Orila
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 792 (Gregorià)  |
| Mort | 872 (Gregorià) (79/80 anys) |
Orila nasqué el 792 dC i morí el 872. Fou prevere de la parròquia de Sant Pere de Vilamajor. És el primer vilamajorenc documentat. Morí a l'edat de 80 anys i fou enterrat a Sant Pere de Vilamajor. Es conserva la làpida amb la següent inscripció " + Hic Requiescit Orila Pbe Uixit Añs LXXX Obiit Era DCCCX".[1][2] La làpida es trobava a la façana de l'església fins que fou traslladada al Museu Diocesà de Barcelona. Posteriorment es tornà a traslladar a la parròquia.
El Ple de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor denominà el 2008 "Sala Orila" a la sala de plens municipal i el nomenà fill predilecte[3] a títol pòstum.
Referències[modifica]
- ↑ «Ajuntament». Arxivat de l'original el 2010-06-22. [Consulta: 4 abril 2010].
- ↑ «Entrevista anacrònica a Orila, prevere de Vilamajor | Higini Herrero .cat».
- ↑ «Ajuntament». Arxivat de l'original el 2010-06-22. [Consulta: 4 abril 2010].