Josep M. Coll i Soler

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep M. Coll i Soler
Biografia
Naixement5 juny 1890 Modifica el valor a Wikidata
Sant Pere de Ribes (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 desembre 1976 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSeminari Conciliar de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLa Paraula Cristiana Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata

Josep M. Coll i Soler (Sant Pere de Ribes, 5 de juny de 1890 - Girona, 4 de desembre de 1976) fou un dominic, historiador i assagista català.

Nascut a Sant Pere de Ribes, va estudiar humanitats, filosofia al Seminari de Barcelona. El 1910 ingressà al Convent de Corias, de l'orde dels Dominics. Inicià els estudis de teologia a Salamanca, el 1912 fou traslladat a Barcelona i els finalitzà a Solsona. El 15 de gener de 1915 fou fet prevere. De 1917 a 1919 fou destinat a València, on exercí de professor. El 1919 tornà a Barcelona per continuar amb la tasca educativa.[1] De 1927 a 1933 fou destinat al Convent de Concepción de Xile, on ocupà diversos càrrecs dins l'orde dominicà.[2] El 1933 fou nomenat Superior del Convent de Manacor i poc després passà a Madrid, dedicant-se de ple a les activitats literàries.[1] Salamanca, Oviedo i Alfaro foren destinacions abans de ser assignat el 1950 a Barcelona i poc després a Girona, on ajudà a restaurar el convent dominic i on morí el 1976.[1]

Dedicà bona part de la seva vida a la recerca històrica de Catalunya i l'orde dels Dominics. Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i publicà estudis de tema literari medieval. Col·laborà amb nombroses revistes, com ara "La Paraula Cristiana", "Anales del Instituto de Estudios Gerundenses", "Ilerda", "Ausa" i "Analecta Sacra Tarraconensia". D'entre els nombrosos estudis destaquen Algunas referencias inéditas sobre los cronistas Desclot, Muntaner y Descoll (1950), Los castillos de San Pedro de Ribas, la Geltrú, Sitges y Miralpeix (1959) i El trovador Guillem de Ribas, señor del Castillo de San Pedro de Ribas (1961).[1][2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Batlle i Pla, Lluís «In Memoriam Rvd. P. Josep M.ª Coll i Soler, O. P». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 23, 1976, pàg. 359-364 [Consulta: 14 abril 2020].
  2. 2,0 2,1 «Josep M. Coll i Soler». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica]