Martinho de Zamora
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIV  Zamora |
| Mort | 6 desembre 1383 Lisboa (Portugal) |
| Cardenal | |
| 23 desembre 1383 – | |
| Bisbe de Lisboa | |
| 7 febrer 1379 – ← João de Agoult – João Guterres → Diòcesi: bisbat de Lisboa | |
| Bisbe de Silves | |
| 9 febrer 1373 – – João Afonso Esteves de Azambuja → Diòcesi: bisbat de Silves | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic |
Martinho de Zamora, també anomenat Martinus Lusitanus i Martí de Portugal, (Zamora, ? - Lisboa, 6 de desembre de 1383) fou un pseudocardenal del segle XIV creat per l'antipapa d'Avinyó Climent VII.
Prior de Vimara a la diòcesi de Braga, fou escollit bisbe de Silves el 7 de febrer de 1373, i posteriorment fou transferit a Lisboa. Fou ambaixador del rei de Portugal a França (envers el 1380).
Fou assassinat el 6 de desembre de 1383 en una revolta que es produí a la catedral després de l'assassinat del comte Joan Fernández d'Andeiro, favorit de Leonor Téllez de Meneses. Fou defenestrat i el seu cos s'estavellà contra el pati de la catedral. La seva condició de castellanolleonès, de ser partidari de l'antipapa Climent VII i el fet de no haver tocat les campanes per celebrar la mort del comte havien provocat prèviament la ira del poble. El seu cadàver fou arrossegat per la ciutat i el seu cos abandonat als gossos a la plaça de Rossio. Aquests fets ocorregueren disset dies abans de la seva promoció, car les notícies de la seva mort no arribaren a Avinyó en el moment del consistori, el 23 de desembre del 1383.
Referències[modifica]
- LOPES, Fernão, Primeira Parte da Chronica d'el-rei Dom Joham I da Boa Memória e dos Reis de Portugal o Décimo, Lisboa, Imprensa Nacional-Casa da Moeda, 1978, pp. 23-26 [1].
Bibliografia[modifica]
- Chacón, Alfonso. Vitae et res gestae Pontificum romanorum et S.R.E. Cardinalium ab initio nascentis Ecclesiae vsque ad Clementem IX P.O.M. (en latín). Roma: Tomus Tertius, 1677.