Nolanita
Nolanita | |
---|---|
Imatge SEM de nolanita (Nol) amb altres minerals | |
Fórmula química | V3+ 8Fe3+ 2O14(OH)₂ |
Epònim | Thomas Brennan Nolan |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CB.40 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CB.40 |
Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.07 |
Dana | 4.6.7.1 |
Heys | 7.12.20 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Estructura cristal·lina | a = 5,84Å; c = 9,25Å; |
Duresa | 5 a 5,5 |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1955 |
Símbol | Nol |
Referències | [1] |
La nolanita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom del geòleg Thomas B. Nolan (1901-1992), exdirector del Servei Geològic dels Estats Units.
Característiques[modifica]
La nolanita és un òxid de fórmula química V3+
8Fe3+
2O14(OH)₂.[2] Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la nolanita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.
Formació i jaciments[modifica]
Aquesta espècie ha estat descrita a partir de tres indrets diferents a l'àrea del llac Beaverlodge, a Saskatchewan, Canadà. També ha estat descrita a altres països, tot i que els jaciments són escassos.
Referències[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nolanita |