Joe's Own Editor
 Joe 3.5, editant un fitxer de capçalera de C  | |
| Tipus | editor de text |
|---|---|
| Versió inicial | 22 agost 1991 |
| Versió estable | 4.6 (9 gener 2018)
|
| Llicència | GNU General Public License |
| Disponible en | |
| Característiques tècniques | |
| Sistema operatiu | Unix-like i DOS |
| Mida | 0.45 MiB |
| Escrit en | C |
| Equip | |
| Desenvolupador(s) | Joseph Allen (en)  |
Fonts de codi | |
| Més informació | |
| Lloc web | joe-editor.sourceforge.net (anglès) |
| SourceForge | joe-editor |
|
| |
Joe's Own Editor (l'Editor Propi de Joe, en anglès) és un editor de text basat en ncurses per sistemes Unix, disponible sota la llicència GPL. Està dissenyat per ser fàcil d'utilitzar.[1][2]
JOE està disponible per a la majoria de les distribucions de Linux més importants,[3][4][5][6][7][8] versions de BSD de codi obert[9][10][11] i Apple macOS mitjançant gestors de paquets com Homebrew.
Descripció[modifica]
JOE inclou un sistema d'ajuda, i un recordatori sobre com obtenir ajuda està sempre disponible a un racó de la pantalla. Les dreceres de teclat de JOE són similars a les de WordStar i Turbo C: la majoria són o bé combinacions de la tecla Control i una altra tecla, o bé són combinacions de Ctrl+K i una altra tecla, o bé són combinacions de la tecla Esc i una altra tecla. El menú d'opcions apareix a la pantalla prement la combinació Ctrl+T. El programa és generalment personalitzable a través d'un fitxer de configuració, i té suport de ressaltat de sintaxi pels formats de fitxer més habituals.
JOE, a més, instal·la un seguit de fitxers que el configuren per tal d'emular els lligams de tecles d'Emacs (quan s'invoca com a jmacs), els de Pico (quan s'invoca com a jpico), o els de Wordstar (quan s'invoca com a jstar). També hi ha una variant anomenada "rjoe", que està restringida de tal manera que l'usuari només pot editar els fitxers especificats en la línia d'ordres (la qual cosa pot ser útil per tal de fer complir el principi del mínim privilegi).
Tot i que la interfície d'usuari tingui aspectes que recordin als editors de DOS, també inclou funcionalitats típiques d'un editor d'Unix com un historial intern de comandes, l'autocompletat en els menús de selecció de fitxers, un sistema de cerques via expressions regulars i l'habilitat de filtrar (pipe) blocs arbitraris de text a través d'una comanda externa qualsevol.
Història[modifica]
JOE va ser un dels editors per defecte de les primeres distribucions de Linux,[12][13][14][15] la qual cosa li va donar certa prominència i li va ajudar a agafar una bona base d'usuaris.[16][17] Continua estant inclòs com una opció en la majoria de distribucions de Linux, algunes vegades sota l'etiqueta d'editor de "mode de rescat".[6]
Després que Joseph Allen alliberés la versió 2.8 el 1995, el cicle de desenvolupament es va estancar durant molts anys. El desenvolupament es va reprendre per un nou grup d'entusiastes el 2001, liderats per Marek Grac, i ell mateix va alliberar la versió 2.9 entre d'altres, introduint un sistema de construcció estandarditzat i arreglant molts errors. Allen va tornar al projecte el 2004 i va alliberar la versió 3.0, en què es va introduir el ressaltat de sintaxi i el suport per UTF-8.[18]
Val a dir que no s'ha de confondre aquest JOE amb el Joe que es pot trobar al gestor de finestres JWM.
Referències[modifica]
- ↑ Danen, Vincent. «Customize the Joe text editor», Agost 2008. Arxivat de l'original el 2011-07-18. [Consulta: 25 setembre 2009].
- ↑ Halliwell, Andrew «Joe Cool: Using the text editor Joe» (en anglès). , Juny 2001, p. 64-65 [Consulta: 26 setembre 2009]. Arxivat 2011-09-28 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-09-28. [Consulta: 10 gener 2019].
- ↑ «Ubuntu – Resultat del cercador de paquets -- joe». ubuntu.com.
- ↑ «Debian - Resultat del cercador de paquets -- joe». debian.org.
- ↑ «Paquet RPM». rpmfind.net.
- ↑ 6,0 6,1 Jang, Michael. «Basic Linux Knowledge». A: RHCE Linux Study Guide. 4th. McGraw-Hill Professional, 2007, p. 8; 358–359. ISBN 9780072264548. «Popular text editors for Linux configuration files include [...] joe [...] If you have to rescue an RHEL5 system, you'll have access to these editors when booting your system from RHEL5 rescue media. [...] If you boot in rescue mode and try to start emacs or pico, that starts the joe editor instead.»
- ↑ «Paquet de Joe de Fedora». fedoraproject.org.[Enllaç no actiu]
- ↑ «software.opensuse.org: Search». opensuse.org.
- ↑ «ports - Índex de /head/editors/joe». freebsd.org.
- ↑ «pkgsrc.se - La col·lecció de paquets de NetBSD». pkgsrc.se.
- ↑ «OpenPorts.se - La col·lecció de paquets d'OpenBSD». openports.se. Arxivat de l'original el 2021-04-26. [Consulta: 10 gener 2019].
- ↑ SLS 1.03 archive Arxivat 2005-01-25 a Wayback Machine. (alliberat originalment el 1993) indica que JOE es distribuïa com un paquet "recomanat" en el tercer disquet d'instal·lació de SLS
- ↑ Niels Horn's blog: Older Slackware versions diu que JOE estava disponible a Slackware 1.01 (alliberat el 1993). Slackware 1.1.2 archive[Enllaç no actiu] (alliberat el 1994) indica que JOE es distribuïa en el quart disquet d'instal·lació anomenat AP2 (secció "Various applications that do not need X")
- ↑ S.u.S.E. Linux pre-1.0 early beta[Enllaç no actiu] (Agost 1995) incluïa JOE.
- ↑ Secció d'editors de Debian 0.93R6 (alliberat originalment el novembre de 1995) incluïa JOE i set altres editors.
- ↑ «Popularity Contest Statistics -- Debian Quality Assurance». debian.org.
- ↑ Ubuntu popularity-contest statistics including joe
- ↑ «Joe's Own Editor - History». sourceforge.net.
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Schroder, Carla. «Editing Text Files with JOE and Vim». A: Linux Cookbook (en anglès). 1a. O'Reilly Media, Inc., 1 desembre 2004, p. 68–77. ISBN 0-596-00640-3.