Insulíndia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia físicaInsulíndia
Imatge
TipusArxipèlag, grup i regió geogràfica Modifica el valor a Wikidata
Map
 2° 04′ 50″ S, 126° 32′ 49″ E / 2.08058184°S,126.54688694°E / -2.08058184; 126.54688694
Banyat peroceà Índic i oceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Format per
Dades i xifres
TravessaMalàisia, Indonèsia, Singapur, Brunei Darussalam, Timor Oriental, Papua Nova Guinea i Filipines Modifica el valor a Wikidata
Superfície2.000.000 km² Modifica el valor a Wikidata

Insulíndia,[1] altrament anomenada l'arxipèlag Malai, és un terme que fa referència a un vast grup d'illes situat entre Indo-xina (al sud-est d'Àsia) i Austràlia.[2] Aquestes illes constitueixen el territori d'Indonèsia, les Filipines, Brunei, els estats malaisis de Sarawak i Sabah i el territori federal de Labuan, Timor oriental i Papua Nova Guinea. Ara bé, hi ha arguments per excloure'n aquest últim país tant per raons culturals com geogràfiques. Papua Nova Guinea, culturalment, és prou diferent dels altres estats de la regió, i l'illa de Nova Guinea mateix no es considera part d'Àsia, com sí que ho són les altres illes, sinó d'Oceania, ja que forma un conjunt amb Austràlia.

L'arxipèlag també és conegut de vegades com les Índies orientals, però aquest terme acostuma a tenir un sentit molt més ampli i inclou Indo-xina, el subcontinent indi i, fins i tot, àrees tan allunyades com el Balutxistan iranià.

Insulíndia és l'arxipèlag més gran del món, i engloba diversos grups d'illes, que també es poden considerar arxipèlags per si sols. Els principals són:

L'arxipèlag té una extensió de més de dos milions de quilòmetres quadrats i és habitat per més de tres-cents milions de persones, cosa que el fa també el més poblat del món. Les illes més grans d'Insulíndia són Borneo i Sumatra (Nova Guinea en seria la més gran si la hi incloguéssim). L'illa més poblada del grup és Java.

Juntament amb Austràlia, Insulíndia marca la frontera tradicional entre l'oceà Pacífic a l'est i l'Índic a l'oest.

Geològicament l'arxipèlag és molt interessant, i és una de les regions volcàniques més actives del món. Arran dels moviments de la tectònica de plaques a la regió, s'hi han aixecat muntanyes impressionants que culminen en el mont Kinabalu a Sabah, amb 4.101 metres d'altitud (o el Puncak Jaya a Irian Jaya, de 4.884 m, si hi incloem Nova Guinea).

El clima de l'arxipèlag, a causa de la seva posició al llarg de l'equador, és tropical. De tota manera, és notablement més plujós a l'oest que a l'est.

Llista d'illes[modifica]

Els principals arxipèlags i illes d'Insulíndia són:

Referències[modifica]

  1. ↑ «Insulíndia». GEC. Arxivat de l'original el 17 de juliol 2022. [Consulta: 17 juliol 2022].
  2. ↑ An Introduction to Indonesian Historiography. Equinox Publishing, 2007, p. 227. ISBN 978-979-3780-44-3. 
  3. ↑ Ferrero, L. Qué vas a hacer con el resto de tu vida (en castellà). Penguin Random House Grupo Editorial España, 2017, p. 66. ISBN 978-84-204-2375-3. 
  4. ↑ Isles des Moluques (en francès). 
  5. ↑ Eng, L.P.. Indonésie - Moluques (en francès). edi8, 2019, p. 451. ISBN 978-2-8161-8823-3. 
  6. ↑ de Navarrete, M.F.. Expediciones al Maluco: viage de Magallanes y de Elcano (en castellà). Impr. Nacional, 1837, p. 436. 
  7. ↑ Grubauer, A. Celebes (en alemany). Salzwasser Verlag, 2012. ISBN 978-3-86444-888-1. 
  8. ↑ Blok, R.; von Stubenvoll, J. History of the island of Celebes, tr. by J. von Stubenvoll, 1817, p. 14.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  9. ↑ Kaudern, W.; Kaudern, F.T.A.. Ethnographical Studies in Celebes: Results of the Author's Expedition to Celebes, 1917-1920. M. Nijhoff, 1925, p. 1-PR12.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  10. ↑ United States. Hydrographic Office. Celebes (en alemany). U.S. Government Printing Office, 1944, p. 10.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  11. ↑ Du Villard, G.; Guénot-Lecointe, G. Esquisses de l'île de Java et de ses divers habitants, recueillies pendant un séjours de huit années fait dans cette île (en francès). Société Belge de Librairie, 1837, p. 25.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  12. ↑ Scheltema, J.F.. Monumental Java. Asian Educational Services, 1996, p. 288. ISBN 978-81-206-0222-9.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  13. ↑ Iguchi, M. Java Essay: The History and Culture of a Southern Country. Troubador Publishing, 2015, p. 12. ISBN 978-1-78462-151-3.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  14. ↑ Mocenigo, G.A.. L'isola di Java ed i crepuscoli del novembre e dicembre 1883 (en italià), 1884.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  15. ↑ Estala, P. El viagero universal ó Noticia del mundo antiguo y nuevo (en castellà). imprenta de Villalpando, 1801, p. 243.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  16. ↑ Colombo, D.; Promis, V. Memoriale di Diego Colombo, con nota sulla bolla di Alessandro VI delli 4 maggio 1493, di Vincenzo Promis. (Estr. dal tomo IX. della Miscellanea di storia italiana.). (en italià), 1869, p. 11.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  17. ↑ Museo de las familias (en castellà), 1852, p. 139.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  18. ↑ d'Urville, J.S.C.D.. Viaje pintoresco alrededor del mundo: resúmen jeneral de los viajes y descubrmientos ... (en castellà). Juan Oliveres, 1841, p. 175.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  19. ↑ Oey, E. Sumatra. Periplus Editions, 1994. ISBN 978-0-945971-13-9.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  20. ↑ Whitten, T.; Damanik, S.J.. Ecology of Sumatra. Tuttle Publishing, 2012. ISBN 978-1-4629-0508-9.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  21. ↑ Marsden, W. The History of Sumatra: Containing an Account of the Government, Laws, Customs, and Manners of the Native Inhabitants, with a Description of the Natural Productions, and a Relation of the Ancient Political State of that Island. author, and sold, 1783.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  22. ↑ Guides, I. Insight Guides Indonesia (Travel Guide eBook) (en castellà). APA, 2016, p. 537. ISBN 978-1-78671-031-4.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  23. ↑ Planet, L.; Atkinson, B.; Bewer, T.; Bindloss, J.; Bloom, G.; Brash, C.; Brown, L.; Bush, A.; D'Arcy, J. Lonely Planet Southeast Asia on a shoestring. Lonely Planet Global Limited, 2018, p. 471. ISBN 978-1-78868-148-3.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  24. ↑ Pringle, R. A Short History of Bali: Indonesia's Hindu Realm. Allen & Unwin, 2004. ISBN 978-1-74115-277-7.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  25. ↑ Hanna, W.A.; Hannigan, T. A Brief History Of Bali: Piracy, Slavery, Opium and Guns: The Story of a Pacific Paradise. Tuttle Publishing, 2016. ISBN 978-1-4629-1875-1.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  26. ↑ Hannigan, T.; Turnbull, L. Bali: The Ultimate Guide to the World's Most Famous Tropical: To the World's Most Spectacular Tropical Island. Tuttle Publishing, 2013, p. 14. ISBN 978-1-4629-0908-7.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  27. ↑ Island Of Bali. Taylor & Francis, 2018, p. 362. ISBN 978-1-317-85684-9.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  28. ↑ Davies, B. Bali, Java y Lombok (en castellà). Ediciones Granica S.A., 2000, p. 149. ISBN 978-84-7577-772-6.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  29. ↑ Couteau, J. Bali Today: Modernity. KPG (Kepustakaan Populer Gramedia), 2005, p. 59. ISBN 978-979-9100-32-0.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  30. ↑ Ormrod, D.; Rommelse, G. War, Trade and the State: Anglo-Dutch Conflict, 1652-89. Boydell Press, 2020, p. 263. ISBN 978-1-78327-324-9.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  31. ↑ Tanjung, Y.; Harahap, A.; Bulan, A.S.; Rikki, A. Sejarah Pasifik Barat Daya (en malai). Yayasan Kita Menulis, 2019. ISBN 978-623-91758-5-6. 
  32. ↑ KAJIAN KAWASAN PASIFIK BARAT DAYA (en maltès). Unhas Press, 2019. ISBN 978-979-530-221-6.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  33. ↑ de Saint-Martin, L.V.. Nueva Geografia Universal (en castellà). Montaner y Simón, 1878, p. 409.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  34. ↑ Piper, R. Extinct Animals: An Encyclopedia of Species that Have Disappeared during Human History: An Encyclopedia of Species that Have Disappeared during Human History. ABC-CLIO, 2009, p. 129. ISBN 978-0-313-34988-1.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  35. ↑ Gunn, G.C.. History Without Borders: The Making of an Asian World Region, 1000-1800. Hong Kong University Press, 2011, p. 178. ISBN 978-988-8083-34-3.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  36. ↑ Tuckey, J.H.. Maritime geography and statistics, or A description of the ocean and its coasts, maritime commerce, navigation, &c, 1815, p. 382.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  37. ↑ Collins, G.E.P.. Komodo Dragon Island (en castellà). Editions Clepsydre, 2003.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  38. ↑ Davies, M. Travel Adventures: Komodo National Park: Operations with Whole Numbers. Teacher Created Materials, 2019, p. 5. ISBN 978-0-7439-2416-0.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  39. ↑ Travel, DK. DK Eyewitness Travel Guide Bali and Lombok. Dorling Kindersley Limited, 2016, p. 210. ISBN 978-0-241-25807-1.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  40. ↑ English Material on Indonesia: Lombok Island Water Resources Survey Technical Report No. 2 Climate in Lombok, 1978.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  41. ↑ Feasibility Studies of Potential Reserves of Sumba Island. UNDP/FAO National Parks Development Project, 1982.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  42. ↑ Ramone, R. Sumba, Forgotten Island (en alemany). Post, 2011. ISBN 978-90-70376-76-5.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  43. ↑ Hägerdal, H. Held's History of Sumbawa: an Annotated Translation. Amsterdam University Press, 2018, p. 115. ISBN 978-90-485-3127-1.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  44. ↑ Goethals, P.R.. Kinship of Marriage in West Sumbawa. Yale University, 1961.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  45. ↑ Tanimbar Islands (Saumlaki): Madang (en malai). Allied Geographical Section, 1942.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  46. ↑ Carter, J. Cruising the Tanimbar Islands of Eastern Indonesia. The Author, 2006.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  47. ↑ Area Study of Tanimbar Islands, Netherlands East Indies. The Section, 1943.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  48. ↑ Sherlock, K. An Interim Bibliography of the Island of Timor: 15th January 1976. K.P. Sherlock, 1976, p. 36.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  49. ↑ Asnath M. Fuah, dk. Paradise in Timor Island - TTS Regency. PT. Gramedia Pustaka Utama, 2013. ISBN 978-979-22-9833-8.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  50. ↑ McGuinn, T. East Timor: Island in Turmoil. Lerner Publications, 1998. ISBN 978-0-8225-3555-3.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  51. ↑ International Music Council. Monde de la Musique (en francès). Bärenreiter Kassel, 1981.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  52. ↑ de Hemptinne, M.; Constanzo, C.; De Boeck, F. Le soleil dans le dos: Singapour-Australie en pneumatique (en francès). Arthaud (réédition numérique FeniXX), 1979, p. 244. ISBN 978-2-403-03260-4.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  53. ↑ Indonesia. Volcanological Survey. Berita gunung berapi: Communications of the Volcanological survey of Indonesia. Dinas Gunung Berapi, 1952.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  54. ↑ de La Vaissière, E. Histoire des marchands sogdiens (en francès). Collège de France, Institut des hautes études chinoise, 2002. ISBN 978-2-85757-060-8.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  55. ↑ Ma, H.; 馮承钧; Feng, C.; Mills, J.V.G.; Hakluyt Society. Ying-Yai Sheng-Lan: 'The Overall Survey of the Ocean's Shores' (1433). Cambridge University Press, 1970, p. 387. ISBN 978-0-521-01032-0.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  56. ↑ Suarez, T. Early Mapping of Southeast Asia: The Epic Story of Seafarers, Adventurers, and Cartographers Who First Mapped the Regions Between China and India. Tuttle Publishing, 2012, p. 402. ISBN 978-1-4629-0696-3.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  57. ↑ de la Cavada Méndez de Vigo, A.; Giraudier, R. Isla de Luzon (en castellà), 1876.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  58. ↑ von Wartinberg, R.D.. Datos para un estudio geologico de la isla de Luzon (Filipinas) (en castellà), 1878.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  59. ↑ Martínez, J.V.P.. Pérdida de la provincia de la Isabela de Luzón (islas Filipinas): memoria (en castellà). Tip. de L. Tasso, 1900.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  60. ↑ Filipinas, varias provincias de la isla de Luzón. 1896 [Cavite, Batangas, La Laguna, Morong y parte de Manila: Tomado de los itinerarios hechos por el cuerpo de E.M. de este distrito]. (en castellà), 1896.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  61. ↑ Santayana, D.A.. LA ISLA DE MINDANAO, SU HISTORIA Y SU ESTADO PRESENTE, CON ALGUNAS REFLEXIONES ACERCA DE SU PORVENIR, 1862.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  62. ↑ Combes, F. Historia De Las Islas De Mindanao, Jolo Y Sus Adyacentes. Progressos De La Religion, Y Armas Catolicas (en castellà). Herederos de Pablo de Val., 1667.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  63. ↑ Relación de la gran isla de Mindanao de su conquista por los Españoles (en castellà). Sociedad Geográfica de Madrid, 1887.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  64. ↑ De Mindanao, I. Filipinas (en castellà), 1895.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  65. ↑ Dumont, J.P.. Visayan Vignettes: Ethnographic Traces of a Philippine Island. University of Chicago Press, 1992. ISBN 978-0-226-16955-2.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  66. ↑ Alcina, F.I.; Martín-Merás, M.L.; Higueras, M.D.. Historia de las islas e indios visayas del Padre Alcina, 1668 (en castellà). Instituto Histórico de Marina, 1975. ISBN 978-84-500-1054-1.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  67. ↑ de los Reyes y Florentino, I. Las islas Visayas en la época de la conquista (en castellà). Tipo-litografía de Chofré y ca., 1889.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  68. ↑ Pérez-Grueso, M.D.E.; Elizalde, M.D.; Fradera, J.M.; Álvarez, L.A.. Imperios y naciones en el Pacífico: Colonialismo e identidad nacional en Filipinas y Micronesia (en castellà). Asociación Española de Estudios del Pacífico, 2001, p. 255. ISBN 978-84-00-07938-3.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.

Bibliografia addicional[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Insulíndia&oldid=33563704»