Jon Klassen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJon Klassen

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 novembre 1981 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Winnipeg (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSheridan College
A. N. Myer Secondary School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Niagara Falls
Oakville (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, escriptor de literatura infantil, il·lustrador, animador Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webburstofbeaden.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2282417 TMDB.org: 1777796
Twitter (X): burstofbeaden Instagram: jonklassen Goodreads author: 3118934 Modifica el valor a Wikidata

Jon Klassen (Winnipeg, 29 de novembre de 1981) és un escriptor i il·lustrador canadenc de llibre infantil i juvenil i animació. El 2014 ha guanyat el Premi Llibreter d'Àlbum Il·lustrat per "Aquest barret no és meu" (Milrazones, 2013).

Biografia[modifica]

Klassen va néixer a Winnipeg, Manitoba, Canada el 1981 i es va criar a Niagara Falls i Toronto, Ontario, Canada.[1][2] Va estudiar animació[3] al Sheridan College, es va graduar l'any 2005,[4] i es va traslladar a Los Angeles. L'any 2006, va crear un curt d'animació amb Dan Rodriques, An Eye for Annai.[5][6] Va treballar en l'animació de Kung Fu Panda[7] i Coraline[8] i va ser director artístic del vídeo musical animat de I'll Go Crazy If I Don't Go Crazy Tonight dels U2.[9][10]

Carrera professional[modifica]

El 2010, Klassen il·lustra el llibre de Maryrose Wood The Incorrigible Children of Ashton Place: The Mysterious Howling,[11] i obté reconeixement internacional amb el premi Governor General's Award for English-language children's illustration per les seves il·lustracions a Cats' Night Out, de Carolyn Stutson.[12]

El seu llibre I Want My Hat Back, en què un os que està buscant el seu barret es menja el conill que li ha robat,[13] fou escollit entre els "10 Millors Àlbums infantils de 2011" de The New York Times.[14] El llibre es va publicar el setembre de 2011 a Candlewick Press.[15] Klassen defensa el final del llibre, pel que fou criticat, dient que "no hi havia un altre final possible". Va obtenir un èxit comercial considerable, i fins i tot van circular per Internet versions modificades de la història.[8] En una ressenya a The New York Times, Pamela Paul lloava el llibre: "és meravellós i sorprenent, el tipus de llibre que fa riure els nens i somriure els adults, un petit llibre encantador com a debut d'un gran talent prometedor".[16] Segons el Chicago Tribune, "el mèrit del llibre radica en la manera d'endevinar l'argument explícit a partir dels detalls de la il·lustració."[17] Tanmateix hi va haver certa polèmica sobre el final del llibre, sobre la conveniència que en un llibre infantil un personatge en mati un altre sense conseqüències.[18]

Klassen va guanyar la Caldecott Medal per This is Not My Hat, publicat per Candlewick Press el 2012, pel text i la il·lustració. El premi anual dels bibliotecaris professionals s'atorga a l'il·lustrador de l'any anterior "més destacat en llibre infantil l·lustrat a Amèrica". Traduït al català com Aquest barret no és meu (Milrazones, 2012), explica la història d'un peixet que li roba el barret a un peix gros.

Klassen ha il·lustrat The Dark escrit per Lemony Snicket publicat el 2013.

Obres en anglès[modifica]

Obres en català[modifica]

Obres en castellà[modifica]


Referències[modifica]

  1. ↑ «Jon Klassen». Compton's by Britannica. Britannica Online for Kids. Encyclopædias Britannica, Inc., 2013. [Consulta: 23 novembre 2013].
  2. ↑ «Canadian writer Jon Klassen wins U.S. children's book prize». CBC News, 28-01-2013 [Consulta: 23 novembre 2013].
  3. ↑ Williams, Nate. «Interview with Jon Klassen». Illustrationmundo.com. Arxivat de l'original el 29 de gener 2009. [Consulta: 2 gener 2012].
  4. ↑ «Jon Klassen: Bringing Stories to Life». Sheridan College. [Consulta: 2 gener 2012].
  5. ↑ «Vu sur le www : Des canards, un œil, etc.». Ecrans, 04-08-2008. Arxivat de l'original el 16 de maig 2013. [Consulta: 2 gener 2012].
  6. ↑ «Child's Play». The Washington Post, 01-07-2007 [Consulta: 2 gener 2012].
  7. ↑ «A Sarmede Jon Klassen: illustratore di Kung Fu Panda». JulieNews.it, 04-08-2011. [Consulta: 2 gener 2012].
  8. ↑ 8,0 8,1 Flinn, Sue Carter «Canadian illustrator Jon Klassen finds success with I Want My Hat Back». Quill & Quire, 19-12-2011 [Consulta: 2 gener 2012]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-05-27. [Consulta: 26 juny 2014].
  9. ↑ «Irish Animator David O'Reilly Directs Latest U2 Video». Irish Film and Television Network, 24-07-2009 [Consulta: 2 gener 2012].
  10. ↑ Sims, James. «Sofa Snark: U2 Goes 'Crazy' For Animation». Broadwayworld.com, 23-07-2009. [Consulta: 2 gener 2012].
  11. ↑ Just, Julie «Children's Books; Bookshelf». The New York Times, 11-04-2010, p. 15 [Consulta: 2 gener 2012].
  12. ↑ Wyatt, Nelson «GG Literary Award winners 'stunned,' 'overwhelmed'». Winnipeg Free Press, 17-11-2009 [Consulta: 2 gener 2012].
  13. ↑ Bird, Elizabeth «Review of the Day: I Want My Hat Back by Jon Klassen « A Fuse #8 Production». School Library Journal, 28-05-2011 [Consulta: 2 gener 2012]. Arxivat 19 de desembre 2011 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-12-19. [Consulta: 26 juny 2014].
  14. ↑ Paul, Pamela «The 2011 Best Illustrated Children's Books». The New York Times, 03-11-2011 [Consulta: 2 gener 2012].
  15. ↑ Liu, Jonathan «Picture (Book) Perfect: I Want My Hat Back». Wired.com, 20-09-2011 [Consulta: 2 gener 2012].
  16. ↑ Paul, Pamela «Children's Books; Not Just Another Bear Story». The New York Times, 13-10-2011 [Consulta: 2 gener 2012].
  17. ↑ Russell, Mary Harris «'I Want My Hat Back' by Jon Klassen». Chicago Tribune [Consulta: 2 gener 2012].
  18. ↑ Leavitt, Josie «Should the Bear Eat the Rabbit?». Publishers Weekly, setembre 2011 [Consulta: 2 gener 2012].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jon Klassen
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jon_Klassen&oldid=32989874»