Gramàtica del livonià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El livonià és una llengua baltofinesa i, com a tal, té una relació estreta amb l'estonià i el finès.

Pronoms[modifica]

Pronoms personals[modifica]

Singular
Primera persona Segona persona Tercera persona
Nominatiu mina/ma sina/sa täma/ta
Genitiu mīn sīn täm
Datiu minnõn sinnõn tämmõn
Translatiu minkõks sinkõks tämkõks
Partitiu mīnda sīnda tǟnda
Inessiu mins/minšõ sins/sinšõ täms/tamšõ
Elatiu minst/minstõ sinst/sinstõ tämst/tämstõ
Il·latiu minnõ sinnõ tämmõ
Plural
Primera persona Segona persona Tercera persona
Nominatiu mēg tēg ne
Genitiu mäd täd nänt
Datiu mäddõn täddõn näntõn
Translatiu mätkõks tätkõks näntkõks
Partitiu mēḑi tēḑi nēḑi
Inessiu mēšši tēšši nēšši
Elatiu mēšti tēšti nēšti
Il·latiu mēži tēži nēži

Nota: els pronoms de tercera persona no tenen gènere.

Pronoms demostratius[modifica]

Singular Plural)
Nominatiu sīe/se ne
Genitiu sīe/se nänt
Datiu sīen näntõn
Translatiu sīeks/sīekõks näntkõks
Partitiu sīeda nēḑi
Inessiu sīes/sīessõ nẽšši
Elatiu sīest/sīestõ nēšti
Il·latiu sīezõ nēži

Nota: El pronom demostratiu plural és igual que el pronom personal de la tercera persona del plural.

Pronoms reflexius[modifica]

Singular Plural
Nominatiu
Genitiu eņtš eņtš
Datiu eņtšõn eņtšõn
Translatiu eņtšõks eņtšōdõks
Partitiu eņtšta eņtšidi
Inessiu eņtšõs eņtšis
Elatiu eņtšõst eņtšist
Il·latiu eņtšõ(z) eņtšiz

Nota: El pronom reflexiu té diversos usos. Evidentment, se l'utilitza com a pronom reflexiu en frases com ara «minnõn eņtšõn um vajag…», que vol dir: «em cal…» (literalment: «a mi mateix és necessari…»). Tanmateix, el pronom també pot expressar possessió i sovint substitueix les formes genitives dels pronoms personals. Per exemple: «ma sīeda kūliz eņtš izast» («ho vaig sentir del meu pare»). Els pronoms reflexius també es poden fer servir en expressions adverbials: «täm eņtš ie» («aquesta mateixa nit»).

Bibliografia[modifica]

  • Fanny de Siviers. 2000. Parlons Live: une langue de la Baltique. París: L'Harmattan. ISBN 2-7475-1337-8.