LK-99

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicLK-99

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicasubstància química, material inorgànic, sòlid i material sintètic Modifica el valor a Wikidata
EpònimSukbae Lee, Jihoon Kim i 1999 Modifica el valor a Wikidata
Descobridor o inventorSukbae Lee i Jihoon Kim Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaCuO₂₅P₆Pb₉ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
[Pb+2].[Pb+2].[Pb+2].[Pb+2].[Pb+2].[Pb+2].[Pb+2].[Pb+2].[Pb+2].[Cu+2].O=P([O-])([O-])[O-].O=P([O-])([O-])[O-].O=P([O-])([O-])[O-].O=P([O-])([O-])[O-].O=P([O-])([O-])[O-].O=P([O-])([O-])[O-].[O-2] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat6,699 g/cm³ (a 293,15 K, sòlid) Modifica el valor a Wikidata
Cristal·lografia
Sistema cristal·lísistema hexagonal Modifica el valor a Wikidata
Grup d'espaiP6₃/m Modifica el valor a Wikidata

LK-99 és un compost sintètic sòlid d'aspecte negre-grisós d'estructura atòmica hexagonal, creat a partir del plom apatita amb l'addició de coure (Pb10−xCux(PO4)6O).[cal citació]

Investigat per un equip dirigit per Sukbae Lee (en coreà, «이석배») i Ji-Hoon Kim («김지훈») de l'Institut de Ciència i Tecnologia de Corea (ICTC)[1] generà molt ressò mediàtic internacional el 26 de juliol del 2023, quan una prepublicació a ArXiv afirmà que actuava com a superconductor a temperatura ambient.[2][3][4][5] El consens creixent a partir de la impossibilitat de replicar el efectes per part de múltiples estudis independents a l'anteriorment esmentat és que no posseeix capacitat superconductiva a cap temperatura.[6][7][8]

Denominació[modifica]

El nom LK-99 prové de les inicials dels descobridors, Lee i Kim, i de l'any del descobriment i a partir del qual van començar a treballar en el material en qüestió (1999).[9] La parella havia estat originalment treballant amb el professor Choi Dong-Shik («최동식») a la Universitat de Corea durant la dècada de 1990.[10]

La idea guanyà un renovat interès d'ençà que un patrocinador industrial prengué un cert lideratge i col·laboració l'any 2018; fou llavors quan dos nous investigadors es van unir al projecte.[cal citació]

Història de la publicació[modifica]

La troballa es va presentar originalment per a ser publicada a Nature l'any 2020, però fou rebutjada pel seu comitè editorial.[11] Una investigació similar sobre superconductors a temperatura ambient, obra de Ranga P. Dias, ja s'havia publicat a Nature a principis d'aquell any, però fou rebuda amb escepticisme. El document de Dias, tanmateix, fou retirat de la revista el 2022 després que es trobés que les seves dades havien estat falsificades.[12]

Els investigadors coreans Sukbae Lee i Ji-Hoon Kim van presentar una sol·licitud de patent el 2021 que es va publicar el 3 de març del 2023.[13] Un mes més tard, el 4 d'abril, el Centre de Recerca de l'Energia Quàntica coreà va seguir aquesta línia i va presentar una sol·licitud de marca comercial coreana per a LK-99.[14] El mateix any, es van publicar una sèrie de prepublicacions acadèmiques (sense revisió per parells) a ArxiV que resumien la troballa inicial, amb un total de set autors en quatre publicacions. Aquests resultats, endemés, es van enviar a la revista APL Materials el 23 de juliol de 2023 per a la seva revisió externa.[15]

Possibles aplicacions[modifica]

Els superconductors d'electricitat tenen en general l'inconvenient que requereixen un entorn de molt baixa temperatura per a ser efectius i no oferir resistència al pas del corrent elèctric. En el cas del LK-99, en el cas que es demostrés la seva viabilitat, podria funcionar a temperatura ambient i tenir aplicacions com ara carregar la bateria del mòbil en un segon, facilitaria el desenvolupament d'ordinadors quàntics domèstics i abaratiria les màquines de ressonància magnètica o els trens de levitació magnètica.[11]

Reacció pública[modifica]

A 26 de juliol de 2023 (2023-07-26), després de la revolada pública i mediàtica internacional sobre l'assumpte, les propietats mesurades no demostraven que LK-99 fos cap superconductor, atès que no explicaven completament com podia canviar la magnetització de LK-99, ni tampoc la seva capacitat calorífica específica.[16] Una explicació plausible al fet que interactués als imants podria ser el diamagnetisme.[17]

Els dies posteriors a les prepublicacions i el ressò general, l'experiment encara no s'havia replicat més enllà dels dos laboratoris coreans dels autors de les obres. Tanmateix, alguns grups independents van començar a intentar reproduir-ne la síntesi química. Hyun-Tak Kim, col·laborador del projecte al Colledge of William and Mary, es va oferir a ajudar a qualsevol grup que intentés replicar els resultats.[16]

Referències[modifica]

  1. ↑ Sakakibara, S.; Yamaguchi, K.; Hosokawa, Y.; Kohashi, N.; Ueda, I. «Purification and some properties of rat liver cysteine oxidase (cysteine dioxygenase)». Biochimica Et Biophysica Acta, 422, 2, 13-02-1976, pàg. 273–279. DOI: 10.1016/0005-2744(76)90138-8. ISSN: 0006-3002. PMID: 2307.
  2. ↑ #author.fullName}. «Room-temperature superconductor 'breakthrough' met with scepticism» (en anglès americà). [Consulta: 16 agost 2023].
  3. ↑ Garisto, Daniel. «Viral New Superconductivity Claims Leave Many Scientists Skeptical» (en anglès). [Consulta: 16 agost 2023].
  4. ↑ «Superconductor Pb10−xCux(PO4)6O showing levitation at room temperature and atmospheric pressure and mechanism» (en anglès). Cornell University, 22-07-2023. [Consulta: 16 agost 2023].
  5. ↑ Bracero, Francesc «El superconductor que canviarà el món» ((subscripció necessària)). La Vanguardia, 28-07-2023 [Consulta: 28 juliol 2023].
  6. ↑ Robinson, Dan. «LK-99 slammed as 'not a superconductor at all'» (en anglès). [Consulta: 16 agost 2023].
  7. ↑ #author.fullName}. «LK-99: Mounting evidence suggests material is not a superconductor» (en anglès americà). [Consulta: 16 agost 2023].
  8. ↑ Leffer, Lauren. «The Superconductor Sensation Has Fizzled, and That’s Fine» (en anglès). [Consulta: 16 agost 2023].
  9. ↑ Sakakibara, S.; Yamaguchi, K.; Hosokawa, Y.; Kohashi, N.; Ueda, I. «Purification and some properties of rat liver cysteine oxidase (cysteine dioxygenase)». Biochimica Et Biophysica Acta, 422, 2, 13-02-1976, pàg. 273–279. DOI: 10.1016/0005-2744(76)90138-8. ISSN: 0006-3002. PMID: 2307.
  10. ↑ Kim, Ji-Hoon. «About» (en anglès). [Consulta: 28 juliol 2023]. «"working on superconducting materials again, and finally, succeeded in synthesizing a room temperature and atmospheric pressure superconductor (RTAP-SC) … named LK99 (first discovered as a trace by Dr. Lee and Dr. Kim in 1999)."»
  11. ↑ 11,0 11,1 «El superconductor que canviarà el món?». La Vanguardia, 28-07-2023. [Consulta: 28 juliol 2023].
  12. ↑ Garisto, Dan «‘A very disturbing picture’: another retraction imminent for controversial physicist» (en anglès). Nature, 25-07-2023. DOI: 10.1038/d41586-023-02401-2. ISSN: 0028-0836.
  13. ↑ «상온, 상압 초전도 세라믹화합물 및 그 제조방법» (en coreà), 02-03-2023. [Consulta: 28 juliol 2023]. «"Ceramic composite with superconductivities over room temperature at atmospheric condition and method of manufacturing the ceramic composite"»[Enllaç no actiu]
  14. ↑ «LK-99; … Applicant: Quantum Energy Research Centre (Q-centre); … Status: Awaiting Examination» (en anglès). Korea Intellectual Property Rights Information Service (Report), 04-04-2023. Arxivat de l'original el 4-4-2023. [Consulta: 28 juliol 2023].
  15. ↑ «‘노벨상감’ 상온 초전도체 세계 최초 개발했다는 한국 연구...과학계 ‘회의론’ 넘을까» (en coreà). [Consulta: 28 juliol 2023].
  16. ↑ 16,0 16,1 Padavic-Callaghan, Karmela. «Room-temperature superconductor 'breakthrough' met with scepticism» (en anglès). New Scientist. [Consulta: 28 juliol 2023].
  17. ↑ Ritchie, Stuart. «The latest mega-breakthrough on room-temperature superconductors is probably nonsense» (en anglès), 26-07-2023. [Consulta: 28 juliol 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=LK-99&oldid=33398683»