Vés al contingut

Neoarqueà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
PRECAMBRIÀ

Supereó Era Període EGL
Precambrià Proterozoic Neoproterozoic Ediacarià (~ 635 Ma)
Estratotip Global de Límit: Secció d'Enorama Creek (Carena de Flinders, Austràlia Meridional)
Criogenià (850 Ma)
Datació cronomètrica
Tonià (1.000 Ma)
Datació cronomètrica
Mesoproterozoic Estenià (1.200 Ma)
Datació cronomètrica
Ectasià (1.400 Ma)
Datació cronomètrica
Calimmià (1.600 Ma)
Datació cronomètrica
Paleoproterozoic Estaterià (1.800 Ma)
Datació cronomètrica
Orosirià (2.050 Ma)
Datació cronomètrica
Riacià (2.300 Ma)
Datació cronomètrica
Siderià (2.500 Ma)
Datació cronomètrica
Arqueà Neoarqueà (2.800 Ma)
Datació cronomètrica
Mesoarqueà (3.200 Ma)
Datació cronomètrica
Paleoarqueà (3.600 Ma)
Datació cronomètrica
Eoarqueà (4.000 Ma)
Datació cronomètrica
Hadeà (~ 4.600 Ma)

El Neoarqueà (del grec neo, 'nou', i arché, 'principi' o 'origen') és el darrer període geològic comprès dins l'Arqueà. Precedeix el Proterozoic i correspon a l'època de fa 2.800 milions d'anys. En lloc de basar-se en l'estratigrafia, aquest límit es defineix cronològicament. Durant el període, es van estabilitzar els cratons (la part més antiga de les plaques continentals). Els organismes vius realitzaven una fotosíntesi que produïa oxigen en quantitats creixents.