Mary Jimenez
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Mary Jiménez Freeman-Morris 1948 (75/76 anys)Lima (Perú) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arts escèniques i cinema |
| Ocupació | directora de cinema, guionista |
    | |
Mary Jimenez (Lima, Perú, 1948) és una guionista i directora de cinema belga d'origen peruà. És directora de diverses pel·lícules de ficció i d'una desena de documentals, com ara Du verbe aimer i L'Air de rien. Està molt implicada en la lluita per la representació de la dona a la indústria del cinema.
Biografia[modifica]
Mary Jiménez va néixer al Perú. Va estudiar arquitectura a Lima i després va anar a Brussel·les per estudiar cinema a l'Institut national supérieur des arts du spectacle (INSAS).[1]
Imparteix cursos de direcció i direcció d'actors a l'Escola de Cinema San Juan de los Baños de Cuba, al Departament d'Audiovisual de l'Escola d'Art de Lausana, a l'Insas i a l'Institut des arts de diffusion s Belgique.[2][3]
Dirigeix o codirigeix pel·lícules de ficció i una desena de documentals, diverses emissions de ràdio, seleccionades en diversos festivals i sovint premiades.[4]
El seu primer llargmetratge 21:12 Piano Bar va guanyar el premi Arthouse Cinemas. Està en competició al Festival Internacional de Cinema de Mannheim-Heidelberg i es presenta al Festival Internacional de Cinema de Figueira da Foz i al Festival Internacional de Cinema de Locarno.[4][5]
Ella mateixa va produir el documental autobiogràfic Du verbe aimer que es va presentar al Fòrum de la Berlinale el 1985.[6][7]
Després va crear la seva pròpia casa de producció, Les Productions de la Phalène, amb Jacqueline Louis i posteriorment va treballar amb Tarantule et Dérives, el taller de producció dels germans Dardenne[7]
La pel·lícula de ficció L'Air de Rien es distingeix per una major lleugeresa. Una jove, Jessie, s'assabenta de la seva imminent mort. Ella decideix reconnectar amb la seva pròpia vida i se'n va de viatge a la seva pròpia ciutat, Brussel·les. La pel·lícula va guanyar el premi a la direcció del III festival de Barcelona, on va obrir el concurs. Es presenta al Festival de Canes i al Festival Internacional de Nou Cinema i Vídeo de Mont-real[8][9]
Amb Bénédicte Liénard[modifica]
A partir del 2013, va treballar diverses vegades amb la directora Bénédicte Liénard. Juntes van produir Sobre las brasas (2013), la història d'una dona de l'Amazònia peruana que tria la independència i la llibertat. La pel·lícula va guanyar el Premi del Jurat al Fidoc, el Gran Premi al Festival Filmer le travail a Poitiers, el premi Quadrature du circle al Filmer à tout prixs, i el premi del jurat al Festival de Cinema de Taiwan[10][7][11]
Llur segona pel·lícula Le Chant des hommes (2016) s'inspira lliurement en nombroses històries de migrants sense papers.[12][13] Fou seleccionada per al 56è Festival Internacional de Cinema de Tessalònica, al 15è Festival Internacional de Cinema de Marràqueix i el Festival de Cinema de la Ciutat de Luxemburg[14]
El 2019 van crear Sortir du noir al Théâtre de Liège, una obra compromesa amb la realitat dels fluxos migratoris que implica íntimament l'espectador. Aquest treball es basa en històries recollides a Tunísia pels dos directors i combina de manera interactiva imatge, so, actuació en directe, i l'escenari del teatre esdevé el lligam de les paraules dels oblidats.[15]
El mateix any, van escriure i dirigir By the Name of Tania, una pel·lícula a mig camí entre el documental i la ficció que dóna veu a les víctimes de la regió minera d'or del Perú. Explica la història de la Tania, que va caure a l'infern de la prostitució al Perú, a partir de testimonis reals. Va ser presentat en competició oficial al 34è Festival international du film francophone de Namur (premi especial del jurat), seleccionat a la Berlinale, nominat per al Magritte du cinéma el 2020, en la categoria de Millor Documental i guanyadora del premi al Millor Llargmetratge Internacional al Festival de Raindance.[16][17][18][19]
Filmografia[modifica]
- 1981 : 21:12 Piano Bar
- 1981 : La Distance sensible
- 1985 : La Moitié de l'amour
- 1985 : Du verbe aimer
- 1985 : Différences
- 1988 : Fiestas
- 1989 : L'Air de rien
- 1999 : Loco Lucho
- 2007 : La Position du lion couché
- 2009 : Le Dictionnaire selon Marcus
- 2012 : Héros sans visage[20]
- 2013 : Sur les braises, documental codirigit amb Bénédicte Liénard
- 2014 : Face Deal
- 2015 : Le Chant des hommes, codirigida amb Bénédicte Liénard
- 2019 : By the Name of Tania, documental codirigit amb Bénédicte Liénard
Distincions[modifica]
- Premi de la Confederation of Art House Cinema per 21:12 Piano Bar[4]
- Premi al Millor Director al Festival de Barcelona per L'Air de rien[8]
- Premi al millor director al Taiwan Festival per Loco Lucho[2]
- Premi Interculturalitat, festival Filmer à tout prix per La Position du lion couché[7]
- Premi de festival Filmer le travail (Poitiers) per Sur des braises, 2013[10]
- Premi del Jurat a la FIDOC (Xile) per Sur des braises, 2013[10]
- Premi del jurat al Festival TIDF de Taiwan, 2014
Referències[modifica]
- ↑ «Mary Jiménez – CBA» (en francès). cbadoc.be. [Consulta: 26 desembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «Mary Jimenez». www.directdocs.be. [Consulta: 26 desembre 2021].
- ↑ «Collective - SoundImageCulture». www.soundimageculture.org. Arxivat de l'original el 2022-12-09. [Consulta: 11 octubre 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Mary JIMENEZ» (en francès). notreCinema.com. [Consulta: 26 desembre 2021].
- ↑ «30. Internationale Filmwoche Mannheim 5. – 11. Oktober 1981» (en alemany). Arxivat de l'original el 2021-12-26. [Consulta: 11 octubre 2023].
- ↑ «Mary Jiménez | dafilms.com» (en anglès). dafilms.com. [Consulta: 26 desembre 2021].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Marie-France Collard. Etude sur les conditions de travail des autrices et des auteurs de documentaires. Scam, 2017, p. 132.
- ↑ 8,0 8,1 Fernand Denis. «Alone in Barcelone Tell me something Timothy Neat go to Hellman Quiriqui Découverte et rupture, les deux rails du festival» (en francès). Le Soir, 19-07-1989. [Consulta: 26 desembre 2021].
- ↑ Flora Bois «Préférer le possible au vraisemblable. L’Air de rien» (pdf). Ciné-Bulles, n. 9.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Les triomphes du cinéma belge 2014 - Cinevox» (en francès). www.cinevox.be, 12-02-2015. [Consulta: 26 desembre 2021].
- ↑ «Sobre las brasas» (en francès). Ces films à part qu'on nomme "documentaires", 29-06-2014. [Consulta: 27 desembre 2021].
- ↑ «Le Chant des hommes de Benédicte Liénard et Mary Jimenez». Cinergie.be. [Consulta: 26 desembre 2021].
- ↑ «Sobre las brasas de Bénédicte Liénard et Mary Jimenez». Cinergie.be. [Consulta: 26 desembre 2021].
- ↑ European Women’s Audiovisual Network. Tarentula - Selective filmography
- ↑ «Sortir du noir» (en francès). theatrezmoi.be. [Consulta: 26 desembre 2021].
- ↑ «Bénédicte Liénard et Mary Jimenez: Flashback 2019/ Flashforward 2020 - Cinevox» (en francès). www.cinevox.be, 25-12-2019. [Consulta: 26 desembre 2021].
- ↑ «BÉNÉDICTE LIÉNARD» (en francès). Festival International du Film de Marrakech. [Consulta: 26 desembre 2021].
- ↑ «Magritte du Cinéma 2020: les nominations». Cinergie.be. [Consulta: 26 desembre 2021].
- ↑ «Notre membre cinéaste Mary Jiménez sélectionnée pour la Berlinale 2019» (en francès). Sabam. [Consulta: 26 desembre 2021].
- ↑ «Héros sans visage» (en francès). Dérives. [Consulta: 27 desembre 2021].
Bibliografia[modifica]
- Christian Blanchet, « Onze cinéastes belges pour les années 80 : Mary Jimenez », Cinéma Quatre-Vingt-Cinq, N°319-320, Fédération Française des Ciné-Clubs (FFCC) Paris, juillet-août 1985, p.21, ISSN 0045-6926.