Màxim de Jerusalem
Biografia | |
---|---|
Naixement | Máximos a' 'Ierosolúmon Final del segle III Palestina |
Mort | 350 (Gregorià) Jerusalem (Palestina) |
Bisbe judeocristià de Jerusalem | |
333 – 348 | |
Activitat | |
Ocupació | prevere |
Període | Imperi Romà |
bisbe, confessor | |
Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies protestants, Comunió Anglicana |
Canonització | Antiga |
Festivitat | 5 de maig |
Iconografia | Robes de bisbe oriental, amb un llibre o rotlle (l'Evangeli) |
Màxim de Jerusalem (Jerusalem, final del segle iii - ca. 350) fou patriarca de Jerusalem del 333 al 348, com a Màxim III. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Biografia[modifica]
Va patir la persecució decretada el 303 en la que va perdre l'ull dret, i segurament danys a la seva cama dreta. Macari bisbe de Jerusalem (314-333) el va nomenar bisbe de Diòspolis però el poble va demanar que es quedés a Jerusalem com així es va fer. Va continuar a Jerusalem com a preveres i a la mort de Macari el va substituir com a bisbe per les seves virtuts. El 335 era al concili de Tir on Atanasi fou condemnat, i a contracor va signar la condemna, del que es va penedir aviat i va convocar un sínode de 16 bisbes de Palestina que va admetre altre cop a Atanasi a la comunió. Va treballar activament perquè el bisbat de Jerusalem tingués el mateix rang que la seu metropolitana de Cesarea de Palestina, la qual cosa es va aconseguir en 451.
El 348 o 349 fou deposat per influència d'Acaci de Cesarea, arrià, i el va substituir Ciril de Jerusalem després d'uns mesos de vacant. Màxim va morir poc temps després de la seva deposició.