Felipe Aláiz de Pablo
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 maig 1887 Bellver de Cinca (província d'Osca) |
| Mort | 8 abril 1959 (71 anys) 18è districte de París (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, sindicalista, periodista, traductor |
| Ocupador | Liceu Escolar de Lleida |
| Membre de | |
Felipe Aláiz de Pablo (Bellver de Cinca (Baix Cinca), 1887 - París, 1959) fou un periodista i anarquista aragonès, militant de la CNT i de la FAI.[1]
Fill de pare militar, que havia participat en la Guerra de Cuba i mare culta, estudià als instituts d'Osca i Lleida, i posteriorment, per a pilot de la marina mercant. A punt d'acabar-los, abandona els estudis, i passà a treballar coma periodista, col·laborant a El Sol de Madrid, entre 1912 i 1914, i a la Revista de Aragón de Saragossa i ben aviat dirigiria el setmanari Aragón.[1] El 1920 fou membre del Comitè Regional de la CNT per Tarragona i el 1921 va formar part del Comitè de la CRTC en representació de Tarragona. Participà en la Conferència de Saragossa de 1922. Anà a Tarragona i a Barcelona on co-dirigí, amb Antonio García Birlán, la Revista Nueva. Col·laborà a Día Gráfico, La Noche i La Revista Blanca de Barcelona, i també a Lucha Social de Lleida des del 1919 al 1922. A Barcelona edità Crisol, junt amb Llibert Callejas el 1923,[1] i fou director de Los Galeotes,[2] de "Tierra y Libertad" el 1930, i redactor i director de Solidaridad Obrera[3] (octubre 1931 - 1933), substituint Joan Peiró.
Fou detingut durant les vagues de principi de 1932, però des de la presó continuà dirigint Solidaridad Obrera. En acabar la guerra civil espanyola s'exilià a França des d'on seguí col·laborant a Solidaridad Obrera que s'editava a París. En l'escissió de la CNT de 1945, s'alineà amb els apolítics juntament amb Federica Montseny, Josep Peirats Valls i Germinal Esgleas Jaume. És autor d'una biografia de Buenaventura Durruti.
Publicacions [1][modifica]
- Quinet (1924)
- Un club de mujeres fatales (1932)
- María se me fuga de la novela
- Los aparecidos (1933)
- Para que la propaganda sea eficaz (1937)
- Vida y muerte de Ramon Acín (1938)
- Arte se escribir sin arte (1946)
- Hacia una federación de Autonomías Ibéricas (1945-)
- Tipos Españoles (1965)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Martínez de Sas, María Teresa. Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. L'Abadia de Montserrat, 2000, p. 48–49. ISBN 978-84-8415-243-9.
- ↑ Soriano Jiménez, 2016, p. 155.
- ↑ Soriano Jiménez, 2016, p. 109.
Bibliografia[modifica]
- Carrasquer, Francisco. Felipe Alaiz. Estudio y Antología del primer anarquista español. Ed. Júcar, 1981.
- Soriano Jiménez, Ignacio Clemente. L'anarquisme a Tarragona (1917-1924). Formós Plaja i Carme Paredes. Publicacions Universitat Rovira I Virgili, 1 de febrer de 2016, p. 109. ISBN 978-84-8424-418-9.
- Espinet i Burunat, Francesc «TAVERA, S.. Solidaridad Obrera. El fer-se i desfer-se d'un diari anarcosindicalista (1915-1939)». Anàlisi: quaderns de comunicació i cultura, Núm.: 16, 1994. ISSN: 2340-5236 [Consulta: 7 agost 2016].
Enllaços externs[modifica]
- «Felipe Alaiz de Pablo». Fundación Acín. Arxivat de l'original el 9 de març 2016. [Consulta: 7 agost 2016].
- «Felipe Alaiz de Pablo». Ateneu Llibertari Estel Negre. [Consulta: 7 agost 2016].
- «Felipe Alaiz de Pablo – periodista, escritor y militante anarquista». CNT Puerto Real. Arxivat de l'original el 26 d’agost 2016. [Consulta: 7 agost 2016].
