Esteve Torent i Torrebadella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEsteve Torent i Torrebadella
Biografia
Naixement1825 Modifica el valor a Wikidata
Granollers (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 juny 1894 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Regidor de l'Ajuntament de Badalona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciónotari Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsEveli Torent i Marsans Modifica el valor a Wikidata
GermansRamon Torent i Torrabadella Modifica el valor a Wikidata

Esteve Torent i Torrebadella (Granollers, ?–Barcelona, 1894) fou un notari català.

Nascut a Granollers en una família benestant, fill d'Eveli Torent i Teresa Torrebadella i germà del metge Ramon Torent i Torrebadella.[1] Es va instal·lar a Badalona com a notari de la localitat el 1856, sempre gaudí d'un notable prestigi professional tant a dins com a fora de la vila. Participà també de la política municipal, fou elegit regidor de la candidatura liberal o administrativa que encapçalà Sebastià Badia i Gibert, que fou el primer alcalde electe del Sexenni Democràtic.[2]

Es té constància que fou escrivà de l'escrivania de Marina del districtes de Badalona, Mataró i el Masnou entre 1875 i 1876. En el mateix període, des de desembre de 1875 a abril de 1876 exercí també de forma interina com a escrivà de Marina del Terç i Província de Barcelona per defunció del titular.[3] El 1876 també nasqué el seu fill Eveli Torent i Marsans, un notable pintor, il·lustrador i maçó.[2]

Per tal de poder atendre de més a prop els assumptes laborals, el 1891 es traslladà amb la família a Barcelona,[2] on va morir el 1894.

Referències[modifica]

  1. «Ramon Torent i Torrebadella». Galeria de metges catalans. Col·legi de Metges de Barcelona. [Consulta: 6 desembre 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 Albaladejo i Blanco, Jordi «Eveli Torent i Marsans. Un artista recuperat». Carrer dels Arbres, 3a Època, núm. 18, 2007, pàg. 59. Arxivat de l'original el 2018-03-20 [Consulta: 6 desembre 2018]. Arxivat 2018-03-20 a Wayback Machine.
  3. Cases i Loscos, Lluïsa «L'escrivania de Marina de Barcelona (1751-1876). La institució i els fons documentals». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, vol. XXXIII, 2015, pàg. 288, 304. Arxivat de l'original el 2018-12-06 [Consulta: 6 desembre 2018].