Ingomar, the Barbarian
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | David Wark Griffith  |
| Protagonistes | |
| Guió | David Wark Griffith |
| Fotografia | Billy Bitzer |
| Productora | Biograph Company |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1908 |
| Idioma original | cap valor |
| Color | en blanc i negre |
| Format | 4:3 |
| Descripció | |
| Gènere | drama i cinema mut |
    | |
.jpg)
The Barbarian Ingomar[1][2][3] (també titulada “Ingomar, the Barbarian”)[4] és una pel·lícula muda dirigida per D. W. Griffith per a la Biograph, protagonitzada per Charles Inslee, Harry Solter i Florence Lawrence.[5] Basada lliurement en l’obra teatral “Der Sohn der Wildnis” (1843) de Friedrich Halm,[3] la pel·lícula, d’una bobina, es va estrenar el 13 d’octubre de 1908.[6] Es considera una pel·lícula perduda.[2]
Argument[modifica]
Parthenia busca sola el seu pare que ha estat capturat pels bàrbars. En trobar el campament és capturada. Ingomar, el seu líder, admirat davant l’actitud impertèrrita de la noia, allibera el pare per tal que vagi a buscar diners amagats tot mantenint Parthenia com a ostatge. Ella li ensenya què és l'amor. Ell, al principi divertit i després interessat, acaba sentint passió per la noia. Llavors hi ha un motí entre els bàrbars i segresten Partènia. Ingomar la rescata, abandona la seva tribu i escorta a Partènia a casa on Polydor, un vell pretendent, provoca un nou problema. Polydor compra el deute del seu pare i, com que el seu pare no pot pagar els seus deutes, demana que Partènia i el pare que siguin esclaus. Ingomar vol matar Polydor però Partnenia ho impedeix per lo que el bàrbar s'ofereix a ocupar el seu lloc, cosa que Polydor accepta. Quan els bàrbars assetgen la ciutat creuen que Ingomar està retingut contra la seva voluntat. Ingormar salva la ciutat i Polydor és expulsat. Ingomar guanya Parthenia i és nomenat governador pels ciutadans
Repartiment[modifica]
- Charles Inslee (Ingomar)
- Harry Solter (Myron)
- Florence Lawrence (Parthenia)
- George Gebhardt (Polydor, el mercader)
- Linda Arvidson
- D. W. Griffith
- Arthur V. Johnson (bàrbar)
- Wilfred Lucas
- Mack Sennett (bàrbar)
Referències[modifica]
- ↑ «The Barbarian Ingomar» (en anglès). AFI|Catalog. [Consulta: 3 gener 2022].
- ↑ 2,0 2,1 «The Barbarian - Ingomar» (en anglès). Silent Era : Progressive Silent Film List. [Consulta: 3 gener 2022].
- ↑ 3,0 3,1 «The Barbarian – Ingomar». Butlletí de la Biograph núm 178, 13 d’octubre 1908, pàg. 393.
- ↑ Blum, Daniel. A Pictorial History of the Silent Screen (en anglès). Londres: Spring Books, 1953, p. 10.
- ↑ Graham, Cooper C.; Higgins, Steven; Mancini, Elaine; Vieira, Joao L. D.W. Griffith and the Biograph Company (en anglès). Scarecrow Press, 1985, p. 27. ISBN 978-0-8108-1806-4.
- ↑ Slide, Anthony. D. W. Griffith: Interviews (en anglès). Univ. Press of Mississippi, 2012-07-02, p. 52. ISBN 978-1-61703-299-8.
Enllaços externs[modifica]
- The Barbarian Ingomar al catàleg de l'American Film Institute