Launebod
| Activitat | |
|---|---|
| Ocupació | aristòcrata  |
| Altres | |
| Títol | Duc |
Launebod fou dux de Tolosa al segle vi. És esmentat per Venanci Fortunat al poema Carmina, i per sant Gregori de Tours.
Els comtes que governaven els pagus estaven de vegades subjectes als dux[nota 1] que dominaven sobre diversos comtats o diòcesis (províncies o marques frontereres), i la funció principal dels quals era militar (manaven les tropes) i l'administració de justícia, per damunt de la que impartien els comtes o els seus vicaris (les vicaries eren subdivisions de cada comtat). El govern ducal de Tolosa incloïa diversos comtats dins la part d'Aquitània que corresponia a Khilperic I rei de Nèustria (561–584). Fortunat va deixar un elogi del duc del que diu que era de raça bàrbara (barharica prole), sense especificar si franc o got, de família il·lustre i reconegut per la seva pietat que el va portar a fer construir a Tolosa una església en honor de sant Sadurní de Tolosa al lloc on aquest sant havia estat enterrat on només hi havia un petit oratori; els seus ossos havien estat traslladats a l'església construïda en un altre lloc pels bisbes sant Selvi o Silvi (360-400) i sant Exuperi o sant Superi (400-?). L'església anomenada primer de Sant Sadurní fou rebatejada aviat com de Nostra Senyora del Brau que encara porta,[nota 2] perquè estava suposadament sobre el lloc on el brau va deixar el cos del sant.
Launebod estava casat amb Beretruda,[1] una dama distingida, també notable per la seva religiositat, que va destacar per la fundació o l'embelliment de llocs sagrats. Va fundar diversos monestirs per dames i es va caracteritzar per la seva caritat amb les noies pobres a les quals donava la subsistència i els habita i tenia per costum de servir-les ella mateixa. Aquestes caritat no devien reduir gaire el seu patrimoni doncs a la mort de Launebod i Beretruda la seva filla única va heretar béns considerables. Launebod va morir no més tard del 674 any en què ja apareix com a duc Didier de Tolosa. La data de la mort de Beretruda no és coneguda.
Notes[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Brehaut, E. History of the Franks (en anglès). Рипол Классик, p. 274. ISBN 1176686127.
Bibliografia[modifica]
- Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).