Hermolao Barbaro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHermolao Barbaro

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 maig 1453 Modifica el valor a Wikidata
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juny 1493 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Patriarca d'Aquileia
1491 (Gregorià) –
Patriarca
1491 (Gregorià) – 1493 (Gregorià)
Patriarca d'Aquileia
1491 –
Ambaixador
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Pàdua Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof, erudit clàssic, traductor, entomòleg, diplomàtic, lingüista, sacerdot, poeta Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Pàdua Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJulius Pomponius Laetus i Teodor Gaza Modifica el valor a Wikidata

Ermolao o Hermolao Barbaro, també Hermolaus Barbarus (21 de maig de 1453/1454—14 de juny de 1493), va ser un estudiós renaixentista italià.

Educació[modifica]

Ermolao Barbaro nasqué a Venècia, net de Francesco Barbaro.[1][2][3] Era oncle de Daniele Barbaro i Marcantonio Barbaro[4]

Acompanyà el seu pare, que era un polític i un diplomàtic, fora de venècia.[2] El 1462 era a Roma, on estudià amb Pomponius Laetus[1][4] and Theodorus Gaza.[2] El 1468 estava a Verona, on l'emperador romano germànic Frederic III el premià amb una corona de llorer per la seva poesia.[2]

Va ser professor de filosofia a la Universitat de Pàdua el 1477.[1][2][4]

Carrera[modifica]

Barbaro va participar en la política.[1] El 1483 va ser elegit al senat de la República de Venècia.[5] Però va ser acusat d'acceptar regals il·legalment .[1][2][3][4] El papa Inocent i el seu successor Alexandre VI l'amenaçaren d'excomunicar-lo .[1][2]

El senat venecià el va fer exiliar de Venècia.

Obra[modifica]

Barbaro edità i traduí un gran nombre d'obres clàssiques. Com obra pròpia escrií Castigationes Plinianae, publicat a Roma el 1492 que va ser la seva obra més influent, on comenta l'obra de Plini el Vell[5] Erasme sovint cita les obres de Barbaro.[5]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hermolao Barbaro
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Pierio Valeriano On the ill fortune of learned men : a Renaissance humanist and his world”, Pierio Valeriano; Julia Haig Gaisser, University of Michigan Press, 1999, pg.288 Google Llibres, ISBN 0472110551
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Contemporaries of Erasmus a biographical register of the Renaissance and Reformation, v.1-3, A-Z”, Peter G Bietenholz; niv. of Toronto Press 2003, pg.91 Google Llibres, ISBN 0802085776
  3. 3,0 3,1 “Biographie universelle, ancienne et moderne”, J Fr Michaud; Louis Gabriel Michaud, Paris, Michaud, 1811-28., pg. 329 Google Llibres
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 “A new general biographical dictionary, Volume 3”, Hugh James Rose, Henry John Rose, 1857, pg. 137 Google Llibres ISBN 0333760948
  5. 5,0 5,1 5,2 Contemporaries of Erasmus a biographical register of the Renaissance and Reformation, v.1-3, A-Z”, Peter G Bietenholz; niv. of Toronto Press 2003, pg.92 Google Llibres, ISBN 0802085776