Malinkoïta
 Malinkoïta | |
|---|---|
| Fórmula química | NaBSiO₄ |
| Epònim | Svetlana Malinko  |
| Localitat tipus | Mont Karnasurt, massís de Lovozero, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FA.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FA.10 |
| Dana | 76.4.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Grup espacial | space group P6₃ (en)  |
| Color | blanc, color crema rosat |
| Duresa | 7 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,591 nε = 1,582 |
| Birefringència | δ = 0,009 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2000-009 |
| Símbol | Mlk |
| Referències | [1] |
La malinkoïta és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats). Va ser anomenada així l'any 2000 per A.P. Khomyakov, G.N. Nechelyustov, E.V. Sokolova i F.C. Hawthorne en honor de Svetlana Malinko, mineralogista russa de l'Institut de Recursos Minerals de Moscou (Rússia), la qual va especialitzar-se en minerals amb contingut de bor i en va descobrir alguns de nous. És similar a la kalsilita i la beril·lonita.
Característiques[modifica]
La malinkoïta és un silicat de fórmula química NaBSiO₄. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la malinkoïta pertany a «09.FA - Tectosilicats sense H₂O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics» juntament amb els següents minerals: kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, kaliofilita, virgilita, lisitsynita, adularia, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anortita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.
Formació i jaciments[modifica]
Es forma en contextos intrusius primaris, concretament en complexos ignis alcalins.[2] En la seva localitat tipus es va descriure en una cavitat en el nucli ric en ussinguita d'una pegmatita hiperagpaïtica. S'ha trobat només a Rússia i al Canadà.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Malinkoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Paragenetic Mode: Primary Intrusive Igneous > Alkali igneous complex». [Consulta: 19 març 2018].
- ↑ Barthelmy, Dave. «Malinkoite Mineral Data». [Consulta: 19 març 2018].