona petició, es pot discutir amb calma a la pàgina de discussió de l'article. --Pau Colominas(t'ajudo?)15:41, 3 ago 2022 (CEST)[respon]
A favor de treure-la, prefereixo no tenir la notícia a tenir-ne una de falsa o mal redactada. Un cop arranjada i aclarits els dubtes, es pot tornar. Beusson (disc.) 19:33, 3 ago 2022 (CEST)[respon]
En fi, degut que no se m'ha donat cap oportunitat, i tots han assumit l'argumentari que FranSisPac ha copiat de TeleSUR que defensen només una part, no gastaré ara temps denforma innecessària en discutir lo inútil. La notícia no és ni falsa ni enganyosa, que sigui certa o una bomba de fum per part del govern guatemalenc no és feina nostra. Si que es feina nostra remarcar-lo, cosa que ja s'insinuava amb el 'suposat' al titular i a l'article que parla dels fets es desenvolupa. KajenCAT (disc.) 08:38, 4 ago 2022 (CEST)[respon]
Començo lamentant que l'entrada que vaig "posar" aquí fa unes hores, no "sortís" per error de tecleig. Era: «Sembla haver-hi ampli acord en eliminar la "notícia" del dia 30. Fet! --FranSisPac (disc.) 01:33, 4 ago 2022 (CEST)»
Això de «no se m'ha donat cap oportunitat» no es sosté quan vas poder intervindre i ja havia transcorregut "la tarda". Diversos aspectes portaven a actuar ja: a) la posició favorable de cinc editors "de pes"; b) que els dies anaven passant i es mantenia "l'anomalia" a la portada; c) la incorporació, mentrestant, de dues noves notícies de portada.
Afirmar «l'argumentari que FranSisPac ha copiat de TeleSUR»: a) em sembla insultant; b) denota que no has tingut el més mínim interés, ni en contrastar la "teva" notícia, ni en llegir —ni tan sols pel damunt— la meva detallada i força documentada argumentació.
«tots han assumit...» em sembla ofensiu per als que han prés posició.
Trobo increible pretendre que la incorporació d'un 'suposat' permeti dir a continuació qualsevol invenció, com la que en aquest cas va difondre amb alarmisme la, reconegudament per tothom com a, independent, crítica i fiable cadena «Sonora es la Notícia». Encara creus que un incident fronterer, en zona d'actuació del narcos, es pot "vendre" com un (suposat) intent de magnicidi d'un president que es troba, amb la seva comitiva també "atacada", a unes desenes de quilòmetres i, a més, té la "sort" de sortir-ne il·lès! Poques coses més increibles he vist publicades... i menys mantingudes en portada com si res.
Primer de tot, estalvia't comentaris de to condescendent, que sempre me'ls vas dedicant al llarg d'aquests mesos.
No estic obligat a intervenir tant ràpid com vosté volia davant d'un text llarg. Sóc voluntari (a vegades se'ns oblida) i tinc la meva vida (com suposo que la tenen tots els que em llegeixen), i no sempre puc fer-ho quan algun altre editor vol i menys si haig de respondre de forma detallada. Per això, no va ser una afirmació rotunda lo de la "tarda" i és increïble que m'ho recriminis, quan amb prou feines ha passat un sol dia.
Em sembla molt ofensiu que m'acusis falsament d'això, perquè precisament per fer l'article des de zero cal llegir les fonts a les que cites.
Torno a repetir. La Viquipèdia no és un diari. No podem rebutjar múltiples fonts com ElMundo, ElConfidencial, EFE, Euronews, Europapress o diaris locals com República i PrensaLibre (tots referenciats a l'article en qüestió) i agafar trossos d'altres fonts per dir el mateix que la font que vas citar en una edició anterior [8], en el que aquí sí que no tenies cap problema sobre la veracitat de la font.
De fet, el titular meu és bastant similar al del El Mundo i utilitzo el mateix adjectiu que el diari més crític amb el govern de Guatemala. Per tant, sí s'està desinformant
És curiós que facis bandera en la lluita contra les suposades notícies "inventades" i en el mateix missatge afirmis que l'atac o incident hagi passat a "desenses de quilòmetres" del president, quan totes les fonts apunten que foren a 2 km de l'atac, contra els "agentes se encontraban acompañando al presidente como parte de operaciones de seguridad perimétrica". Que l'incident hagi passat en un territori, com la Laguna, no significa que sigui en el centre urbà. O sigui, el càlcul de la distància és erroni. Per tant, es tracta d'uns civils armats que volien anar contra la comitiva, però que es van trobar poc abans la seguretat del president, que havia fet la seva feina. És falsa la versió governamental? No ho sé, però està clar que hi ha hagut un incident important i un ferit per arma de foc. No sóc investigador i, per això, a l'hora de fer l'article he recollit els punts de vista CITANT múltiples fonts fiables tot respectant la VP:PN. Els dos textos llargs estan redactats amb la intenció de desacreditar-me com a viquipedista, perquè m'estàs acusant de desinformar.
Altres punts com el 3 del primer text és fals també. FranSisPac afirma que la inauguració de la rehabilitació de la carretera fou el 31 de juliol, un dia després de l'atac. Com? Tot i que ell mateix afirma que fou el 30, es justifica dient que un diari Agencia Guatemalenca de Noticias ho va fer el dia següent, tot ignorant que el compte oficial del Twitter afirma que fou el 30 de juliol, tal com ja estava citat a l'article dels fets, i així com altres diaris.
També em sembla curiós que justifiquis com una de les raons el fet que no hagi referències en català. Si hem d'agafar aquesta norma (inexistent), ja podem esborrar una bona part dels articles de la Viquipèdia.
Ni al titular ni a l'article dono per fet la versió governamental. Per algun motiu, poso en negreta l'article principal dels fets perquè s'hi pugui llegir amb tots els matissos. El que no pretendré és que la portada s'escriguin notícies llarguíssimes amb tots els matissos possibles com ho sol fer en FranSisPac i el que és, per mi, el principal motiu de la discrepància.
Bonus: Sobre la foto falsa que va argumentar FranSisPac a l'article: la rectificació del mateix diari que va fer el 31 de juliol [9].
Repasso tots arguments (molts ja els he comentat anteriorment) emprats per el FranSisPac sobre el tema
Ubicació "falsa" resulta ser certa.
"Difusió" no fiable de Radio Sonora - Alguns diaris citen a Radio Sonora mentre que molts ho fan per la seva banda. És absurd basar-se en aquesta permissa.
Distancia "impossible" - Investigació original del FranSisPac ignorant qualsevol font. Tots assenyalen que l'incident passa contra el control que protegia el president, que es troba a 2 km. No coneixem (o almenys jo) el terreny ni la situació, però no m'extranyaria tant la distància atès que es tracta d'una zona conflictiva i rural.
Identitat del ferit - quin argument és aquest per afirmar si és una notícia enganyosa? Segons la notícia, sembla que els atacants eren un mexicà (ferit) i quatre guatemalencs (detinguts) [10]
No està en català - Sense comentaris.
Foto "falsa" difosa per l'Exèrcit de Guatemala - Sembla ser certa, els uniformes també són diferents depenent del país.
Una petita correcció: a diferència del castellà, el català no fa servir la preposició "a" amb el complement directe. Així, hem d'escriure "citen Radio Sonora" i no "citen a Radio Sonora". Salutacions Paddy Mc Aloon (disc.) 16:52, 7 ago 2022 (CEST)[respon]
Parteixo de la base que, per tal que hi hagi una notícia, cal un fet noticiable. Altra cosa és el criteri que cada lloc o mitjà apliqui per referir-s'hi... o no, i en cas afirmatiu, de quina manera. El “suposat atemptat” va despertar fins a tal punt la meva propensió a furgar en coses poc clares, que he dedicat un cert esforç per esbrinar què va passar a Guatemala el 30 de juliol. El resultat queda a Discussió:Atac a Huehuetenango de 2022#Cronologia del 30 de juliol relacionada amb el president de Guatemala, una extensa anàlisi dels fets reals i suposats. En síntesi: crec poder afirmar que la ronda d’actes del president Giammattei va concloure cap a les dotze del migdia a la capital Huehuetenango, i la seva visita prèvia a l'aldea La Laguna hauria acabat cap a quarts d'onze. L'incident armat amb un vehicle, presumiblement de narcotraficants, prop de la frontera a dos quilòmetres de La Laguna, hauria estat a les 13 hores.
(He fet aquest mateix comentari en una altra pàgina relacionada amb la portada, però després m'he adonat que @Pere prlpz em va dir que la discussió sobre les notícies de la portada es feien en aquesta altra pàgina. Disculpeu la repetició.)
Del 25 d'agost, diu "S'anuncia la troballa de fragments d'un crani de neandertal de...". Em fa l'efecte que allò que s'ha anunciat és la 'trobada', no pas la 'troballa'. Segons el diccionari normatiu, la 'troballa' és "Cosa trobada per un atzar o en el curs d’una investigació, d’unes recerques, etc. Fer una troballa." I entenc que l'anunci és que s'han trobat unes restes de crani, que serien la 'troballa'.
Disculpa @Pere prlpz, no sé com he llegit (tot i haver copiat la frase on diu 'fragments'!). Potser perquè he llegit la notícia en alguns mitjans que parlaven d'un crani, ja no he vist res més. Ho sento. Mercè Piqueras (disc.) 18:28, 31 ago 2022 (CEST)[respon]
Em fa l'efecte que Mercè Piqueras ho ha llegit malament i tu ho has entès al revés:
- trobada: 1 f. [LC] Acció de trobar o de trobar-se; l’efecte; 2 f. [SO] [LC] Reunió de persones amb interessos comuns, especialment amb vista a dialogar, a fer alguna celebració, etc. Una trobada de joves.
- troballa: f. [LC] Cosa trobada per un atzar o en el curs d’una investigació, d’unes recerques, etc. Fer una troballa.
@Mercè Piqueras, Pere prlpz: no en soc expert, ni en arqueologia ni en llengua, però tant l'exemple que posa el DIEC, com la fitxa del TERMCAT i també l'exemple del Diccionari Normatiu Valencià defineixen "una cosa" però en l'exemple hi posen "una acció", la qual cosa ens indica que ja estava bé "fer la troballa". En línia amb el comentari de l'Albert, "fer una troballa" com diuen els diccionaris, aleshores seria "construir la cosa". Pere, sisplau, desfàs tu mateix la correcció per no entrar "en guerres" (amb tots els respectes per la Mercè). Gràcies.--FranSisPac (disc.) 18:56, 31 ago 2022 (CEST)[respon]
(copnflicte d'edicions) @AlbertRA, Mercè Piqueras: Diria que no. Com tu molt bé copies, una trobada és l'acció de trobar o trobar-se. En aquest cas la trobada és l'acció de trobar uns fragments de crani. La troballa és la cosa trobada, i el que s'ha anunciat és l'acció de trobar els fragments. La cosa trobada (els fragments) no s'anuncien.
@FranSisPac: Doncs entenc que el que vol dir l'exemple és que el que existeixi l'expressió "fer una troballa" i que aquesta expressió vulgui dir trobar alguna cosa, no implica que "troballa" sigui una acció. Aquest és el motiu pel que els diccionaris remarquen aquesta expressió, perquè ve a ser una frase feta i de la definició no és evident que sigui correcta.--Pere prlpz (disc.) 19:27, 31 ago 2022 (CEST)[respon]
@Pere prlpz: o sigui que tant el DIEC com el DNV posen exemples incorrectes! Si tingués (més) temps, ho passaria per consulta a l'OPTIMOT abans de donar-ho per tancat. Cordialment,--FranSisPac (disc.) 19:33, 31 ago 2022 (CEST)[respon]
@FranSisPac: Evidentment no. Podrien ser incorrectes si no ho digués el DIEC i el DNV. El que és incorrecte (o com a mínim menys correcte) és "anunciar una troballa", que no surt als diccionaris.--Pere prlpz (disc.) 19:37, 31 ago 2022 (CEST)[respon]
Discrepo: el que s'anuncia a bombo i platerets és precisament la "cosa trobada = troballa", en aquest cas els fragments de crani. No s'anuncia la "trobada" en si que es va produir uns dies abans. A més, l'ús de "troballa" coma a substantiu és el que empren la majoria de mitjans. AlbertRA (disc.) 20:22, 31 ago 2022 (CEST)[respon]
Un petit experiment mental per il·lustrar que el que anunciem és l'acció de trobar, i no l'objecte que és trobat: si ens prohibissin utilitzar tant «trobada» com «troballa», i haguéssim de buscar un altre redactat, què creieu que diríem, «Anuncien el descobriment d'un crani de neandertal» o «Anuncien un crani de neandertal»?—Leptictidium (digui) 22:45, 31 ago 2022 (CEST)[respon]
Fa un parell de dies, vaig fer aquest comentari en la discussió de la portada; ara veig aquesta altra discussió i em permet fer-ho constar ací també, per si contribueix a aclarir la cosa:
Amb tot el respecte degut: la definició de troballa que dóna el DIEC, heretada del Fabra (i la del DNV, que també la copia) és errònia. De fet, és incoherent amb l'exemple d'ús que hi figura a continuació, que sí que és pertinent: «Fer una troballa» no és fer la cosa trobada, sinó l'acte de trobar-la. On sí que està ben definit aquest mot és en el DCVB: TROBALLAf. Acció de trobar; cast. hallazgo.
L'error de Fabra no és que la definició siga «incorrecta» (perquè es tracta d'una llicència tan habitual que la gramàtica ja la té totalment assimilada), sinó que en lloc de donar primer el sentit recte i secundàriament el translatici (com bé fa en altres paraules, com ara sorpresa o treball), en aquest cas omet el primer i dóna solament el segon. Un exemple perfecte de «font fiable» equivocada. --Desesser (disc.) 02:57, 18 set 2022 (CEST)[respon]
Tenint en compte que el Gran Diccionari de la Llengua Catalana defineix el sufix -alla en l'accepció pertinent com ‘acció i efecte de’, tots dos usos són etimològicament lítics. Potser amb el temps el nom ha anat perdent el sentit general d'acció i s'ha especialitzat el d'efecte, i per això el primer no està integrat en els diccionaris de referència. --Brunnaiz (disc.) 03:21, 18 set 2022 (CEST)[respon]
En tal cas, jo dec ser un parlant extingit, i no ho sabia. Quelcom així li degué passar també a l'Estellés, i per això va dir: «M'he mort i no m'ho han comunicat.» --Desesser (disc.) 18:19, 18 set 2022 (CEST)[respon]
Sobre Izium
Bon dia. Tres observacions sobre l'ortografia d'aquest topònim ucraïnès:
no porta dièresi perquè la «i» és semivocàlica i, per tant, no cal trencar cap hiat.
la proposta de l'ésAdir, Izíum, és incorrecta segons els criteris de transcripció de l'IEC, que són els que van a missa. Tant en ucraïnès com en català, l'accent cau sobre la «u». I, en tot cas, la «i» mai, mai, mai porta accent en les transcripcions de la lletra ciríl·lica «ю» perquè, com deia en el punt anterior, és una semivocal.
l'ortografia correcta és «Izium», sense dièresi ni accent, tal com l'escriuen l'Ara, el VilaWeb, El Punt Avui i altres mitjans.
@KajenCAT: Hola! Sí, després de deixar aquest missatge vaig veure que el problema es repetia al Viccionari i li vaig deixar un missatge al @Vriullop: allà per indicar-li-ho. Suposo que també caldrà fer el canvi al sistema de transcripció automàtica aquí.—Leptictidium (digui) 10:37, 18 set 2022 (CEST)[respon]
El mateix dia 11 em vaig posar en contacte amb l'ésAdir per notificar-los i explicar-los l'error. Ja m'havien confirmat la recepció del missatge i que traslladarien la meva proposta «als nostres especialistes en la matèria», però no que ho haguessin arreglat. Veig, doncs, que ja ho han fet.—Leptictidium (digui) 21:03, 20 set 2022 (CEST)[respon]
Viquipèdia és una enciclopèdia i ha de mantenir un cert nivell
A la portada de l'enciclopèdia Viquiipèdia, ni que sigui en una notícia referenciada (el paper de la premsa diària i potser local és un altre), no hi han de tenir lloc qüestions de transcendència local i escassa volada. A més, en aquest cas es tracta d'una situació de denúncies creuades amb repercussions polítiques municipals, que encara han de tenir el seu recorregut legal. Com em sembla de tot punt inapropiada, esborro la notícia de Blanes de la Portada. Si es construís consens per recuperar-la, cosa a la que m'oposaré amb tota l'energia per qüestions de defensa d'aquest projecte, en podríem parlar. FranSisPac (disc.) 16:49, 17 set 2022 (CEST)[respon]
Estatus de les «repúbliques populars» de Donetsk i Luhansk
@KajenCAT: i altres usuaris que vulguin participar en la discussió: tal com expliquen els nostres articles i els seus equivalents en altres edicions lingüístiques de la Viquipèdia, les autodenominades «repúbliques populars» de Donetsk i Luhansk són règims titella que la comunitat internacional considera territori ucraïnès i que només han rebut reconeixement de 3 dels 193 estats membres de l'ONU (que són la potència ocupadora i dos dels seus satèl·lits).
Ometre aquesta informació, encara que sigui per un simple desig de brevetat en el titular, constitueix doncs una greu violació del PVN. Per descomptat, podem negociar el redactat exacte, però el que cal és no donar la impressió que són repúbliques com qualsevol altra. —Leptictidium (digui) 08:07, 21 set 2022 (CEST)[respon]
Considero que la notícia és massa extensa per a la Portada saltant-se tots els principis de concisió i concreció que ha de tenir un titular. A la portada s'hi hauria d'evitar el llenguatge connotat i els punts de vista personals, per això existeixen els enllaços, per a fer les explicacions que calguin convenientment referenciades. AlbertRA (disc.) 21:04, 21 set 2022 (CEST)[respon]
@AlbertRA, sense pretendre fer apologia de notícies innecessàriament llargues (aprofito per agrair-te la "compactació" a la del Kurdistan), sí vull destacar que la precisió i el fet d'evitar confusions han de prevaler sobre la concisió i la brevetat. Com ja he dit en altres ocasions, a diferència d'un titular de premsa, el lector aquí no troba un text explanatori on es desenvolupa la idea que s'hi expressa, i la qüestió dels enllaços, fins i tot quan apunten a un article que es refereix al conjunt de la "notícia", no sempre resoldrà els errors que el redactat pugui induir en el lector. Millor alguna paraula esclaridora "de més". Cordialment, FranSisPac (disc.) 02:36, 22 set 2022 (CEST)[respon]
Gràcies per la interpel·lació @FranSisPac. Tal com ho veig jo, les notícies són el pretext per a fer cap a l'article on trobar tota la informació convenientment referenciada. Sobre el cas que ens ocupa i en el context cultural en el qual ens trobem, dubto que al lector mitjà de la VP vingui de l'hort. Si el motiu de la notícia és la convocatòria del referèndum, és això el que ha de reflectir la notícia, la resta d'apreciacions són sobreres. I sobre l'afer d'Ucraïna en particular, observo que en els redactats massa sovint s'acaba fent mera propaganda de guerra. Salut! AlbertRA (disc.) 11:02, 22 set 2022 (CEST)[respon]
Les discussions sobre notícies s'han convertit en un autèntic camp de batalla del que, personalment, no penso que beneficiï al conjunt de la comunitat, per aquesta raó no vull entrar en el debat, només vull deixar un comentari. Si s'ha de quedar tal com està ara, endavant. Tanmateix, penso que no es pot obviar que, des d'un punt de vista formal, sigui a on sigui de la Viquipèdia, fer ús d'apel·latius com «autodenominat» o «autodenominades» per a noms propis és mostra de subjectivitat i poca rigorositat. El nom no fa la cosa, i si el nom propi és «República Popular» així s'ha de fer constar, per molt que no sigui, en el supòsit i a ulls nostres, ni república ni popular. I això és aplicable a totes aquelles repúbliques que han integrat en el nom adjectius com «democràtica», «federal» o «popular».--Jove (disc.) 17:22, 22 set 2022 (CEST)[respon]
@Jove, per «no voler entrar en el debat», deu-n'hi do! Comencem pel final: on és això que l'«Optimot dixit»?. Jo el que hi veig (exemple de l'accepció 2.2 de celebrar) és «Les eleccions s'han celebrat sense incidents». Diria que és com les manifestacions, els congressos o, fins i tot, les cerimònies de boda i els funerals: s'organitzen, es convoquen... i se celebren!
I suposo que no se t'escapa la diferència entre els qualificatius «democràtica», «federal» o «popular», que no són motiu de discussió, entenc, i l'"autodenominades", que és on hi hauria la clau de la possible, diguem-ne, desinformació o blanqueig per omissió. Crec que en @Leptictidium ho justificava prou bé.
He volgut opinar només perquè a l'inici semblava que es fes una crida «altres usuaris que vulguin participar», res més. Pel que fa a la celebració de comicis, en alguna ocasió, en articles sobre referèndums, se m'havia corregit que es tractava d'un error per contaminació del castellà. Si no és així, com sembla, fantàstic. I, pel que fa als qualificatius esmenats, evidentment que els poso en dubte. O algú se li escapa el caràcter monàrquic de la «República Popular Democràtica de Corea»? I el sistema capitalista de la «República Socialista del Vietnam»? I el pluralisme en la presa de decisions de la «República Democràtica de l'Afganistan»? I no és blanqueig ni desinformació, t'ho asseguro. El que em preocupa és que davant de conflictes internacionals no siguem capaços de fer-ne una abstracció sense caure en el posicionament de part. El biaix és indubtable a ulls del lector i vendre-ho com a PVN és preocupant. Fins aquí l'observació.Jove (disc.) 22:11, 22 set 2022 (CEST)[respon]
Contestat anteriorment: «Pel que fa a la celebració de comicis, en alguna ocasió, en articles sobre referèndums, se m'havia corregit que es tractava d'un error per contaminació del castellà. Si no és així, com sembla, fantàstic.»--Jove (disc.) 22:55, 22 set 2022 (CEST)[respon]
@Jove, NO has contestat. La teva afirmació original presumia, amb una al·lusió molt directa, una referència "oficial" que et donava suport. Sento dir-ho: és una manera de desacreditar-se. Tens marge per millorar. Sort!
Com? Quina necessitat tens d'insultar? Em sembla que t'he respost correctament. No t'he dit que se m'havien fet edicions de correcció (convocar per celebrar) apel·lant a l'Optimot? He de demanar perdó per confiar en les edicions d'usuaris autopatrullats i no contrastar ni defensar amb zel el text creat? En fi... bona nit.--Jove (disc.) 23:54, 22 set 2022 (CEST)[respon]
En pro d'una major concisió, i disposant ja de l'article sobre el referèndum, proposo suprimir autodenominades per sobrer, populars per qüestionable, i per les forces russes per evident. Així, a més, obtindrem una notícia i no un full parroquial com és ara. AlbertRA (disc.) 00:13, 23 set 2022 (CEST)[respon]
La proposta actual no m'havia convençut pas. L'he tornat a modificar, tot i que hi ha un matís important i necessari entre els territoris de Donetsk i Luhansk amb la resta del territori ocupat que s'havia esborrat i l'ha he recuperat. Cal recordar que la República Popular de Donetsk i República Popular de Luhansk són estats reconeguts per una part de la comunitat internacional (i no només Rússia). KajenCAT (disc.) 08:46, 23 set 2022 (CEST)[respon]
Tot i que originalment només ficava "repúbliques" per resumir-ho millor, a en Leptictidium no l'hi semblava bé i ho vaig canviar. Però com que es torna a posar en dubte el fet de dir autodenominades o populars per part d'AlbertRa i Jove, la torno a recuperar. KajenCAT (disc.) 08:48, 23 set 2022 (CEST)[respon]
Val la pena reiterar un punt que ha sortit diverses vegades. La neutralitat a la Viquipèdia no implica adoptar una equidistància salomònica en la qual tots els punts de vista valen igual i totes les opinions tenen el mateix valor. Implica presentar els diferents punts de vista d'acord amb els seus pesos respectius en les fonts fiables. I què diuen les fonts fiables? Mirem les edicions d'avui de diversos diaris catalans:
... i per als "recalcitrants", afegeixo "uns pocs" enllaços d'aquesta setmana on s'utilitza, literalment i com és fàcil comprovar, el terme «autoproclamades repúbliques...» (i sols són algunes referències en català relacionades amb els referèndums!):
@Leptictidium, @FranSisPac: passo a explicar la crítica que s'està fent als redactats sobre el conflicte perquè em fa l'efecte que no s'acaba d'entendre. Ningú no posa en dubte que les repúbliques siguin "autoproclamades" ni que els territoris no siguin "ocupats". Allò que es qüestiona, en pro d'una major concisió, és la necessitat de repetir-ho com un mantra en cada notícia de la Portada, com el també el "costum" de dir de que cada ciutat reconquerida per Ucraïna que és "estratègica", car la Portada de la VP no s'hauria d'emprar com a comunicat de guerra. AlbertRA (disc.) 17:31, 3 oct 2022 (CEST)[respon]
@Albert, no es tracta de fer un «comunicat de guerra» ni un «full parroquial» però, més d'un cop, un qualificatiu enriqueix el "missatge" que rep el lector.
L'"autoproclamades" sí és inexcusable: has sentit mai allò d'«el nom fa la cosa»? Doncs és qüestió de no fer "blanqueig per omissió", com en el seu moment va rubricar en @Leptictidium. No s'acaba d'entendre? FranSisPac (disc.) 19:26, 3 oct 2022 (CEST)[respon]
Sobre el canvi de comarca del municipi de Vilafranca a Castelló
Tinc el costum (o vici) de fer comprovacions sobre les fonts i les dates d'allò que apareix en aquest apartat de la portada. Amb tots els meus respectes pel redactor d'el Periódico Mediterráneo, publicació usada com a referència per @Wakamai (pel que he vist, implicat a fons en els temes valencians) a l'introduir la notícia de Vilafranca, se'm presenten seriosos dubtes sobre les diverses expressions que utilitza i, en el fons, sobre quina és la notícia, quan s'ha produït i com. Puc estar totalment equivocat, però hi ha diversos detalls que alimenten aquestos dubtes:
Com ell mateix diu, es tractaria d'«Una decisión política que da carpetazo a una polémica de décadas que queda resuelta definitivamente en el terreno cartográfico». El subratllat és meu.
En el paràgraf anterior recull les declaracions de l'alcaldessa de Vilafranca, Sílvia Colom: «Después de tanto tiempo, estamos muy orgullosos de que Vilafranca aparezca ya en el mapa cartográfico siendo de Els Ports». La negreta és seva. El subratllat torna a ser meu.
En el faldó de la pàgina web de l'Ajuntament de Vilafranca hi he pogut llegir, el 9 d'octubre, sota el "SOBRE NOSALTRES": «Vilafranca es un pueblo de la comarca de Els Ports». Hi ha tres possibilitats: a) ja estava així d'abans; b) la notícia no és del dia 9 sinó anterior i han tingut temps de canviar-ho; c) ho han canviat el mateix dia 9, cosa que més aviat em costa imaginar, tenint en compte que no sols és diumenge sinó també la Diada Nacional del País Valencià.
Que jo sàpiga, la cartografia ha de recollir la situació oficial, no pas crear-la, o en tot cas ser el vehicle per a la validesa de l'oficialitat prèviament determinada si així s'estableix.
M'ha resultat impossible (o no n'he sabut) trobar cap altre referència al canvi en qüestió que no fos l'esmentat diari, que fins i tot n'és l'única cosa que em surt si cerco a través del nom de l'alcaldessa. També ho he intentat per l'Ajuntament, com he comentat, per la Generalitat Valenciana i les possibles conselleries implicades, per la Diputació de Castelló —on, si cliques a l'apartat "Directori Municipal" o "Directorio Municipal", et dona un error 404—, pel BOE, per diversitat de camins o pel propi Institut Cartogràfic Valencià - ICV (per cert, segons ells adscrit a la "Conselleria de Politica (sic) Territorial, Obres Públiques i Mobilitat", mentre les "actualitzades" viquipèdies en castellà i en català l'adscriuen a "Presidència").
Jo em pregunto si no serà la correcció d'un "error històric" de l'ICV més que un "canvi oficial". Davant d'aquest panorama, he dirigit una consulta per email a l'Ajuntament de Vilafranca. Espero que funcioni... i reaccionaré segons el que em diguin.
Aprofito per suggerir, a qui en tingui temps i ganes, revisar el merder que hi ha aquí, a WikiData i penso que a més viquis, entorn del terme Maestrat. Cordialment, FranSisPac (disc.) 02:36, 10 oct 2022 (CEST)[respon]
Moltes gràcies, @Brunnaiz. Per a mi, que soc molt formalista, seguim en el bla-bla-bla: «l’Ajuntament encara no ha rebut la comunicació oficial, sembla que [...] la línia que separa les comarques, ja inclourà...». La concreció del canvi, subjecte de la notícia, on? quan? FranSisPac (disc.) 21:17, 10 oct 2022 (CEST)[respon]
He vist un parell de coses noves sobre el tema. Per a la primera demano si algú (potser @Wakamai?) considera justificat fer la subscripció de 12 € anuals que "comarquesnord" demana per veure-ho sencer... i ens en passa els detalls significatius (si cal, ja ho faré jo). El subtítol és «El ple vilafranquí tracta la inclusió del municipi a la comarca per part de la Generalitat Valenciana», i l'enllaç: https://comarquesnord.cat/municipal/2022/10/10/es-vilafranca-un-poble-de-la-comarca-dels-ports/
L'altra, té un titular que ja aixeca alertes: «La inclusió de Vilafranca a Els Ports encara és un avantprojecte de llei i tindrà només efectes cartogràfics». L'article arrenca amb aquestes contundents frases: «La premsa provincial publicava que Vilafranca ja és oficialment de la comarca dels Ports. No és així. La inclusió del poble a Els Ports només figura en un avantprojecte de llei de la Generalitat Valenciana», i acaba dient: «En el cas de l’avant projecte de la Generalitat, que entrarà en vigor, si s’aprova, l’1 de gener de 2023, els canvis només afectaran a la cartografia que editarà la Generalitat».
Anticipo que caldrà modificar la notícia, o millor, ja que porta dies "difonent-se", fer-ne una de nova amb data 10 (els plens municipals són el segon dilluns del mes i és la data de la notícia al "DiaDia"), que contingui una explicació mínima de la confusió. Cordialment,--FranSisPac (disc.) 20:27, 12 oct 2022 (CEST)[respon]
Aclarit i nova notícia. A partir del que he apuntat més amunt, he accedit (m'he subscrit) a "comarquesdelnord". La notícia inclou el vídeo d'un fragment del ple municipal. Això m'ha portat a trobar el vídeo del "Programa 913" de TV Vilafranca, que cobreix del 10 al 16 d'octubre, on es tracta la notícia: minuts 5.25 a 7.53. Vull destacar que, a continuació del primer tall que mostra la TV de la intervenció de l'alcaldessa en el ple del dia 10, les seves paraules, segons mostra el vídeo de "comarquesdelnord", van ser: «... per tant fins que tot això no s'aprove, pues, no serà tot tan oficial com realment ara s'està dient ja "oficial" en premsa i tal, però està dins d'eixe anteprojecte». Amb aquesta base, he fet la notícia substitutiva amb data 10.--FranSisPac (disc.) 21:26, 14 oct 2022 (CEST)[respon]
La dimissió d'una secretària i un subsecretari autonòmics, notícia de Portada?
Una cosa és què és volia destacar com a fet noticiable i l'altra què s'hi ha posat (anàlisi sintàctica): «... provoca la dimissió...». No hi veig altre verb. A més, el cessament havia estat el 25 («va ser destituïda de manera fulminant aquest dimarts») i les dimissions, efectivament, són una "notícia" de dimecres 26 («Es tracta de la segona dimissió després que aquest dimecres al matí renunciara...»). El que jo critico i en manifesto oposició, és això, que de les dimissions se'n faci notícia quan hi ha altres possibilitats de destacar el que està passant.
Com a suggeriment per a la necessària reformulació, anant més enllà de la destitució però esmentant-la, recullo algunes frases de les portades en qüestió (segur que n'hi ha més arreu): «Compromís entra en erupción y lleva su fractura a todo el tripartito» o «El Consell se enfrenta [...] a una nueva crisis a siete meses de las elecciones» (de Las Provincias, però més aviat "intemporals"). Específica del dia 26 (de Información, alacantí), «Mireia Mollà da plantón en el relevo», precisament el titular de la notícia de referència, si bé per fer-la d'interès general caldria "reforçar-la" amb les implicacions. Faig una proposta:
@AlbertRA, una lògica excel·lent. Simplifico: no té sentit que la notícia siguin les dimissions. Et vols mirar la proposta de redactat alternatiu? Fins a aquí arribes, no? FranSisPac (disc.) 05:24, 28 oct 2022 (CEST)[respon]
@TaronjaSatsuma. Jo no diria que és opinió. Mira el titular de la primera referència, de "elDiario.es Comunitat Valenciana" («Compromís obri una crisi en el Govern valencià amb la destitució de Mireia Mollà»), que per alguna cosa la he posada, d'altres com la portada de "Las Provincias" esmentada més amunt, i n'hi ha més. FranSisPac (disc.) 20:08, 28 oct 2022 (CEST)[respon]
Al meu parer, no és incompatible que el redactat isca d'una font externa i que la font externa faça opinions. Que no m'opose ni a la notícia ni a res en concret, però potser els mitjans sí que fan opinió.--TaronjaSatsuma (disc.) 20:11, 28 oct 2022 (CEST)[respon]
@TaronjaSatsuma. I t'has oblidat una cosa. No és una afirmació taxativa de l'existència de la crisi. Si estiguéssim en un article no sé si podries afegir-hi la plantilla {{Qui}} darrera de "temuda", però és evident que són diverses les veus que han expressat aquesta idea. FranSisPac (disc.) 20:20, 28 oct 2022 (CEST)[respon]
Notícia Black Friday i altres
No és la primera vegada i últimament en veig sovint per part d'algunes persones la redacció i inclusió de notícies molt periodístiques que no aporten res a la portada. L'exemple més recent és la notícia de Black Friday redactat per en AlbertRA, amb una redacció i un contingut molt periodístic i no tant acadèmic, l'estil que més proper de la Viquipèdia. Un lector que no hagi llegit la notícia en un diari, no entendrà ben bé a què es refereix perquè tampoc hi ha cap font (assumint que no coneixen el botó d'editar) i, a més a més, tampoc afecta d'una manera important a cap dels articles enllaçats a la notícia (ni tampoc pots entrar en cap per obtenir més info de la notícia)
No és la primera vegada que ho dic, però diria que la manera més fàcil de saber si és rellevant per la portada, és si pot ser una efemèride i de les quatre que actualment hi ha a la portada, no m'ho sembla pas ni de lluny la notícia de Black Friday.
Per tot això, demano treure la notícia de la portada. Salutacions, --KajenCAT (disc.) 07:40, 14 des 2022 (CET)[respon]
Hola, no acabo d'entendre aquesta distinció, un pèl forçada, entre "periodístic" i "acadèmic" quan molt sovint, i per ventura, disposem i ens servim de fonts periodístiques com a referències. Encara més quan tant el màrqueting com els estudis de mercat són disciplines acadèmiques. D'altra banda, es pot comprovar que el motiu de la notícia sí que apareix reflectit en l'article divendres negre (comerç). Puc entendre que alguna notícia et resulti poc interessant, però això no hauria de ser motiu per a censurar-la si compleix els requisits de redacció, concisió, claredat i referenciació de la portada. AlbertRA (disc.) 13:27, 14 des 2022 (CET)[respon]
Amazon / OP
La notícia que apareix ara sobre Amazon Prime i Operación Triunfo no em sembla gens adient per tenir-la en portada. És publicitat gratuïta per a una empresa privada i considero que hi ha moltes notícies més rellevants que aquesta, tant a nivell de Països Catalans com internacional. Fins i tot seria preferible que les notícies no estiguessin tan actualitzades, mentre fossin més rellevants que aquesta. Ping a Brunnaiz, que és qui ha fet el canvi, però m'agradaria que més usuaris poguéssin opinar. Gràcies per endavant. -- Judesba(digues...)02:41, 26 abr 2023 (CEST)[respon]
Respecte a la notícia sobre Laura Borràs del 4 de maig
Al text "La Junta Electoral Central comunica al Parlament de Catalunya l'acord de deixar sense efecte la credencial de diputada de Laura Borràs, cosa que n'implica la retirada de l'escó", intuïtivament, el pronom feble adverbial "en" ("cosa que n'implica la retirada de l'escó") em grinyola. No he obert cap gramàtica, però em sembla recordar que el complement del nom del complement del nom (i aquest és el cas en què ens trobem) no pronominalitza. Habitualment, un pronom feble substitueix amb avantatge un possessiu, però crec que aquest no és el cas. Penso que es tracta del que jo en dic ultrapronòmia, és a dir, un ús no correcte d'un pronom feble adverbial per ultracorrecció. Rauric (disc.) 21:38, 9 maig 2023 (CEST)[respon]
Com pots veure, he portat el tema a aquesta pàgina de discussió, que és on toca. Aprofito per agrair públicament a n'en AlbertRA que hagi posat el corresponent avís, que ja fa temps hi havíem d'haver col·locat, a la discussió de la Portada.
Malauradament "fas tard", ja que quan has posat aquest comentari (21:38) la notícia "ja havia desaparegut" (21:23). En aquest cas, esmento el mateix AlbertRA, autor de la "desaparició", pel fet que s'ha saltat la "norma" de fer caure la notícia més antiga, tot i que em costa manifestar-me en contra que hagi preservat la notícia de la constitució del Lluçanès.
Tampoc consulto cap gramàtica, però, si tenim en compte que la frase "completa", amb reiteració i sense pronom feble, seria «... cosa que implica la retirada de l'escó de Laura Borràs», potser sí que podria ser «... cosa que implica retirar-li l'escó», però en cap cas «... cosa que implica la retirada de l'escó». Quim? De qui?.
EEUU i Xina es declaren la guerra comercial. P.D: Trec cautelarment les banderes i cito als viquipedistes que els solc veure més interessats en les notícies @Castellbo, Castell, FranSisPac:
21:19, 1 abr 2021 (CEST)
Fet! Hi poso el sud d'Europa.--Pere prlpz (disc.) 11:37, 7 maig 2021 (CEST)
.jpg){kind=link}
oposició total. FranSisPac (disc.) 18:26, 24 gen 2022 (CET)