Nalu
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants | 21.150 (2006)[1] |
| Autòcton de | Regió de Boké i Regió de Tombali |
| Estat |  Guinea Bissau Guinea |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües atlàntiques llengües sengambianes | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-3 | naj |
| Glottolog | nalu1240 |
| Ethnologue | naj |
| UNESCO | 11 |
| IETF | naj |
| Endangered languages | 1463 |
El nalu és una llengua africana del grup de les llengües senegambianes dins la família de les llengües atlàntiques. És parlada pels nalus, una ètnia que viu a Guinea Bissau i a Guinea i que es va assentar a la regió abans de l'arribada dels mandinques el XIV o XV.[2]
S'estima que la parlen entre 10.000 i 25.000 persones,[3] mentre que Wilson (2007) informa que hi ha uns 12.000 parlants.[4] El parlen majoritàriament els adults. Es considera una llengua en perill d'extinció a causa de la disminució de la població de parlants.[5] És una llengua amenaçada segons criteris de la UNESCO.[6]
Classificació[modifica]
Contràriament a classificacions anteriors, Güldemann (2018) no classifica el Nalu dins del Níger-Congo. Tampoc forma un subgrup amb les llengües de Rio Nunez.[7]
El Nalu es classifica tradicionalment com a Níger-Congo, Atlàntic-Congo, Mbulughish-Nalu.[8][9]
Història[modifica]
El poble nalu que parla nalu es va establir a l'Àfrica occidental abans que el poble mandenkàs.[10] Això els situaria a l'Àfrica occidental entre els segles XIV i XV. Wilson (2007) informa que el poble Nalu havia vingut originàriament de Guinea-Bissau.[4]
Els parlants nalu s'estan desplaçant cap a la llengua susu, que està guanyant més popularitat a Guinea.[11] Té una població predominantment adulta. La pròxima generació abandona l'idioma, amb l'excepció d'alguns pobles remots al voltant de Katoufoura.
Distribució geogràfica[modifica]
El nalu es parla principalment als litorals, o regions costaneres, de Guinea i Guinea Bissau.[12] La majoria de parlants de nalu a Guinea viuen al nord del riu Nuñez a les illes Tristão, a la subprefectura de Kanfarandé, a la prefectura de Boké. A Guinea-Bissau, la majoria dels parlants de nalu viuen a l'estuari de Cacine a la regió de Tombali.[13]
Fonologia[modifica]
Consonants[4][modifica]
| Labial | Alveolar | Palatal | Velar | Labiovelar |
|---|---|---|---|---|
| p b | t d | c | g | gb |
| f | θ, s | h | ||
| m | n | ŋ | ||
| w | r, l | j |
Vocals[4][modifica]
| Davant | Central | esquena | |
|---|---|---|---|
| Alt | i iː | u uː | |
| Mitjà-alt | e eː | o oː | |
| Mitjà-baix | ɛ ɛː | ɔ ɔː | |
| baix | a aː |
Vocabulari[modifica]
El nalu va patir un canvi sonor en el seu idioma.[14] El canvi de so generalment es produeix a causa dels sons que requereixen menys esforç. Aquests canvis de so solen estar limitats a cada dialecte d'un idioma i a la secció següent trobareu exemples dels canvis de so de la llengua nalu. El nalu té sis dialectes, tres es parlen a Guinea-Conakry i tres es parlen a Guinée-Bissau.[14] Tanmateix, es desconeix la relació entre els dialectes.
Alguns substantius[14][15][modifica]
| Català | Nalu |
|---|---|
| home | be-cel |
| brut/negre | m-balax |
| refredat | m-hon |
| fletxa | n-kiam |
| destral | n-wōfañ |
| sang | a-nyak |
| arc | m-firl |
| germà | n-wōke |
| cap/rei | m-fem/be-fem |
| diable/esperit maligne | m-banjon |
| metge (metge) | mi-let |
| foc | met |
| Déu | gu-dana |
| lluna | m-bilañ |
| nit | fot |
| esclau | m-bol |
| serp | mi-sis |
Alguns verbs[15][modifica]
| Català | Nalu |
|---|---|
| venir | m-ba |
| matar | rama |
| morir | n-ref |
Canvis progressius[14][modifica]
| Català | Abans del canvi del nalu | Després del canvi del nalu |
|---|---|---|
| os | nhol | a-hol |
| boca | n-sol | a-sol |
| matar | m-rama | rama |
| home | nlam-cel | be-cel |
| ull | n-cet | a-cet |
Referències[modifica]
- ↑ Nalu referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
- ↑ Seidel, Frank Center for African Studies Research Report, 2012, pàg. 18.
- ↑ «Did you know Nalu is vulnerable?» (en anglès). Endangered Languages. [Consulta: 9 març 2017].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Wilson, William André Auquier. 2007. Guinea Languages of the Atlantic group: description and internal classification. (Schriften zur Afrikanistik, 12.) Frankfurt am Main: Peter Lang.
- ↑ Hair, P. E. H. The Journal of African History, 8, 2, 1967, pàg. 253. DOI: 10.1017/s0021853700007040. JSTOR: 179482.
- ↑ Nalu a glottolog
- ↑ Güldemann, Tom. «Historical linguistics and genealogical language classification in Africa». A: Güldemann. The Languages and Linguistics of Africa. 11. Berlin: De Gruyter Mouton, 2018, p. 58–444 (The World of Linguistics series). DOI 10.1515/9783110421668-002. ISBN 978-3-11-042606-9.
- ↑ «Nalu». The Endangered Languages Project. [Consulta: 7 març 2017].
- ↑ Simons, G. & Fennig, C.. «Nalu». Ethnologue: Languages of the World. [Consulta: 7 març 2017].
- ↑ Rodney, Walter. A History of the Upper Guinea Coast. Oxford: Clarendon Press., 1970.
- ↑ Seidel, Frank. «Nalu Language Archive». Endangered Languages Archive, 2017. [Consulta: 7 març 2017].
- ↑ Appiah, K. & Gates, H.. Encyclopedia of Africa. Oxford University Press., 2010, p. 213.
- ↑ «Project Gallery». Endangered Language Documentation Programme. [Consulta: 8 març 2017].
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Voeltz, F. K. Erhard Cahiers d'Étude des Langues Guinéennes, 1, 1996, pàg. 24–25.
- ↑ 15,0 15,1 Johnston, H. A Comparative Study of the Bantu and Semi-Bantu Languages. Clarendon Press: Oxford., 1919, p. 750–772).
Enllaços externs[modifica]
- Arxiu ELAR de la llengua nalu
- Atles de la UNESCO
| Llengües bak |
| ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Llengües senegambianes |
| ||||
| Llengües mel | |||||
| Altres | |||||
| Llengua oficial | |
|---|---|
| Llengües oficials | |