Estiu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Camp de gira-sols en un paisatge estiuenc.

L'estiu és la més càlida de les quatre estacions de les zones temperades. Astronòmicament, comença amb el solstici d'estiu (al voltant del 21 de juny a l'hemisferi nord i el 21 de desembre a l'hemisferi sud), i acaba amb l'equinocci de tardor (al voltant del 21 de setembre a l'hemisferi nord i el 21 de març a l'hemisferi sud). No obstant això, de vegades és considerat com els mesos sencers de juny, juliol i agost a l'hemisferi nord i desembre, gener i febrer a l'hemisferi sud.

Dins l'estiu es parla sovint de la "canícula", que és un període de quatre a sis setmanes, que comprèn part del mes de juliol i gairebé tot l'agost, i durant el qual sol fer molta calor.[1]

Etimologia[modifica]

Provè del llatí aestivum (tempus) ‘(temps) estiuenc’, deriva de aestas, -ātis ‘estiu’.[2]

Càlcul[modifica]

Gràfic de l'òrbita de la Terra
En ple estiu, el sol pot aparèixer fins i tot a mitjanit a l'hemisferi nord. Foto del sol de mitjanit a Inari, Finlàndia.

Des d'una visió astronòmica, els equinoccis i els solsticis estarien al mig de les estacions respectives,[3][4] però de vegades l'estiu astronòmic es defineix com el que comença al solstici, el moment de màxima insolació, sovint identificat amb el 21 de juny o el 21 de desembre. Segons el càlcul solar, l'estiu comença el primer de maig i el solstici d'estiu és entre el 20 i el 22 de juny. Un retard estacional variable significa que el centre meteorològic de la temporada, que es basa en patrons de temperatura mitjana, es produeix diverses setmanes després del moment de màxima insolació.[5]

La convenció meteorològica defineix l'estiu com els mesos de juny, juliol i agost a l'hemisferi nord i els mesos de desembre, gener i febrer a l'hemisferi sud.[6][7] Segons les definicions meteorològiques, totes les estacions s'estableixen arbitràriament per començar al començament d'un mes natural i acabar al final d'un mes.[6] Aquesta definició meteorològica d'estiu també s'alinea amb la noció comunament vista d'estiu com l'estació amb els dies més llargs (i més càlids) de l'any, en què predomina la llum del dia.

El càlcul meteorològic de les estacions s'utilitza a països com Austràlia, Nova Zelanda, Àustria, Dinamarca, Rússia i Japó. També és utilitzat per moltes persones al Regne Unit i al Canadà. A Irlanda, els mesos d'estiu segons el servei meteorològic nacional, Met Éireann, són juny, juliol i agost.

Característiques[modifica]

Hi ha un augment fort de la temperatura, a causa de la inclinació de l'eix de rotació de la Terra respecte al pla de l'eclíptica, que fa que a les zones on és estiu els raigs del Sol incideixin més perpendiculars i durant més temps al llarg del dia, ja que també augmenta la durada del dia respecte a la nit. Paradoxalment a l'hemisferi nord la distància respecte al Sol és major durant els mesos d'estiu que a l'hivern.[8]

Als climes mediterranis, també s'associa amb el temps sec, mentre que en altres llocs (sobretot a l'Àsia oriental a causa del monsó) s'associa amb el temps plujós. L'estació humida és el període principal de creixement de la vegetació dins del règim del clima de sabana.[9] Quan l'estació humida s'associa amb un canvi estacional dels vents dominants, es coneix com a monsó.[10]

Imatge de l'huracà Ida de finals d'agost de 2021.

Al nord de l'Oceà Atlàntic, es produeix una temporada de ciclons tropicals diferent de l'1 de juny al 30 de novembre.[11] El pic estadístic de la temporada d'huracans a l'Atlàntic és el 10 de setembre. L'oceà Pacífic nord-oriental té un període d'activitat més ampli, però en un període de temps similar al de l'Atlàntic.[12] A l'hemisferi sud, la temporada de ciclons tropicals comença des del principi. de novembre fins a finals d'abril amb pics a mitjans de febrer a principis de març.[11][13]

A la natura, es produeix la fructificació de la majoria de plantes, per això és important per a l'agricultura.

Simbolisme[modifica]

En molts països es produeix el període de vacances, tant pel que fa a l'escola com a la majoria de feines. Per això s'associa a una època de diversió i de relaxament, oposat a la rutina de la resta de l'any. Nombrosos llibres s'ocupen de l'estació com un temps de descobertes, de canvi. En la teoria dels quatre humors, li correspon la bilis.

Arts[modifica]

L'estiu ha inspirat i encara inspira a molts artistes (escriptors, músics, pintors) com ara:

Referències[modifica]

  1. Definició de "canícula" al DIEC
  2. «estiu». diccionari.cat. [Consulta: 4 maig 2024].
  3. Ball, Sir Robert S. Elements of Astronomy. London: The MacMillan Company, 1900, p. 52. ISBN 978-1-4400-5323-8. 
  4. Heck, Andre. Organizations and strategies in Astronomy. 7. Springer, 2006, p. 14. ISBN 978-1-4020-5300-9. 
  5. Cecil Adams. «Is it true summer in Ireland starts May 1?». The Straight Dope, 11-03-1983. Arxivat de l'original el 30 August 2011. [Consulta: 27 setembre 2011].
  6. 6,0 6,1 Meteorological Glossary. London: HMSO, 1991, p. 260. ISBN 978-0-11-400363-0. 
  7. «Professor Paul Hardaker answers questions on meteorological forecasting». Royal Geographical Society. Arxivat de l'original el 2 February 2017.
  8. Gómez, Nestor. «Per què fa més calor en aquest moment de l'any si ens trobem a la màxima distància anual del Sol?». CCMA, 04-07-2022. [Consulta: 4 maig 2024].
  9. «Characteristics of tropical savannas». Charles Darwin University, 2009. Arxivat de l'original el 17 February 2009. [Consulta: 27 December 2008].
  10. «Monsoon». Glossary of Meteorology. American Meteorological Society, 2009. Arxivat de l'original el 22 March 2008. [Consulta: 16 gener 2009].
  11. 11,0 11,1 Atlantic Oceanographic and Meteorological Laboratory, Hurricane Research Division. «Frequently Asked Questions: When is hurricane season?». National Oceanic and Atmospheric Administration. Arxivat de l'original el 18 July 2006. [Consulta: 25 juliol 2014].
  12. McAdie, Colin. «Tropical Cyclone Climatology». National Hurricane Center, 10-05-2007. Arxivat de l'original el 6 May 2010. [Consulta: 9 juny 2007].
  13. «Tropical Cyclone Operational Plan for the Southeastern Indian Ocean and the South Pacific Oceans». World Meteorological Organization, 10-03-2009. Arxivat de l'original el 25 March 2009. [Consulta: 6 maig 2009].

Vegeu també[modifica]

Les estacions de l'any
Primavera Estiu Tardor Hivern