Lamprofil·lita
 Lamprofil·lita | |
|---|---|
 Cristalls marrons de lamprofil·lita sobre aegirina (verd fosc) de la península de Kola, Regió del Nord, Rússia | |
| Fórmula química | (Sr,K,Ba)₂(Na,Ti,Mn2+,Fe3+)₄ Ti₂(Si₂O₇)₂O(O,OH,F) |
| Localitat tipus | Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > sorosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.25  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.13 |
| Dana | 56.2.6c.4 |
| Heys | 14.9.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 19.76Å, b = 7.06Å, c = 5.4Å, β = 96.5° |
| Grup espacial | grup espacial C2/m |
| Color | marró-daurat, verd groguenc, marró, groc |
| Exfoliació | bona |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca, marró-groguenca |
| Densitat | 3,44 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1.746 nβ = 1.754 nγ = 1.779 |
| Birefringència | δ = 0,033 |
| Angle 2V | mesurat: 21° to 43°, calculat: 60° |
| Dispersió òptica | no en té |
| Impureses comunes | Al, Fe, Nb, Ta, Mn, Mg, Ca, K, H₂O |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1894 |
| Símbol | Lmp |
| Referències | [1] |
La lamprofil·lita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom del grec lampros, brillant, i phillon, fulla. Va ser descoberta l'any 1894 a la península de Kola (Rússia). Pertany i dona nom al grup de la lamprofil·lita.[2]
Característiques[modifica]
La lamprofil·lita és un mineral silicat, concretament un sorosilicat, que pertany i dona nom al grup lamprofil·lita. Cristal·litza en el sistema monoclínic. És un mineral de color predominantment marró, amb ratlla de color marró-groguenca o blanca i lluentor vítria. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lamprofil·lita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, shkatulkaïta, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, killalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació[modifica]
Es pot trobar en qualsevol tipus de roca i en la majoria de pegmatites. Acostuma a trobar-se associada a altres minerals, com microclina, nefelina, aegirina, lorenzenita, eudialita, lomonossovita, murmanita, vil·liaumita, catapleiïta, calcita, fluorita, analcima i pectolita.[3]
Varietats[modifica]
Es coneix una varietat, la barilamprofil·lita, una varietat rica en bari, amb fórmula Na₂(Sr,Ba)TiSi₂O₈, trobada en diferents zones de Rússia.[4] També es coneixen dos politips: la lamprofil·lita-2M i la lamprofil·lita-2O.
Grup de la lamprofil·lita[modifica]
El grup de la lamprofil·lita és un grup de diverses espècies minerals.[2] Aquest grup forma part des del 2016 del supergrup de la seidozerita, juntament amb el grup de la rinkita, el grup de la bafertisita i el grup de la murmanita.[5]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lamprofil·lita |
- ↑ «Lamprophyllite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 setembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 «Lamprophyllite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 setembre 2014].
- ↑ «Lamprophyllite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 15 setembre 2014].
- ↑ «Barium-Lamprophyllite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 setembre 2014].
- ↑ «Seidozerite Supergroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 desembre 2016].
- Zaitsev V.A., Krigman L.D., Kogarko L.N. Pseudobinare phase diagram lamprophyllite – nepheline // EMPG-X Symposyum Abstracts. Lithos. 2004. 73 N. 1-2. s. 122.
- Zaitsev V.A., Kogarko L.N., Senin V.G. Phase Equilibria in the System Lamprophyllite–Nepheline. ISSN 0016-7029, Geochemistry International, 2013, Vol. 51, No. 11, pp. 889–895.
- Zaitsev V.A., Kogarko L.N. Compositions of Minerals of the Lamprophyllite Group from Alkaline Massifs Worldwide // Geochemistry International 2002. Vol. 40, No. 4, pp. 313-322.
- Zaitsev V.A. Numerical Dependence of the Unit-Cell Parameters of Minerals of the Lamprophyllite Group on the Cationic Composition in the Interlayer Position // Crystallography Reports, 2005, Vol. 50, No. 3