Heinrich Pipegrop
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 setembre 1581  Wernigerode |
| Mort | 13 gener 1655 (73 anys) Quedlinburg |
| Dades personals | |
| Altres noms | Henricus Baryphonus |
| Formació | École latine de Wernigerode (fr)  |
| Activitat | |
| Ocupació | teòric musical, organista, compositor |
| Instrument | Orgue |
Heinrich Pipegrop (Wernigerode, 17 de setembre de 1581 - Quedlinburg, 13 de gener de 1655), fou un músic alemany del Barroc primerenc, conegut també pel nom llatinitzat de Heinricus Baryphonus, del grec antic: Барифон.[1] Va ser deixeble de l'organista Paul Becker i de Johann Krieger, i el 1603 ingressà a la Universitat de Helmstedt; tres anys després era sots-director i cantor de Quedlinburg. Tingué fama de ser un gran músic, i publicà: Isagoge musico (Magdeburg, 1609), Plejades musicae (Elberstadt, 1615), Ars canendi (Leipzig, 1630), etc. És autor, a més, del cant de Nadal Melos genetliacum, a sis veus.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa, Volum núm. 44, pàg. 1252, ISBN 84 239-4544-8