Vés al contingut

Hyptis verticillata

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuHyptis verticillata Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaLamiaceae
GènereHyptis
EspècieHyptis verticillata Modifica el valor a Wikidata
Jacq.

Hyptis verticillata és una espècie de planta fanerògama pertanyent a les lamiàcies.

Són herbes o arbustos petits, que aconsegueixen una grandària de fins a 25 cm d'alt, aromàtics; tiges joves menudament puberulents amb tricomes llargs en els nusos (glabres). Fulles linears, estretament el·líptiques o oblongues, 2.2–9.5 cm de llarg i 0.5–2 cm d'ample, àpex acuminat (arrodonit o agut), base atenuada, marge irregularment serrat els 2/3 apicals, revés amb tricomes en el nervi principal, glabrescent; pecíol 0.1–2 cm de llarg. Inflorescència de verticilastres ben espaiats i mai espiciformes, en les aixelles de les fulles reduïdes, verticilastres 0.2–0.8 cm de llarg i 0.5–0.8 mm d'ample (lleugerament més amples en fruit), 11–15 flors, verticilastres sèssils, però cada flor amb pedicel definit, curt i filiforme, bràctees reemplaçades per prominents fascicles de tricomes; calze 2–2.5 mm de llarg, externament glabre o menudament puberulent, internament glabre, dents àmpliament deltoides, erectes, 0.5–0.75 mm de llarg; corol·la blanca (violeta), tub 1.5–2 mm de llarg, limb 1–1.5 mm de llarg. Calze fructífer 2–3 mm de llarg i 1–2 mm d'ample, dents 0.4–1 mm de llarg; nouetes 1–1.5 mm de llarg, glabres.[1]

Distribució i hàbitat[modifica]

Planta originària d'Amèrica tropical, que habita en climes càlids i semicalents del nivell del mar fins a 760 m d'altitud. Associada a vegetació pertorbada derivada de boscos tropicals subperennifolis i perennifolis.

Química[modifica]

Pocs estudis químics s'han realçat sobre H. verticillata. De fulles i tiges s'han isolat els lignans beta-peltatí i 4’-demetil-deoxi-podofilotoxin, compostos detectats també solament en les fulles. En els plançons s'han identificat el triterpenol àcid oleanòlic, i l'esterol beta-sitosterol.[2]

Taxonomia[modifica]

Hyptis verticillata va ser descrita per Nikolaus Joseph von Jacquin i publicat en Collectanea 1: 101–102. 1786[1787].[1]

Etimologia

Hyptis: nom genèric que deriva del mots grec huptios per "girat", per la posició del llavi inferior de la flor.[3]

verticillata: epítet llatí que significa "amb verticils".[4]

Sinònims
  • Hyptis axillaris Fernald
  • Hyptis parviflora M.Martens & Galeotti
  • Hyptis pringlei Fernald
  • Mentha hyptiformis Lam.
  • Mesosphaerum verticillatum (Jacq.) Kuntze
  • Stachys patens Sw.[5][6]

Noms comuns[modifica]

  • En castellà del Mèxic: Epazotillo, escoba del negro, hierba buena, hierba del golpe, hierba Martín, hierba negra, hierba del negro, mosote, vara negra, yerba de San Martín.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Hyptis verticillata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 2 març 2014].
  2. 2,0 2,1 «En medicina tradicional mexicana». Arxivat de l'original el 6 de març de 2016. [Consulta: 2 març 2014].
  3. En Nombres Botánicos
  4. En Epítetos Botánicos
  5. Hyptis verticillata en PlantList
  6. «Hyptis verticillata». World Checklist of Selected Plant Families. [Consulta: 2 març 2014].

Bibliografia[modifica]

  1. CONABIO. 2009. Catàleg taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  2. Corretja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  3. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistats Floríst. Mèxic 1: 1–123.
  4. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2012. Rubiaceae a Verbenaceae. 4(2): i–xvi, 1–533. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
  5. Dodson, C.H. & A.H. Gentry. 1978. Flora of the Ric Palenque Science Center: Els Rius Province, Equador. Selbyana 4(1-6): i–xxx, 1-628.
  6. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçuela 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçuela, Caracas.
  7. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Carrerons Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  8. Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Equador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  9. Long, R. W. & O. K. Lakela. 1971. Fl. Trop. Florida i–xvii, 1–962. University of Miami Press, Coral Cables.