Hermann Langer
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 juliol 1819 Höckendorf |
| Mort | 8 setembre 1889 (70 anys) Dresden |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Leipzig |
| Ocupació | director d'orquestra, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Leipzig |
| Membre de | |
| Instrument | Orgue |
 | |
Hermann Langer (Höckendorf, Saxònia, 6 de juliol de 1819 - Dresden, 8 de setembre de 1889) fou un pedagog i organista alemany.[1] De jove va començar l'estudi de mestre, primer a casa seva i després a Oschatz. Uns cantants de Leipzig van descobrir la seva veu de tenor molt maca i li van aconsellar començar els estudis de cantant d'òpera, però el seu pare no van donar l'autorització. Estudià des del 1840 a Leipzig filosofia, pedagogia i música sota la direcció de l'organista C. F. Beckers. El 1843 s'hi es va establir com a organista i director d'algunes societats corals. El 1845 va ser nomenat docent de cant litúrgic a la Universitat de Leipzig. També hi va donar lectures sobre la historia de la música, que el 1859 li van valdre el títol de doctor, i el de professor el 1882.[2] Va ser director de la publicació periòdica Musikalische Gartenlaube i publicà les obres Repertorium für den Männergesang i Der erste Unterricht im Gesang (1876, 3 volums).
Referències[modifica]
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 29, p. 641. ISBN 84 239-4529-4.
- ↑ Kneschke, Emil. Zur Geschichte des Theaters und der Musik in Leipzig (en alemany). Leipzig: F. Fleischer, 1864, p. 299-300.