Pere Parramon Rubio

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
L'article o secció necessita millores de format.
Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, infotaules...
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2023)
Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaPere Parramon Rubio

Pere Parramon Rubio (Girona, 27 d’abril de 1977) és un doctor en història de l’art; professor, investigador, escriptor, gestor cultural i crític d’art especialista en l’estudi i la mediació de l’art contemporani i de les relacions entre èpoques i artistes.

Biografia[modifica]

Va estudiar a l'escola pública Mare de Déu del Mont, de Girona, i a l'Institut Dalmau Carles, de Santa Eugènia, també a Girona. Es va llicenciar en Història de l’Art a la Universitat de Girona. També és màster en Comunicació i Crítica d’Art per la Universitat de Girona, en Simbologia per la Universitat de Barcelona, i en Direcció de centres docents públics per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

És autor de la tesina Autorepresentació i identitat en l’obra de Shirin Neshat, Mona Hatoum i Randa Shaath (2006), dirigida per Xavier Antich Valero; i de la tesi doctoral Arte fantástico: Estrategias visuales de lo impossible (2021), dirigida per Maria Lluïsa Faxedas Brujats i David Roas Deus, amb la qual es posicionà en l’estudi de l’art com a constructor de realitats i en la teoria del fantàstic.  

És coautor dels llibres Art contemporani a Girona, 1994-2019 [1] (2021, juntament amb Maria Lluïsa Faxedas i Brujats); Juego de tronos: Realidades, ficciones, turismos (2021, amb Francesc Xavier Medina). Actualment té en preparació l’assaig Fridtjof Nansen: Retratos, impresiones, la publicació del qual està prevista per al 2023.

Ha col·laborat al diari Ara, el suplement Cultura|s de la Vanguardia a les revistes Lateral: Revista de cultura , Papers d’Art , L’Avenç ; a la desapareguda revista d'història, patrimoni i tradició oral Girones de l'Editorial Gavarres ; i Revista de Girona i també als mitjans digitals Huffington Post i Hünter Art Magazine .

És autor de les novel·les El noi saltador i la reina dels guardians rossos [2] i La llengua dels ocells [3], publicades per Sd·edicions.

És membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) i de la International Association of Critics of Art (AICA), va ser coordinador d’exposicions i adjunt a direcció de la Fundació Vila Casas entre 2001 i 2003, president de l’Associació dels Amics del Museu d’Art de Girona entre 2016 i 2018 i ha estat comissari d’exposicions al Centre Social i Cultural de la Fundació ”la Caixa” [4] de Lleida; el Museu Memorial de l’Exili [5] de La Jonquera; el Museu Frederic Marès [6] de Barcelona; la Casa de la Paraula [7] de Santa Coloma de Farners; el Museu de Fotografia Contemporània de la Fundació Vila Casas [8] de Torroella de Montgrí; Les Bernardes [9] de Salt; el Museu de l’Empordà,[10] a Figueres; el Museu de la Garrotxa,[11] a Olot; el Museu d’Art de Granollers.[12]

Ha estat professor a l’Institut Rafael Campalans, a Anglès, del qual en fou cap d’estudis (2008-2017) i director (2017-2021),  i a l’Institut Jaume Vicens Vives, de Girona; actualment és professor a l’Institut Ermessenda de Girona. Ha estat professor associat de teoria de l’Art i d’anàlisi de mitjans de comunicació i actualment és professor associat d’Historiografia i Metodologia als estudis de Grau en Història de l’Art de la Universitat de Girona,[13] i des de 2023 d’Història de la moda en el Grau en Moda de l’ERAM [14] i la Universitat de Girona.

Des de 2023 és regidor del grup municipal del PSC a Girona,[15] i conseller comarcal del Consell Comarcal del Gironès.[16]

Assaig[modifica]

Novel·la[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Art contemporani a Girona». GEiEG, 14-09-2023.
  2. ↑ Bonet, Andrea «Pere Parramon: "Quan connectem gràcies a l'art, crec que ho fem a partir d'arrels molt profundes"». Surt de Casa, 19-04-2018.
  3. ↑ Vázquez, Eva «Pere Parramon busca la font mítica del llenguatge». El Punt Avui, 15-10-2021.
  4. ↑ «Fundació la Caixa». Cicle d'exposicions - comissari, 2005.
  5. ↑ «Els diaris de Josep Franch-Clapers». Museu de l'Exili, la Jonquera, 14-09-2023.
  6. ↑ «NUNC STANS». Museu Frederic Marés, 14-09-2023.
  7. ↑ «El paisatge com a experiència». Ajuntament de Santa Coloma de Farners. Casa de la Paraula, 2016.
  8. ↑ www.anunzia.com. «Mapi Rivera - Sinapsi». Fundació Vila Casas, 14-09-2023.
  9. ↑ «Empire of dirt». Les Bernardes, Salt, 2017.
  10. ↑ «Eudald de Juana i la transgressió de la forma». Museu de l'Empordà, Figueres, 05-10-2019.
  11. ↑ «Eudald de Juana i la transgressió de la forma». Museu de la Garrotxa, Agost 2020.
  12. ↑ «Tabula Rasa». Museu de Granollers, novembre 2023.
  13. ↑ «Plana personal del Doctor Pere Parramon Rubio» (en català). Universitat de Girona.
  14. ↑ «Grau en Moda. ERAM». Escola Universitària de les Arts (ERAM).
  15. ↑ Carreras, Tapi. «El doctor en història de l’art Pere Parramon, serà el número 2 de la llista del PSC a Girona», 11-03-2023. [Consulta: 14 setembre 2023].
  16. ↑ «Composició del plenari». Consell Comarcal del Gironès, juliol 2023.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pere_Parramon_Rubio&oldid=33460658»