Francesc Rius i Camps
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1941  (82/83 anys)Esparreguera (Baix Llobregat) |
| Dades personals | |
| Formació | Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
Francesc Rius i Camps (Esparraguera, 1941) és un arquitecte català.
Biografia[modifica]
Es va titular arquitecte el 1966 per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on ha estat professor de projectes des de 1970 fins el 2006. Al començament va treballar associat a Esteve Bonell i Josep Maria Gil, amb qui es va emmarcar en un cert racionalisme eclèctic, hereu directe de l'arquitectura racionalista, defensant la relació entre construcció i arquitectura, amb un èmfasi especial en la composició, i destacant el compromís entre tradició i modernitat, així com el caràcter urbà de l'arquitectura.[1] Rius i Bonell van ser autors del Velòdrom d'Horta (premi FAD 1984), de forma cilíndrica, amb alternança de paraments de maó i pilars apantallats, coberts per una cornisa en forma de làmina horitzontal; al seu accés es troba un «poema visual» de Joan Brossa.[2]
De la resta de les seves obres destaquen: els apartaments de Coll del Portell a Barcelona (1971-1981),[3] on té el seu despatx, l'edifici d'habitatges del carrer de Sant Cugat del Vallès 1-3 (1979-1981),[4] el parc de l'Espanya Industrial (1985, amb Luis Peña),[5] la capella i l'auditori del Cementiri de Collserola (1991-1992),[6] el Pavelló Olímpic de Badalona (Premi d'Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe 1992)[7], un edifici d'habitatges al carrer Salvador Espriu de la Vila Olímpica de Barcelona (1992),[8] el Centre Penitenciari Brians 1 amb la col·laboració de Manuel Brullet i Tenas.[9] i el pavelló poliesportiu a Salou. Altre obres amb Bonell i Gil van ser els habitatges fets en el solar de l'enderrocat Estadi de Sarrià, amb la col·laboració de Rivas González i Rivas Folguera, i en nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau amb Josep Lluís Canosa i Sílvia Barbera.[10]
Després de les obres olímpiques es va traslladar a Bolvir,[11] i de la seva experiència com a arquitecte al Pirineu destaquen la casa Rius-Fina a Bolvir,[12] premi FAD 1991 i Centre mediambiental MónNatura Pirineus al Pallars Sobirà.[12]
Galeria d'imatges[modifica]
-
Velòdrom d'Horta -
Parc de l'Espanya Industrial -
Pavelló Olímpic de Badalona -
MónNatura Pirineus -
Centre Penitenciari Brians 1
.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ Baldellou i Capitel, 2001, p. 541.
- ↑ Lacuesta i González, 1999, p. 118.
- ↑ Gausa, Cervelló i Pla, 2002, p. M33.
- ↑ Lacuesta i González, 1999, p. 117.
- ↑ Gausa, Cervelló i Pla, 2002, p. N2.
- ↑ Gausa, Cervelló i Pla, 2002, p. Q12.
- ↑ Gausa, Cervelló i Pla, 2002, p. Q52.
- ↑ Lacuesta i González, 1999, p. 161.
- ↑ «Centro penitenciario Brians» (en castellà). ES_ARQ. [Consulta: 29 abril 2024].
- ↑ Conversa entre Francesc Rius i Moisés Gallego amb Mateu Barba i Stefano Cortellaro «Conversa amb Francesc Rius a l’entorn de dues obres: el crematori de Montjuïc i el centre mediambiental a les Planes de Son (Pallars Sobirà)». Quaderns d'arquitectura i urbanisme, 257, 2008, pàg. 56-61 [Consulta: 29 abril 2024].
- ↑ Bastardas Llabot, Bernat «Francisc Rius, arquitecte a Cerdanya». Querol, 30, 2022, pàg. 30-33.
- ↑ 12,0 12,1 Bastardas Llabot, 2022, p. 31.
Bibliografia[modifica]
- Baldellou, Miguel Ángel; Capitel, Antón. Summa Artis XL: Arquitectura española del siglo XX (en castellà). Madrid: Espasa Calpe, 2001. ISBN 84-239-5482-X.
- Gausa, Manuel; Cervelló, Marta; Pla, Maurici. Barcelona: guía de arquitectura moderna 1860-2002 (en castellà). Barcelona: ACTAR, 2002. ISBN 84-89698-47-3.
- Lacuesta, Raquel; González, Antoni. Barcelona, guía de arquitectura 1929-2000 (en castellà). Barcelona: Gustavo Gili, 1999. ISBN 84-252-1801-2.