Moviment literari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un moviment literari o corrent literari és un terme que agrupa autors que escriuen d'una manera similar, pel que fa als temes, estil o intencions en una època determinada. Pot ser un moviment autodeclarat, és a dir, uns escriptors que se senten part d'un grup, o bé una agrupació de la història de la literatura i la crítica associada. Es pot anomenar igualment escola, grup poètic o generació si es tracta d'obres líriques. De vegades s'encavalla amb el moviment artístic general,[1] per exemple si es parla de literatura renaixentista o tenir un abast més restringit. Igualment es poden diferenciar entre moviments nacionals, propis només d'una comunitat lingüística, regionals o universals.

Llista de moviments literaris per període[modifica]

A continuació es llisten alguns dels moviments literaris més rellevants per ordre cronològic

Literatura antiga[modifica]

La literatura antiga inclou totes les obres corresponents als inicis de la literatura escrita (no es diferencien moviments per a les primitives obres orals).

Literatura medieval[modifica]

Es considera literatura medieval totes les composicions entre els segles V i XV aproximadament, segons la cronologia de l'edat mitjana europea, tot i que aquesta divisió pugui no resultar pertinent per a altres cultures.

Literatura moderna[modifica]

La divisió tradicional europea dels moviments literaris moderns els classifica en literatura renaixentista, literatura barroca i literatura neoclàssica però al marge d'aquest esquema existeixen altres moviments literaris:

Literatura del segle XVI[modifica]

Literatura del segle XVII[modifica]

Literatura del segle XVIII[modifica]

Literatura contemporània[modifica]

La literatura contemporània inclou els moviments de la literatura del segle XIX i la literatura del segle XX.

Segle XIX[modifica]

Segle XX[modifica]

Referències[modifica]

  1. Reinhart Herzog, Reinhart Koselleck, Epochenschwelle und Epochenbewußtsein, Fink, München 1987, ISBN 3-7705-2390-3
  2. Donato Pirovano, Il Dolce Stil Novo, dins Il Sestante, 30, Roma, Salerno Editrice, 2015, ISBN 978-88-8402-949-2
  3. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.184. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5
  4. Harold B. Segel, The Baroque Poem: a comparative survey, Nova York 1974
  5. Michelle Facos, Symbolist Art in Context. London: Routledge, 2011
  6. Aleix Catasús, Bernat Puigdollersː El Noucentisme a Barcelona. Barcelonaː Ajuntament, Àmbit, 2016,