Gaudiós de Tarassona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGaudiós de Tarassona
Biografia
Naixement482 Modifica el valor a Wikidata
Escorón Alto (Regne de Tolosa) Modifica el valor a Wikidata
Mort540 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Escorón Alto (província de Saragossa) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Tarassona
527 – 540
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, bisbe catòlic romà Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat3 de novembre Modifica el valor a Wikidata
Patró deBisbat de Tarassona Modifica el valor a Wikidata

Gaudiós de Tarassona (Escorón Alto, 482 - Escorón Alto, 540) va ser el tercer bisbe de Tarassona (Turiasso), a l'Aragó.

Biografia[modifica]

Es conserven poques dades sobre la seva vida i la majoria en fonts tardanes. Quan el 1573 se'n van traslladar les restes, es va trobar un pergamí a la tomba amb un breu text llatí: juntament amb les lectures del breviari de la catedral, són les úniques fonts que ens en diuen alguna cosa.[1]

Era fill de Guntha, oficial (spatharius) a la cort del rei visigot Teodoric el Gran entre 510 i 525. L'educació del nen es va confiar a Sant Victorià de Sobrarb, abat del monestir d'Oca, prop de Burgos, que el va adreçar envers la vida eclesiàstica.

Monestir de San Beturián d'Asán

El 512 va ingressar com a monjo al monestir d'Asán, també dirigit per Victorià, i hi fou fins que els clergues de Tarassona el van escollir com a bisbe l'any 527.[1]

Ja no se sap res més del que va fer. La data de la seva mort també és incerta. Sembla que en una visita a Asan per a veure Victorià va passar per Escorón i hi va morir un 29 d'octubre, cap a l'any 541 (el pergamí no indica l'any).[1]

Aviat va ser venerat com a sant. L'església de Tarassona el celebrava el 3 de novembre. Va ser sebollit a l'església d'Escorón i anys més tard, va ser traslladat al monestir d'Asán, on va ser enterrat amb el seu mestre Victorià. El 1573 es va traslladar novament, ara a la Catedral de Tarassona, on encara és avui.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Vicente de La Fuente. «Las santas iglesias de Tarazona y Tudela en sus estados antiguo y ..., Volumen 1». [Consulta: 25 setembre 2022].