Joan Martí Població
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1500 (Gregorià)  València |
| Mort | segle XVI València |
| Activitat | |
| Ocupació | metge, matemàtic, astrònom |
| Activitat | (Floruit: 1527 ) |
_de_Joan_Mart%C3%AD_Poblaci%C3%B3.jpg)
Joan Martí Població,[a] també conegut en llatí com a Johannes Martinus Poblatio, (València, segle XVI — València, segle XVI)[1] fou un metge i astrònom valencià, actiu en les primeres dècades del segle xvi.
De família de conversos, fou deixeble de Lluís Vives a Bruges en els primers anys que aquell resideix allà –entre 1514 i 1517–,[2] més tard, es posa al servei de l'inquisidor general Manrique i, finalment, s'estableix a París. A la dècada dels anys 30 fou metge de la reina Elionor, esposa de Francesc I de França, coneix Guillaume Budé i fou professor de matemàtiques –o cosmografia– en el Collège de France, càrrec aquest darrer que encara ocupava el 1540.[3] Es converteix, des de la seva posició privilegiada, en aglutinador dels hispans que viuen o viatgen a París.[4]
Publica a París al voltant de 1518 un llibre sobre l'ús de l'astrolabi, De usu astrolabi compendium,[5][6][7] amb dues parts, una en la qual es descriu l'intrument i, altra, en la qual s'explica la seva utilitat i el seu ús; que fou editat en nombroses ocasions i que resol, utilitzant l'astrolabi, problemes d'astronomia, topografia, nàutica, geometria i geografia.[8][4]
El 1532 surt publicada la Tabula de Cebes, traduïda del grec al castellà per Martí Població;[9][10] de la qual dirà Ambrosio de Morales quan hi faci la seva pròpia traducció, que 'estava tant obscura i sense poder-se entendre'.[4]
I el 1535, també a París, Martí Població publica un opuscle mèdic, In figuram dierum criticorum brevis ac familiaris explanatio, sobre els dies crítics femenins,[4] la darrera de les seves publicacions.
Lluís Vives, l'any 1519, en una carta a Erasme de Rotterdam el qualifica de 'gran coneixedor de tota la matemàtica i que s'ha dedicat amb profit als estudis literaris',[11] mentre al voltant de 1522, inclòs en un comentari de l'edició de l'obra De Civitate Dei libri XXII d'Agustí d'Hipona, feta per Vives, el torna a elogiar i el qualifica com 'el meu estimat Joan Martí Població... varó excels i sense comparació tant en les matemàtiques com en la medicina'.[12] El llatinista valencià Pere Joan Oliver, el 1535, li dedica la seva obra In M.T. Ciceronis De somnio Scipionis fragmentum... scholia, possiblement per l'ajut que li prestà durant la seva estada a París,[13] i el nomena 'erudit i il·lustre metge de la reina de França'[14]
Notes[modifica]
- ↑ Nicolás Antonio (Antonio 1672: p. 563) l'anomena 'Joannes Martinez Población' i, des de llavors, els encapçalaments d'autoritats han utilitzat aquests cognoms, tot i que ja el 1747 Vicent Ximeno (Ximeno 1747: p. 80) indicava que el seu primer cognom era 'Martin' ('Martí' en català).
Referències[modifica]
- ↑ «Joan Martí Població». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Noreña 1970: p. 67.
- ↑ Pons – Almenara 2001: pp. 44-45.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Gil Fernández 2002: p. 90.
- ↑ León de la Vega 2011: pp. 40-41.
- ↑ La primera edició sembla ésser de 1518, segons la fitxa bibliogràfica de la Biblioteca cantonal d'Argòvia (Suïssa).
- ↑ Martí Població, Joan. De usu astrolabi compendium schematibus commodissimis illustratum (en llatí). Parísiis (París): Ex typographia Ioannis Barbaei, 1546 [Consulta: 6 novembre 2015].
- ↑ «Juan Martín Población». A: Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana (en castellà). vol. 33. Madrid: Espasa Calpe, 1986, p. 504. ISBN 84-239-4533-2.
- ↑ Ruiz Gito 1993: p. 51.
- ↑ Cebes de Tebes; Martí Població, Joan (trad.). Tabla de Cebetes philosopho tebano sacada de griego en castellano por el doctor Poblacion medico de la christianissima reyna de Francia (en castellà). París: Simon de Colines, 1532. USTC núm. 352833.
- ↑ Vives – Estellés 1992: pp. 30-31.
- ↑ Al Llibre XXII, capítol XXII, p. 774, indica Ioannes Martinus Poblatio meus... ut in mathematicis artibus ita et in re medica summmus et singularis (Agustí d'Hipona, Aureli; Vives, Joan Lluís (ed.). En Habes optime lector absolutissimi doctoris Aurelij Augustini, opus absolutissimum, de Ciuitate Dei (en llatí). Basileae (Basilea): Apud Ioanni Frobenium, 1522 [Consulta: 10 novembre 2015].)
- ↑ Durán 2002: pp. 2454-2455, n. 16.
- ↑ Eruditissimo viro Ioanni Martino Poblacio, Christianissime Reginae Franciae primario medico clarissimo (Ciceró, Marc Tul·li; Oliver, Pere Joan (ed.). De somnio Scipionis fragmentum... scholia (en llatí). Basileae (Basilea): In officina Roberti Winter, 1538.)
Bibliografia[modifica]
- Antonio, Nicolás. Bibliotheca Hispana sive Hispanorum qui usquam unquamve sive latinam sive populari ... scripto aliquid consignaverunt notitia ... : editorum atque ineditorum operum catalogum : duabus partibus continens ... qui post annum secularem MD usque ad preaesentem diem floruere (en llatí). Tomus primus. Romae (Roma): Ex officina Nicolai Angeli Tinassii, 1672 [Consulta: 12 novembre 2015].
- Durán, Martí. «El conocimiento del griego por parte de Joan Baptista Anyés». A: José María Maestre Maestre, Luis Charlo Brea i Joaquín Pascual Barea (coord.). Humanismo y pervivencia del mundo clásico. Homenaje al Profesor Antonio Fontán (en castellà). vol. 5. Madrid: Ediciones del Laberinto, 2002, pp. 2449-2456. ISBN 84-8483-158-2 [Consulta: 6 novembre 2015].
- Gil Fernández, Luis. «El Humanismo valenciano del siglo XVI». A: José María Maestre Maestre, Luis Charlo Brea i Joaquín Pascual Barea (coord.). Humanismo y pervivencia del mundo clásico. Homenaje al Profesor Antonio Fontán (en castellà). vol. 1. Madrid: Ediciones del Laberinto, 2002, pp. 57-159. ISBN 84-8483-154-X [Consulta: 10 novembre 2015].
- León de la Vega, Manuel de. Los protestantes y la espiritualidad evangélica en la España del siglo XVI (en castellà). vol. 2. s.l.: l'autor, 2011. ISBN 978-84-615-2064-0 [Consulta: 6 novembre 2015].[Enllaç no actiu]
- Noreña, Carlos G. Juan Luis Vives (en anglès). The Hague (La Haia): Nijhoff, 1970. ISBN 9789024750085 [Consulta: 11 novembre 2015].
- Pons Fuster, Francesc; Almenara, Miquel «Les relacions del humanistes valencians amb la cort de Carles V». Afers, vol. 16, núm. 38, 2001, pp. 39-70. ISSN: 0213-1471.
- Ruiz Gito, Jesús M «Olvido y actualidad de un texto griego en España: La "Tabla de Cebes"» (en castellà). Estudios clásicos, vol. 35, núm. 104, 1993, pp. 49-64. ISSN: 0014-1453 [Consulta: 10 novembre 2015].
- Vives, Joan Lluís; Estellés, J.M. (ed. i trad.). «Obra epistologràfica». A: Jordi Pérez i Durà (coord.). Antología de textos de LLuís Vives (en català i llatí). València: Universitat : Consellería de Cultura, Educació i Ciència, 1992, pp. 20-80. ISBN 84-370-1011-X [Consulta: 10 novembre 2015].
- Ximeno, Vicente. Escritores del reyno de Valencia, chromnológicamente ordenados desde el año 1238, de la christiana conquista de la misma ciudad, hasta el de 1747 (en castellà). Tomo I : Contiene los escritores que han florecido hasta el año 1610, y una noticia preliminar de los más antiguos. En Valencia: En la oficina de Joseph Estevan Dolz, impressor del S. Oficio, Año 1747 [Consulta: 12 novembre 2014].