Etanotiol
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 62,019 Da |
Trobat en el tàxon | |
Estructura química | |
Fórmula química | C₂H₆S |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Densitat | 0,84 g/cm³ (a 20 °C) |
Solubilitat | 0,7 g/100 g (aigua, 20 °C) |
Punt de fusió | −144 °C −148 °C −147,89 °C |
Punt d'ebullició | 35 °C (a 760 Torr) 35,1 °C (a 101,325 kPa) |
Pressió de vapor | 442 mmHg (a 20 °C) |
Perill | |
Límit inferior d'explosivitat | 2,8 vol% |
Límit superior d'explosivitat | 18 vol% |
Límit d'exposició sostre | 1,3 mg/m³ (cap valor) 25 mg/m³ (Estats Units d'Amèrica) |
Punt d'inflamabilitat | −55 °F |
IDLH | 1.270 mg/m³ |
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
Altres | |
líquid inflamable de classe IA |
Etanotiol, Ethanethiol, o etil mercaptà, és un líquid clar amb una olor distintiva. És un compost d'organo sofre amb la fórmula CH₃CH₂SH. Consta d'un grup etil, CH₃CH₂, unit a un grup tiol. La seva estructura és paral·lela a la de l'etanol, però amb sofre en lloc de l'oxigen. La seva olor és infame. L'etanotiol és més volàtil que l'etanol i és tòxic. Es presenta de manera natural com un component menor del petroli i pot ser afegit per a donar olor a l'inodor gas liquat de petroli (Gas Butà). En aquestes concentracions l'etanotiol no és tòxic.
Preparació[modifica]
L'etanotiol es prepara per la reacció d'etilè amb sulfur d'hidrogen mitjançant un catalitzador. Els productors utilitzen diferents catalitzadors en aquest procés. També s'ha preparat comercialment per la reacció d'etanol amb el gas sulfur d'hidrogen amb un catalitzador àcid sòlid, tal com l'alúmina.[1]
L'etanotiol el va descobrir Zeise el 1834.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Norell, John; Louthan, Rector P. «Thiols». A: Kirk-Othmer Concise Encylclopedia of Chemical Technology. 3rd. Nova York: John Wiley & Sons, Inc., 1988, p. 946–963. ISBN 978-0471801047.
- ↑ Zeise, William Christopher «Sur le Mercaptan; avec des Observations sur d'autres produits resultant de l'Action des Sulfovinates ainsi que de l'Huile de vin, sur des sulfures metalliques». Annales de Chimie et de Physique, 56, 1834, pàg. 87–97.