Ivan Panàiev

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIvan Panàiev

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 març 1812 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Mort18 febrer 1862 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMyocardial rupture (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaLiteràtorskie mostkí Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Estatal de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor, crític literari Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaНовый поэт Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaPanaïev (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 236721179 Modifica el valor a Wikidata

Ivan Ivànovitx Panàiev (en rus: Иван Иванович Панаев) (15 de març del 1812, Sant Petersburg - 18 de febrer del 1869, Sant Petersburg) fou un escriptor, crític literari i periodista rus.

Panàiev va néixer en el si d'una família d'aristòcrates. Era nebot de Vladímir Panàiev. Feu els seus estudis a Sant Petersburg i començà a fer públiques les seves obres i crítiques a partir del 1834. Va casar-se amb Avdòtia Panàieva (1820-1893) el 1845, novel·lista i memorialista que signava amb el pseudònim de Stanitski.

Obra[modifica]

Panàiev publicà les seves primeres novel·les el 1834. Viatjava sovint a Moscou, on es feu un lloc als cercles occidentalistes de Vissarion Belinski, convidat per Andrei Kraievski, dirigia a Sant Petersburg la crítica literària del famós mensual Els Annals de la Pàtria. Tot i que al principi havia estat influenciat per l'estil una mica melodramàtic d'Aleksandr Bestújev, Panàiev començà a ser favorable a una escriptura més realista (Un home meravellós, 1840), però li van retreure el fet que es perdia en els detalls.

Començà veritablement la seva darrere d'autor amb Els fills de la mare (1845), La parentela (1847), Els lleons de província (1852), Els vanitosos (1856), El nebot d'un milionari (1858)... Li agradava descriure el temperament fort de les dones russes, tant de les aristòcrates de província com de les venedores.

La història literària reté avui dia de Panàiev el lloc que ocupà com a periodista: a partir del 1847, col·laborà a El Contemporani amb Nikolai Nekràssov, que participà en els grans debats de la societat de l'època i hi publicà els fulletons satírics sota el pseudònim de Nou poeta. Al principi són crítics, després, però, descriuen amb humor la vida de la societat petersburgesa.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ivan Panàiev