Josep Maria Trias i Peitx

De Viquipèdia

Josep Maria Trias i Peitx (Barcelona 1900 - Sant Miquel de Cuixà, Conflent 1979) fou un polític català. Originàriament milità en el carlisme i l'abandonà pel catalanisme. Fou un dels membres fundadors d'Unió Democràtica de Catalunya el 1931 i formà part del seu comitè de govern.

Durant la guerra civil espanyola fou secretari general del partit, i des de juliol del 1936 organitzà amb el cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer i Lluís Vila i d'Abadal una xarxa d'ajut als sacerdots catalans amagats o empresonats. Tenia el despatx a la delegació d'Euskadi a Barcelona, i el 1937 rebutjà la oferta que li va fer Manuel de Irujo, ministre de justícia de la Segona República Espanyola, de dirigir un comissariat de cultes. Va mantenir contactes en nom de la República amb la Santa Seu per a restablir les relacions diplomàtiques, mercè els contactes a París amb el cardenal Vidal i Barraquer, i amb el cardenal Jean Verdier. Però les negociacions eren lentes, i no van dur resultats, de manera que el 1939 s'exilià a París. A través dels quàquers, ajudà els emigrats catalans, i després ajudà al Tercer Món mercè l'obra assistencial d'organismes catòlics internacionals.