María del Carmen Riu Pascual

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMaría del Carmen Riu Pascual
Biografia
Naixement(ca) María Carmen Riu Pascual Modifica el valor a Wikidata
4 novembre 1951 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Presidenta Associació Dones No Estàndards
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciónedadora, activista, professora de secundària Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut Joan Salvat Papasseit Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Esportnatació Modifica el valor a Wikidata
Participà en
novembre 19681968 Summer Paralympics (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

María del Carmen Riu Pascual (Barcelona, Barcelonès, 4 de novembre de 1951) és una activista, professora d'educació secundària, esportista i nedadora catalana amb discapacitat física.

Esportista[modifica]

Fou la primera esportista catalana que guanyà una medalla olímpica. Aconseguí la fita en els Jocs Paralímpics de Tel-Aviv de 1968, amb l'obtenció de dues medalles de plata en les proves de 50 metres lliure i 50 metres braça de la classe S3. En l'edició següent, a Múnic, el 1972, guanyà una altra medalla de plata, però no l'acceptà, en senyal de protesta perquè volia que les persones amb discapacitat física poguessin competir en els Jocs Olímpics.[1][2]

Activista i professora[modifica]

Llicenciada en Psicologia i Pedagogia per la Universitat Autònoma de Barcelona, més enllà del seu vessant com a esportista, Carme Riu és també una activista des del feminisme i l'anormalisme. És professora de l'Institut Joan Salvat Papasseit de Barcelona i presidenta de l'Associació Dones No Estàndards.[3] És membre del Consell Executiu de les persones amb discapacitat de l'Ajuntament de Barcelona, Secretària de la Junta Directiva de la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) a Catalunya. Experta en el Consell d'Europa en Dona i Discapacitat. Experta en l'elaboració del VI Pla d'Acció i Desenvolupament de les Polítiques de Dones de la Generalitat de Catalunya 2008-1011, i membre permanent del Consell Nacional de Dones de Catalunya. Representant del Consell Nacional de Dones de Catalunya a les Nacions Unides a la convocatòria sobre l'Estatut de les Dones (2000-2005-2006-2010) i autora de diversos llibres. Membre de la Permanent de Consell de Participació de la Dona de l'Estat Espanyol. Membre de l'Observatori de Violència de la Dona de l'Estat Espanyol. Membre de la Comissió de la Dona del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI).[4]

Publicacions [5][modifica]

Artícles de revistes[modifica]

Col·laboracions en llibres[modifica]

  • Riu i Pascual, Carme; Pié Balaguer, Assumpció (coord.); Romañach Cabrero, Javier (coord.); Ros Riu, Roser (coord.). «El feminismo y las políticas de la dependencia». A: Deconstruyendo la dependencia: propuestas para una vida independiente, 2012, p. 127-156. ISBN 978-84-9029-006-4. 
  • Riu i Pascual, Carme; Orella, Inés. «Un techo de cristal precioso». A: Desde las discapacidades hacia la inclusión: I Congreso Internacional de Discapacidad de Euskadi, XI Congreso Estatal de Espina Bífida e Hidrocefalia. ASEBI, 2002, p. 252-256. ISBN 84-688-0349-9. 

Referències[modifica]

  1. «María del Carmen Riu Pascual». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 7 agost 2020].
  2. Ortiz García, Jesús «Carmen Riu, la primera medallista paralímpica española». Avance Deportivo, 16-04-2020 [Consulta: 7 agost 2020].
  3. «Carme Riu Pascual». Revista Idees. Centre d'Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat de Catalunya, Núm. 47, 2019 [Consulta: 7 agost 2020].
  4. «Maria Carmen Riu Pascual». Urbanisme Inclusiu. [Consulta: 7 agost 2020].
  5. «Carme Riu i Pascual». Dialnet. [Consulta: 7 agost 2020].