Ibèric

De Viquipèdia

L'ibèric és una llengua paleohispànica coneguda per testimonis directes, és a dir una llengua que es parlava a la península Ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant i de la que se n’han conservat textos. La llengua ibèrica està documentada per escrit en tres sistemes d'escriptura, les escriptures ibèriques, fonamentalment en signari ibèric nord-oriental i residualment en signari ibèric sud-oriental i en alfabet grecoibèric. Les inscripcions més antigues en aquesta llengua es documenten a finals del s V aC i les més modernes a finals del s. I aC o a principis del s. I dC.

La llengua ibèrica es va usar en una ampla franja costera des del sud del Llenguadoc-Rosselló fins Alacant, que penetra a l’interior per la vall de l’Ebre, per la vall del Segura i per la vall alta del Guadalquivir, i que correspon bàsicament als pobles que les fonts clàssiques identifiquen com a ibers (indigets, ausetans, laietans, lacetans, cossetans, ilergets, ilercavons,sedetans, edetans, contestans, oretans, etc.). Les inscripcions en llengua ibèrica apareixen sobre suports molt variats (monedes de plata i bronze, làmines de plom, ceràmiques àtiques, ceràmiques de vernís negre A i B, ceràmiques pintades, dòlies, àmfores, torteres, esteles i plaques de pedra, mosaics, etc.) i és amb diferència la llengua paleohispànica més documentada per escrit, uns dos milers d’inscripcions que representen el 95% del total.

Els textos en llengua ibèrica que usen el signari ibèric nord-oriental i l'alfabet grecoibèric es poden llegir sense dificultats i amb alguna dificultat els que usen el signari ibèric sud-oriental, però en la seva major part són incomprensibles, atès que la llengua ibèrica és una llengua sense parents prou propers com per ser útils en la traducció de textos. La teoria tradicional que identifica la llengua ibèrica amb la llengua basca (bascoiberisme extrem), ja fa molts anys que no té credibilitat en els cercles especialitzats, tot i que pràcticament tots els especialistes en llengua ibèrica reconeixen certes afinitats entre ambdues llengües, bé directament, o bé a través de la llengua aquitana. Per alguns investigadors, aquestes afinitats són ja són suficients com per defensar que són llengües emparentades (bascoiberisme moderat) però d’altres consideren que les afinitats podrien ser degudes a préstecs o a fenòmens d’àrea lingüística que es donen entre llengües no necessàriament emparentades, però que conviuen en un mateix territori durant un llarg període.

Un dels aspectes més ben coneguts de la llengua ibèrica és l’antroponímia, gràcies en gran part al bronze d’Ascoli una placa de bronze en llatí que va aparèixer a Roma en la que estan inscrits els noms dels trenta cavallers ibers que formaven la Tvrma Sallvitana, una unitat de cavalleria auxiliar de l'exèrcit romà, als que Gneu Pompeu concedeix la ciutadania romana per mèrits en combat en el setge d’Ascoli (Asculum) el 89 aC durant la guerra social. Els antropònims ibèrics presenten molt majoritàriament una estructura bimembre en la que els elements que els formen combinen entre sí de forma repetitiva: NALBEADEN, SOSINADEN, SOSINASAE, SOSIMILVS, BILVSTIBAS, ILLVRTIBAS, ESTOPELES, ORDVMELES, VMARBELES, VMARILLVN, VMARGIBAS, ADINGIBAS, BALCIADIN, ADIMELS, BENNABELS, etc.

[edita] Textos d'exemple

• Plom d’Orlell V (La Vall d'Uixó, Castelló), signari nord-oriental:

iŕe : bototaś : bitebakiŕśbane : baŕenm´liki : antinm´litutuŕane : aŕikaŕ : sekeniusu : atilebeiu : lauŕiskeŕkate : banm´liŕbaituŕane : kaisanm´liŕbaituŕa : neitailiniŕe : kutur : biteŕoketetine : eŕatiaŕe : kokor : tauebartiate : aŕikaŕbinm´likise : iunstirlaku : bototaśeai : selkeaibartuneai : unibeikeai : aneŕai : unibeikeai : iunstirlaku : uskeike : bototiki : keietisiatense : uśtalarilune : banm´iŕeśu[-]lu : bitiŕokebetense : uskeaneŕlati

• Plom de La Serreta I, cara A (Alcoi, Alacant), alfabet grecoibèric:

iŕike : orti : gaŕokan : dadula : baśk : buiśtiner : bagaŕok : SSSX< : tuŕlbailuŕa : leguśegik : baseŕokeiunbaida : uŕke : basbidiŕbartin : iŕike : baseŕokar : tebind : belagaśikauŕ : isbinai : asgandis : tagisgaŕok : binikebin : śalir : kidei : gaibigait

[edita] Bibliografia

• Ballester, Xaverio (2005): «Lengua ibérica: hacia un debate tipológico»,, Palaeohispanica 5, pp. 361-392.
• Correa, José Antonio (1994): «La lengua ibérica»,, Revista española de lingüística 24, 2, pp. 263-287.
• Ferrer i Jané, Joan (2006): «Nova lectura de la inscripció ibèrica de La Joncosa (Jorba, Barcelona)», Veleia 23, pp. 129-170.
• Hoz, Javier de (2001): «Hacia una tipología del ibérico»,, Religión, lengua y cultura prerromanas de Hispania, pp. 335-362.
• Moncunill, Noemí (2007): Lèxic d'inscripcions ibèriques (1991 - 2006), Tesi Doctoral, Barcelona.
• Orduña, Eduardo (2006): Segmentación de textos ibéricos y distribución de los segmentos, Tesi Doctoral, UNED-Madrid.
• Rodríguez Ramos, Jesús (2005): «Introducció a l’estudi de les inscripcions ibèriques», Revista de la Fundació Privada Catalana per l’Arqueologia ibèrica, 1, pp. 13-144.
• Untermann, Jürgen (1990): Monumenta Linguarum Hispanicarum. III Die iberischen Inschriften aus Spanien, Wiesbaden.
• Velaza, Javier (1996): Epigrafía y lengua ibéricas, Barcelona.

[edita] Enllaços Externs

• (castellà) Brevísima introducción a la lengua íbera - Jesús Rodríguez Ramos
• (castellà) Buscador de expresiones regulares en textos ibéricos - Eduardo Orduña Aznar