Laurence Debray
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1976 (47/48 anys) París |
| Activitat | |
| Camp de treball | Escriptura creativa i professional |
| Ocupació | escriptora, guionista, biògrafa |
| Família | |
| Pares | Régis Debray i Elizabeth Burgos |
Laurence Debray (París, 1976) és una escriptora, guionista i directora de documentals francesa.
Filla de l'intel·lectual i filòsof francès Régis Debray i l'antropòloga veneçolana Elizabeth Burgos, el 2018 va escriure una biografia sobre els seus dos pares, Filla de revolucionaris.[1][2]
En la seva infància va viure en un campament a Cuba. Va estudiar Història i Literatura en La Sorbona, Economia en la London Schools of Economics i a l'Escola d'Estudis Superiors de Comerç de París (HEC). Es va dedicar a treballar en les finances.[3]
És admiradora del rei Juan Carlos I d'Espanya i de la transició espanyola, del qual ha realitzat llibres i un documental.[3][4]
Va viure a França i Espanya, amb llargues estades a Veneçuela, Londres i Nova York.[5] Està casada amb Émile Servan-Schreiber[a] (fill de Jean-Jacques Servan-Schreiber) i té 2 fills.
Filmografia[modifica]
- Com a guionista
- 2019, Venezuela, l'ombre de Chavez (documental)[6]
- 2016 Lundi en histoires (sèrie documental en el que va escriure el guió per l'episodi Moi, Juan Carlos, roi d'Espagne)
- Com a directora
- 2019, Venezuela, l'ombre de Chavez (documental)
- Com a ella mateixa
- 2017, L'émission politique (sèrie de televisió en la qual participà en l'episodi del 30 de novembre de 2017)
- 2017, C politique (sèrie de televisió en la qual participà en l'episodi del 29 d'octubre de 2017)
- 2013, Secrets d'histoire (sèrie de televisió documental en la qual participà en l'episodi Juan Carlos, le roi des Espagnols)
Notes[modifica]
- ↑ No confondre amb el seu avi també anomenat Émile Servan-Schreiber (20 de desembre de 1888 - 29 de desembre de 1967).
Referències[modifica]
- ↑ «Hija de revolucionarios - Debray, Laurence - 978-84-339-8019-9». Editorial Anagrama. [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ Erdelyi, Laszlo. «La hija, el padre, y la revolución que aún duele». El País (Uruguay), 24-02-2020. [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ 3,0 3,1 Muscillo, Adriana. «Laurence Debray: quitarse el peso de la herencia revolucionaria». www.clarin.com. [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ Peiró, Claudia. «Laurence Debray: "Es muy lindo defender las revoluciones desde París, pero en Venezuela la gente se está muriendo de hambre"». Infobae, 06-05-2019. [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Laurence Debray». www.alianzaeditorial.es. [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Laurence Debray». IMDb. [Consulta: 13 gener 2021].
Enllaços externs[modifica]
- Laurence Debray a Els set bojos a YouTube (2019)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laurence Debray |