País Basc

De Viquipèdia

El País Basc (en basc Euskal Herria, "país de llengua basca") és un país europeu. Comprèn els set territoris que corresponen aproximadament a l'àrea lingüística basca en temps històrics. La bandera identificativa del poble basc és la ikurriña. Actualment, aquests territoris estan repartits entre els estats espanyol, i francès, i gaudeixen de nivells d'autonomia molt diferents. Actualment, no hi ha cap entitat administrativa reconeguda que comprengui la totalitat del País Basc. Aquest és el territori que molts independentistes bascos reclamen per formar un estat propi.

El País Basc ocupa una superfície de 20.664 Km² en el vèrtex occidental dels Pirineus, al mar Cantàbric (Golf de Biscaia). Té el seu propi idioma, el basc (minoritari en front del francès i el castellà), i una població d'uns tres milions d'habitants, uns dos milions i mig dels quals tenen la ciutadania espanyola, i la resta francesa. El País Basc estaria constituïda per set territoris o províncies (en basc lurralde, plural lurraldeak): Àlaba, Biscaia, Guipúscoa, Navarra, Baixa Navarra, Lapurdi, i Zuberoa.

La llengua basca encara hi es parlada habitualment en algunes regions, sobretot Guipúscoa i parts de Navarra. En d'altres, el basc ha estat substituït pel castellà o francès. Avui en dia, el basc té categoria de llengua oficial a la Comunitat autònoma del País Basc i en parts de la Comunitat Foral de Navarra, però no té cap reconeixement oficial a les regions sota administració francesa.

Taula de continguts 1 Història 2 Justificació de la unitat 3 Vegeu també 4 Enllaços externs

[edita] Història

Els historiadors romans afirmen que el territori basc era habitat des de temps preromans per diverses tribus la llengua dels quals no entenien. La distribució regional d'aquestes tribus difereix entre els historiadors. Tanmateix, s'accepta la teoria que els bascos són un romanent dels primers habitants del Paleolític de l'Europa occidental, específicament dels habitants de la regió francocantàbrica. Estrabó i Plini el Vell esmenten en llurs escrits les tribus basques, incloent-hi els vascons i els aquitans entre altres. Hi ha prou evidència per afirmar que ja s'hi parlava un protobasc.

Durant l'Alta edat mitjana els territoris entre l'Ebre i el Garona era conegut com a Vascònia i va ser unificat sota els ducs de Vascònia per un període de temps. Després de les invasions dels musulmans a la península Ibèrica i l'expansió francesa sota Carlemany, el territori es fragmentà. El regne de Pamplona va emergir com el principal estat del territori el segle IX. Seria sota Sanç III El Major que el regne de Pamplona assoleix la seva màxima extensió territorial, però després de la seva mort el 1035, els seus fill, en no respectar el seu testament que atorgava el regne al primogènit, i després de moltes lluites, van dividir el territori, la qual cosa va donar lloc a una nova estructura política el segle XII formada pels regnes de Navarra, Aragó i Castella. Durant l'Alta edat mitjana, Biscaia s'uneix voluntàriament al Regne de Castella.

El 1200, el regne de Navarra va perdre els actuals territoris d'Àlaba, Guipúscoa i el Duranguesat, que són annexionats pel monarca castellà. Així doncs, Navarra, separada dels altres territoris peninsulars del País Basc, va orientar la seva política d'expansió cap al nord i a l'est, als territoris fronterers amb França i Aragó. Navarra, va ser annexionada parcialment al regne de Castella durant els segles XI i XII, i gairebé en la seva totalitat durant 1512 i 1521. La resta del territori del nord va ser annexionada per França. Les tres províncies de l'actual Euskadi ja s'havien unit voluntàriament al regne de Castella intermitentment i van donar llur suport a la integració de Navarra amb Castella.

Navarra, Àlaba, Guipúscoa i Biscaia van conservar els seus furs. Aquesta situació va perdurar fins el segle XIX data en què van ser parcialment suprimits per Antonio Cánovas del Castillo després de la derrota carlina. Durant el franquisme, només Àlaba i Navarra van conservar part de llurs antics furs, però van ser derogats en les altres dues províncies per decret del 23 de juny, 1937 en ser considerades «traïdores» en no donar suport a la revolta i suprimint el primer Estatut d'Autonomia Basc. Aquest decret va ser parcialment modificat el 6 de juny, 1968, suprimint els paràgrafs ofensius per a Guipúscoa i Biscaia, però conservant la resta dels articles. Va ser finalment derogat el 30 d'octubre, 1976.

Avui dia el País Basc està conformat per la comunitat homònima, per la comunitat foral de Navarra i per les províncies del sud de França.

[edita] Justificació de la unitat

Segons la visió nacionalista basca, el Regne de Navarra hauria estat l'única expressió política del País Basc com a estat, quan Sanç el Major reuní tots els territoris de parla basca, però a poc a poc fou perdent-los a favor de Castella i França. El 1512 els castellans ocuparen Navarra, amb la qual cosa aquesta es va veure reduïda als territoris del nord del Pirineu (Baixa Navarra) que el 1530 foren abandonats pels espanyols. El 1594 Enric de Navarra es converteix en rei de l'estat francès (Enric IV de França). Enric era hugonot i es convertí al catolicisme per accedir al tron francès; d'aqui la frase «París val una missa». Va ser el primer borbó que accedia al tron francès (després regnaren a Espanya). Durant molt de temps, el País Basc conservà els seus furs, respectats pels reis espanyols i francesos, però la situació canvià amb la revolució francesa, que enderrocà l'antic règim. Als territoris al nord del Pirineu els furs foren abolits tot d'una, i a la part sud es produïren una sèrie de guerres sanguinàries per la successió a la corona espanyola (les Guerres Carlines) en les que les institucions basques prengueren partit pel bàndol perdedor, i tingueren com a conseqüència la pèrdua de gran part dels furs.

[edita] Vegeu també

• Comunitat Autònoma Basca
• Navarra
• Hegoalde
• Iparralde

[edita] Enllaços externs

• Història del País Basc

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: País Basc