Oreitia
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
|
| ||||
| Comunitat autònoma | País Basc | |||
|
| ||||
| Província | Àlaba | |||
|
| ||||
| Quadrilles alabeses | Quadrilla de Vitòria | |||
|
| ||||
| Municipi | Vitòria  | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
Oreitia és un poble (concejo) de la Zona Rural Est de Vitòria, al territori històric d'Àlaba.
Geografia[modifica]
Situat a l'est del municipi, al marge dret del riu Dulantzi, al costat de la carretera local de Herraza a Agurain (A-4134) i a la línia de ferrocarril Madrid-Hendaia amb baixador; 3 km a l'oest d'Elburgo.[1]
Etimologia[modifica]
Apareix com a Oretia en el Cartulari de San Millán de 1025, alterant la seva grafia a Oreytia en documentació de 1257, de nou Oretia en 1294 i l'actual Oreitia en documentació de 1331.[2]
Història[modifica]
Al costat de Oreitia antigament va arribar a existir un hospital de pelegrins, prop del santuari de Nostra Senyora d'Estíbaliz.[3] En 1138 es recull la donació al monestir de Nájera d'una casa que tenia a Oreitia María López de Estívariz, mentre que, segons una escriptura donada a Valladolid l'11 de maig de 1542, Atanasio de Ayala, va cedir a l'hospital de Santiago de Vitòria, entre altres béns, uns que posseïa a Oreitia.[4]
Fou un dels 43 llogarets que s'uniren a Vitòria en diferents temps i ocasions, i que en segregar-se en 1840 la Quadrilla d'Añana va romandre en la Quadrilla de Vitoria.[5] Durant l'Antic Règim pertanyia a la diòcesi de Calahorra, vicariat de Vitòria i arxiprestatge d'Armentia.
Demografia[modifica]
En 2014 Oreitia tenia 81 habitants, dels quals 43 eren homes i 38 dones. (INE 2014).
| Gràfica d'evolució demogràfica de Oreitia entre 2000 i 2014 |
 |
Patrimoni Monumental[modifica]
- Església parroquial catòlica sota l'advocació de San Julián i Santa Basilisa, proto-gòtic, remodelat en el segle XVI; amb torre neoclàssica aixecada per Juan de Echevarría cap a 1763 i portada del segle xiii
- Antiga Casa-forta, palau de Guevara-Lazarraga.
- Torre Blanca de Diego de Guevara y Lazarraga, gòtic tardà de mitjan segle xvi.
- Palau torrejat barroc d'Ortiz de Zárate.
Bibliografia[modifica]
- Arantza Cuesta Ezeiza, Interior de la iglesia de San Julián y Santa Basilisa de Oreitia Egilea, Gai monografikoa: Hezkuntza Izenburua.
Enllaços externs[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Wikimapia Coordenades: Coordenades: 42° 51′ 27″ N 2° 33′ 28″ W
- ↑ Enciclopedia Auñamendi. «Oreitia. Nombre». [Consulta: 4 novembre 2015].
- ↑ Sáenz de Ugarte, José Luis (1983). Alava pueblo a pueblo. Vitoria: Caja Provincial de Álava. Pág. 90
- ↑ Enciclopedia Auñamendi. «Oreitia. Historia». [Consulta: 4 novembre 2015].
- ↑ Sebastián Miñano, Diccionario geográfico y estadístico de España y Portugal (1826-1829), volumen 11.
- ↑ Institut Nacional d'Estadística. «Nomenclátor: Població del Padró Continu per Unitat Poblacional». [Consulta: 4 novembre 2015].