Nicobar
De Viquipèdia
Les illes Nicobar són unes illes del sud-est de l'Índia, al golf de Bengala, a l'oceà Índic, part actualment del territori d'Andaman i Nicobar. Està format per dinou illes (i 3 illots) la més gran de les quals es Gran Nicobar. La seva superfície és de 1.953 km² i la màxima llargada és de 310 kms i amplada de 57.96 kms. La punta sud, abans Pigmalion Point, es actualment la Indira Point. El seu nom àrab es Lankabalus o Landjabalus.
Els habitants parlen una llengua mon-khmer, i les seves costums són diferents a les d'Andaman. La seva pell es blanca i es caracteritzen per l'hospitalitat i el comerç de l'ambar gris i la nou de coco a canvi de ferro. S'alimenten de nou de coco, peix, plàtans i altres fruites tropicals.
El seu nom àrab podria derivar de la forma xinesa Lang-p'o-lu-seu que designava a les terres a l'oest de Sumatra. Minorsky dona com origen la paraula Lanka + Balus o Baros a la costa sud-oest de Sumatra. Però la més probables es Nankavar o Nakavvar, que vol dir els despullats, perquè així anaven els habitants de les illes [1]. Marco Polo les anomena Necuvaran. Oderic de Pordenone (1316-1330) en els seus viatges les anomena Nicovaran.
El 1756 els danesos hi van establir una colònia dependent de Tranquebar al Coromandel però fou oficialment abandonada el 1848. El 1869 les illes foren declarades oficialment possessió britànica i incloses a l'Imperi de l'Índia; el 1870 es va establir la factoria de Kamorta que fou tancada el 1888. Foren ocupades per Xapó del 1942 al 1945. El 1947 va quedar en mans de l'Índia independent i van acabar formant part del territori d'Andaman i Nicobar. El 1956 una llei en va prohibir l'entrada a estrangers, per a la protecció de les tribus natives, però a finals dels anys seixanta s'hi van establir poblacions de fora, incloent tàmils.
El 1 d'agost de 1974 es van constituir en districte separat. El 26 de desembre del 2004 foren afectades pel gran tsunami de l'Índic que va causar uns 3400 morts, 10.000 famílies foren afectades i 16.000 cases destruïdes o damnades; les infraestructures portuàries van patir severament i l'economia agrícola de les illes quasi destruïda. L'illa de Trinket fou afectada en un 42% i proporcions menors les demés; 20.000 persones foren temporalment evacuades a Port Blair (Andaman) o al continent; la base de la Força Aeria a Car Nicobar (que va tenir 116 baixes), i la policia local, van ser decisiva per l'ajut inicial i després pel restabliment de les condicions de vida prèvies; diverses ONGs van participar també activament. Proporcionalment fou un gran desastre, probablement major que arreu, però degut al sistema de vida local en què cada família és considera un tuhet (un tot) el seu patiment no va tenir ressò. Amb l'ajut del govern, els cultius i la pesca (la majoria dels pescadors van morir) han pogut ser restaurats.
La ciutat principal de Gran Nicobar és Campbell Bay. El districte està format per dos subdivisions: Car Nicobar i Nancowry (aquesta darrera amb jurisdicció sobre totes les illes excepte Car Nicobar) però a efectes pràctics estan dividides en tres cercles: Car Nicobar (seu a Mus), Kamorta, Katchal, Nancowry, Trinket, Chowra, Teressa i Bompooka (seu a Kamorta a l'illa de Kamorta) i Great Nicobar, Little Nicobar, Kondul, i Pilobhabhi (seu a Campbell Bay a l'illa de Great Nicobar). A més a més cada llogaret dins l'àrea de les tribus, té un consell tribal dirigit per un capità i dos capitans auxiliars elegits tots per votació per quatre anys, i cada grup d'illes té un consell tribal format pels capitans de cada llogaret de la jurisdicció (que designa als capitans auxiliars); els actual set consells tribals insulars són: Car Nicobar, Katchal, Nancowry, Kamorta, Teressa, Chowra i Pilobhabi.
Es parlen sis dialectes (Car Nicobar un, Chowra, un altre, Teressa i Bompoka un tercer, les illes del centre amb Kamorta, Nancowry, Trinket i Katchal un quart, Little Nicobar i Great Nicobar i lles adjacents, el cinquè, i els shompens a l'interior del Gran Nicobar , un sisè llenguatge, totalment diferent. El 98% de la població són cristians protestants i el 2% musulmans procedents de les Maldives i Gujarat. El shompens són animistes. L'església més antiga és a Mus (església de Sant Tomàs) a l'illa de Car Nicobar.
L'economia es purament agrícola, basada en el coco i els plàtans. El Ministeri de Medi Ambient i Boscos ha establert la major part de Gran Nicobar com reserva de biosfera (885 km²). Hi ha dos parcs nacionals; Campbell Bay National Park i Galathea National Park. Tres illes són santuari de la vida salvatge (Battimilav Island Sanctuary, Magapode Island Sanctuary, i Tilanchong Island Sanctuary). Gaudeix d'especial protecció el colom de Nicobar, una espècie característica de les illes.
La seva població el 1961 era de 14.500 habitants i el 2001 de 42.068 habitants. Hi ha dues tribus, els nicobarins (d'origen mongol) i els shompen, els primers majoritaris (uns 27.000) i que viuen a totes les illes; els segons són nòmades i viuen només a Gran Nicobar.
Actualment les illes (12 habitades, 7 deshabitades i 3 illots) tenen les següents dades (entre parèntesi el nom nadiu, la població és segons el cens del 2001):
- Car Nicobar (Pu), 126.9 km², 20.292 habitants
- Chowra (Sanenyo), 8.2 km², 1.385 habitants
- Teressa (Luroo), 101.4 km², 2.026 habitants
- Bompuka (Poahat), 13.3 km², 55 habitants
- Katchal (Tihayu), 174.4 km², 5.312 habitants
- Kamorta (Kamorta), 188.2 km², 3.412 habitants
- Nancowry (Mout), 66.9 km², 927 habitants
- Trinket (Laful), 86.3 km², 432 habitants
- Little Nicobar (Long), 159.1 km², 348 habitants
- Pulomilo, 1.3 km², 150 habitants
- Kondul (Tamengshe), 4.6 km², 150 habitants
- Great Nicobar (Tokieong Long), 1045.1 km², 7.566 habitants
- Battimaly (Kuono), 2.01 km²
- Tillangchong (La-uk), 16.84 km²
- Meroe (Meroe), 0.52 km²
- Teris (Tean), 0.26 km²
- Menchal (Menchal), 1.30 km²
- Tark (Fuya), 0.26 km²
- Cubra (Konwana), 0.52 km².
- Isle of Man
- Megapod
- Pigeon
[edita] Nota
- ↑ el portolà català de 1375 les assenyala com illes dels Despullats o Insulae Nudorum
[edita] Enllaços externs
[1] Mapes d'algunes de les illes
