Marion Gray

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMarion Gray
Biografia
Naixement(en) Marion Cameron Gray Modifica el valor a Wikidata
26 març 1902 Modifica el valor a Wikidata
Ayr (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 setembre 1979 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Edimburg (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióBryn Mawr College (1924–1926)
Universitat d'Edimburg (1919–1924)
Ayr Academy (1913–1919) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaA Boundary Value Problem of Ordinary Self-Adjoint Differential Equations with Singularities  (1926 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiAnna Johnson Pell Wheeler Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBell Labs (1934–1967)
AT&T Laboratories (1930–1934)
Imperial College London (1927–1930)
Universitat d'Edimburg (1926–1927) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParesJames Gray i Marion Cameron

Marion Gray (Ayr, 26 de març de 1902 - Edimburg, 16 de setembre de 1979) va ser una matemàtica escocesa.[1][2]

Vida i Obra[modifica]

Gray va néixer a Ayr, on va ser escolaritzada i va fer els estudis secundaris a la Ayr Academy. El 1919 es va matricular a la universitat d'Edimburg, on es va graduar el 1922 en Matemàtiques i Filosofia Natural. Va continuar dos anys més com a estudiant postdoctoral de Matemàtiques, fins al 1924, quan va viatjar als Estats Units, amb l'ajut d'una beca britànica i d'una beca Carnegie, per assistir al Bryn Mawr College, on va obtenir el doctorat el 1926 sota la direcció d'Anna Johnson Pell Wheeler.[3]

Després de doctorar-se, Gray va tornar a Edimburg per ser professora assistent de filosofia natural a la universitat. Només hi va estar un curs, ja que l'any següent va marxar a Londres, on va ser ajudant de matemàtiques a l'Imperial College London durant tres anys.

El graf de Gray.

El 1930 va tornar als Estats Units per a fer d'ajudant d'enginyer al Departament de Desenvolupament i Investigació de la AT&T de Nova York. Mentre treballava allà, va descobrir un inusual graf semi-simètric cúbic[4] amb 54 vèrtexs i 81 arestes,[5] format com a graf d'incidència dels 27 punts i 27 línies d'una quadrícula tridimensional de 3×3×3. Des de llavors s'ha demostrat que és el graf semi-simètric cúbic més petit possible. Pensant que era un descobriment teòric sense aplicació pràctica, Gray no va publicar els seus descobriments. El 1968, trenta-sis anys després, l'informàtic I. Z. Bouwer el va redescobrir i descriure i va explicar com podia respondre algunes preguntes sobre tipus de simetria. El graf es coneix avui en dia com Graf de Gray i es una eina valuosa en la teoria de xarxes.

El 1934, Gray va passar a formar part de l'equip tècnic dels Laboratoris Bell on va romandre més de 30 anys, primer a la ciutat de Nova York i després a Murray Hill (New Jersey). Va continuar escrivint articles científics i fent revisions d'articles publicats.[6]

Després de la seva jubilació, el 1967, Gray es va traslladar de nou a Edimburg, on va morir el 1979 als 77 anys.

Referències[modifica]

  1. O'Connor, J. J.; Robertson, E. F. «Marion Cameron Gray - Biography» (en anglès). School of Mathematics and Statistics University of St Andrews, Scotland, abril 2009. [Consulta: 20 gener 2022].
  2. Macho Stadler, Marta. «Marion Gray, la matemática que dio nombre a un famoso grafo» (en castellà). Mujeres con ciencia, 13-08-2019. [Consulta: 20 gener 2022].
  3. Green i LaDuke, 1993, p. 144.
  4. Pabiniak, Przytycki i Sazdanović, 2009, p. 40-42.
  5. Malniča, Marušiča i Wang, 2004, p. 188.
  6. Green i LaDuke, 2009, p. 186.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]